La CUP atribueix la dimissió de Laia Estrada a les negociacions amb el PSC

La nova CUP, que va culminar la seva reorientació amb un canvi de logotip el mes de juny passat, vol guanyar «capacitat d’incidència» i ha aixecat el veto als pactes amb el PSC, si se centren en qüestions «que poden millorar la vida de la gent». Sota aquesta perspectiva s’ha d’entendre que la CUP entrés a l’abril a negociar amb el Govern de Salvador Illa la regulació dels lloguers de temporada. El pacte, que van segellar finalment PSC, ERC, els Comuns i la CUP, va servir per salvar dos decrets de l’executiu. També uns mesos abans, els cupaires es van obrir a entrar a negociar els pressupostos de la Generalitat d’Illa si es complien una sèrie de condicions, una cosa impensable fins aleshores i que podria repetir-se en la nova negociació pressupostària prevista per al setembre.

Aquesta nova estratègia «generava contradiccions» i «problemes discursius» a Estrada, segons les mateixes fonts del secretariat de la CUP. No obstant, la fins ara líder formal del grup parlamentari no fa una «impugnació total» a l’estratègia i continuarà com a militant de la formació.

D’altra banda, la CUP ha ajornat fins al setembre el debat sobre qui assumirà el seu escó. En principi, hauria de ser el següent de la llista per Barcelona en les passades eleccions però hi pot haver renúncies. L’aclareixen com s’organitzarà formalment el grup a partir d’ara. El que la direcció sí que descarta, almenys de moment, és que hi pugui haver més dimissions en el mateix sentit. «La resta de diputats també són anteriors al procés de Garbí, però estan alineats i no es preveuen canvis», aclareixen les esmentades fonts. Actualment, Estrada exercia de presidenta del grup i Dani Cornellà com a portaveu.

El duel amb Laure Vega

Estrada, que feia 10 anys que estava en política institucional –sis com a regidora a Tarragona i quatre al Parlament– va ser escollida candidata de la CUP passades eleccions catalanes després d’enfrontar-se a unes primàries amb la també diputada Laure Vega. Les dues dirigents, però, es van presentar fent tàndem en la candidatura per Barcelona. Mai abans la CUP havia hagut de recórrer a una votació interna per escollir la seva cap de llista davant la impossibilitat prèvia de posar-se d’acord en el lideratge de la llista.

Llavors, el nucli dur dels cupaires a Barcelona no veia clar que Estrada, de Tarragona, fos la número u de llista per la província de Barcelona. Això va provocar que la discrepància s’hagués de saldar amb una votació interna en la qual es van posar sobre la taula dues llistes: una amb Estrada encapçalant, però amb Vega de número dos, i l’altra amb Vega al capdavant i sense la presència de la fins ara diputada de Tarragona. Les dues dirigents són del corrent Endavant.

Notícies relacionades

Catalunya obrirà una delegació a la Xina per fixar un nou marc de relacions institucionals

Borrell contra el "supositori" del finançament singular de Catalunya: «No és federal, ni progressista ni generalitzable»

Estrada va guanyar projecció al Parlament durant la legislatura passada perquè va ser l’encarregada dins del grup parlamentari de batallar contra el macroprojecte del Hard Rock a Vila-seca i Salou. De fet, va encapçalar la llista per Tarragona el 2021 després de sis anys com a regidora a l’Ajuntament d’aquesta ciutat.

Per contra, Vega, que va entrar com a diputada tres mesos abans que acabés l’anterior legislatura, el 2024, es va estrenar amb un discurs en defensa de la classe obrera i defensant el seu origen humil. Va assumir l’acta en substitució de Dolors Sabater, que va deixar la institució per dedicar-se al seu rol com a regidora en l’oposició de Badalona. Des que va posar un peu al Parlament, Vega ha anat guanyant protagonisme dins de la formació i també a la cambra catalana.