Sánchez tombarà les rebaixes fiscals que va manipular Montoro, avui vigents

El Govern, a través del Ministeri d’Hisenda, es planteja la derogació de les reformes legals que presumptament va manipular l’exministre Cristóbal Montoro a canvi de pagaments al seu despatx, Equipo Económico. Pedro Sánchez va confirmar ahir que l’Executiu realitzarà una anàlisi exhaustiva i que treballa ja en la reversió de l’efecte d’aquestes reformes. El cap de l’Executiu es va referir al cas Montoro durant una conversa informal amb periodistes, recollida per l’agència Efe, durant el seu viatge de tornada de la gira llatinoamericana.

Fonts de la cúpula del departament que dirigeix María Jesús Montero explicaven, per la seva part, que s’estan estudiant aquests canvis legals per discernir en quina mesura "es poden revertir". Concretament, es posa el focus en les bonificacions fiscals incloses en l’impost d’electricitat i en l’IAE que, segons assenyala el sumari del cas, van recollir les "pretensions concertades" amb empreses fabricants de gasos industrials i medicinals. Totes dues encara estan en vigor. Hisenda va moure fitxa després que esclatés aquest escàndol amb el cessament de dos alts càrrecs imputats que encara formaven part de l’estructura del ministeri.

El president del Govern, Pedro Sánchez, ja va mirar de contraposar models polítics després del cas Montoro per defensar que el seu Govern actua amb "autonomia política". Dues formes de governar, va diferenciar, "en benefici de l’elit empresarial o en benefici de l’interès general". En la seva primera valoració sobre aquest presumpte cas de corrupció en el PP, dimarts en una compareixença a Montevideo en el marc de la seva gira llatinoamericana, va concloure que "abans es legislava per a persones amb nom i cognoms, tot i que desconeixíem que era previ pagament, i avui el Govern reivindica la seva autonomia en defensa de l’interès general".

Ombra de sospita sobre el PP

La pretensió de revisar les rebaixes fiscals de Montoro amb la vista posada a revertir-les s’emmarca dins de l’intent de contraposar models i reivindicar l’"autonomia política" del Govern davant interessos empresarials.

De fet, des del PSOE intenten posar l’ombra de sospita sobre el PP d’Alberto Núñez Feijóo per haver-se oposat als impostos especials sobre els beneficis de la banca i les energètiques durant la crisi inflacionista per la invasió russa d’Ucraïna.

Més enllà dels canvis legislatius per beneficiar el sector dels gasos industrials, a Ferraz apunten que hi pot haver altres sectors involucrats: "Sortiran moltes coses i molt doloroses". Sánchez es referia a una "corrupció generalitzada i sistematitzada" per estendre aquestes sospites.

Notícies relacionades

Catalanisme i indústria (capítol III): Catalunya serà industrial o no serà

L’independentisme crida a desobeir les sentències judicials sobre el català

La primera de les rebaixes fiscals investigades, que és relativa a les bonificacions en l’impost d’electricitat, continua figurant en la legislació. Com recull la llei 28/2014 en l’article 98, sobre la reducció del 85%, per a les "activitats industrials amb una electricitat consumida que representi més del 50% del cost d’un producte". A aquests efectes, s’afegeix així mateix que el cost d’un producte es defineix com la suma de les compres totals de béns i serveis, més els costos de mà d’obra, més el consum del capital fix.

L’altra modificació legislativa per beneficiar les gasístiques té a veure amb la rebaixa l’impost d’activitats econòmiques (IAE). A través de la introducció d’un epígraf específic sobre "fabricació de productes químics inorgànics", per reduir la càrrega impositiva local als ajuntaments on les empreses implicades tenien plantes de producció de gas.