El Parlament rebutja exigir als migrants que acreditin coneixements de català com demana Junts

Actualment, el català ja és un criteri que la Generalitat té en compte a l’hora d’emetre els expedients de l’arrelament social a Catalunya, segons consta al reglament de la llei d’acollida de Catalunya del 2010, una cosa que es demostra havent superat com a mínim un curs de 45 hores, o amb un test que fan els tècnics, que també entrevisten l’interessat i el seu entorn. No obstant, per a Junts la supervisió que es fa de coneixements de català als informes d’arrelament no és suficient i no s’està aplicant com ho hauria de fer.

La votació, que si s’hagués aprovat tampoc hauria tingut efectes vinculants, arriba en ple debat pel traspàs de les competències en immigració a la Generalitat. A principis de març, i després d’un any de negociacions, Junts va pactar amb el PSC el text de la llei que ha de fer possible aquesta transferència. La llei, però, encara no ha sigut debatuda al Congrés dels Diputats per l’oposició de Podem, els vots dels quals són imprescindibles. Els morats acusen el partit de Puigdemont d’amagar intencions racistes darrere d’aquesta proposta, en plena pugna electoral amb Aliança.

Junts, tal com va explicar EL PERIÓDICO, té la intenció de presentar una llei perquè els permisos de residència no es concedeixin sense saber català, una vegada s’aprovi la llei estatal i les competències siguin transferides.

Les havaneres de Palafrugell

D’altra banda, la Cambra catalana ha aprovat un altre punt de la moció de Junts que demanava reprovar la «censura» de l’Ajuntament de Palafrugell a l’havanera titulada ‘El meu avi’. En aquest cas, ha aconseguit el suport d’una àmplia amalgama de partits, des d’ERC, la CUP i Aliança Catalana, fins al PP i Vox. Només el PSC hi ha votat en contra i els Comuns s’han abstingut.

Notícies relacionades

Catalunya obrirà una delegació a la Xina per fixar un nou marc de relacions institucionals

Borrell contra el "supositori" del finançament singular de Catalunya: «No és federal, ni progressista ni generalitzable»

El govern municipal, dirigit per la socialista Laura Millán, va decidir que la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell no finalitzés amb aquest himne mariner, després que es vinculés el seu compositor, Josep Lluís Ortega Monasterio, amb l’explotació sexual de menors en un documental de TV3. No obstant, el públic va acabar entonant igualment la cançó.

En canvi, no ha prosperat la voluntat dels postconvergents de perseguir judicialment les responsables del gag crític amb el català que es va poder veure en la presentació de l’informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona.