Fre a mesures clau

El decret tombat ahir a la Cambra baixa contenia actuacions crucials per reforçar la vigilància del sistema elèctric i impulsar les renovables. Les companyies energètiques alerten que la caiguda del pla condemna a la pèrdua d’inversions per valor de 200.000 milions d’euros.

Fre a mesures clau
3
Es llegeix en minuts
David Page
David Page

Periodista

ver +

Aquestes són les mesures clau incloses al decret que finalment no s’ha aprovat i que energètiques i indústria consideraven crucials per no provocar un estrip econòmic al país, evitar una aturada en la transició energètica i blindar el sistema elèctric davant riscos més alts d’apagada.

MÉS SUPERVISIÓ SOBRE LES COMPANYIES.

El decret reforçava la funció de supervisió del sector elèctric per part de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que estaria obligada a avaluar periòdicament (cada tres mesos) les obligacions de control de tensió a la xarxa de les companyies obligades a prestar el servei.

REFORÇ DE LA XARXA.

El decret habilitava el Govern a poder realitzar modificacions urgents en el pla de desenvolupament de la xarxa elèctrica per blindar el seu funcionament.

SALVAVIDES PER A CENTENARS DE PLANTES RENOVABLES.

El Govern va incloure en la norma una reforma legal urgent per evitar la cancel·lació de desenes de plantes solars i eòliques ja construïdes o en construcció, i en les quals empreses energètiques han executat inversions milionàries i que havien de caure el 25 de juny passat.

BLINDATGE DE PAGAMENTS A RENOVABLES ANTIGUES.

Se salvaven pagaments milionaris a milers de plantes renovables més antigues en risc pel caos de preus en el mercat de l’electricitat. S’aprova una reforma "urgent i excepcional" aplicable només durant el 2025 per garantir que els amos de plantes renovables aconsegueixin la rendibilitat raonable compromesa per llei en el sistema Recore.

EMPENTA A PROJECTES INDUSTRIALS.

S’incloïen mesures per pal·liar el gran embús de peticions de connexió a la xarxa elèctrica desateses i que amenaça de provocar la pèrdua de centenars de projectes industrials a Espanya. S’aplicaven reformes legals per reduir al màxim els processos administratius per poder executar ampliacions exprés de les infraestructures de les xarxes elèctriques i endollar de manera accelerada aquestes instal·lacions industrials.

IMPULS A L’AUTOCONSUM.

El decret atenia algunes de les reclamacions del sector de les renovables per impulsar l’autoconsum, com l’ampliació fins als 5 quilòmetres del radi d’abast de les comunitats energètiques d’autoproducció amb instal·lacions amb una potència de menys de 5 MW.

APLANAR UN ‘BOOM’ DE GRANS BATERIES.

S’impulsava l’expansió massiva d’instal·lacions d’emmagatzematge d’electricitat com a reforç del nou escut antiapagades i per abaixar el preu de la llum. El retard en el desplegament de grans bateries és un dels comptes pendents del sistema elèctric espanyol per avançar en la seva transformació verda.

SUPORT A LA GRAN INDÚSTRIA.

Es donava suport a la competitivitat de la gran indústria nacional en un context geopolític complex i en el qual alguns sectors estan especialment exposats. El decret recuperava l’aplicació d’una reducció del 80% dels peatges d’accés que s’inclouen a la factura de llum de la indústria electrointensiva.

ELECTRIFICACIÓ DOMÈSTICA.

S’habilitava els ajuntaments per poder aplicar deduccions específiques per afavorir l’electrificació de la climatització de les comunitats de veïns, amb deduccions del 50% en l’IBI i del 95% en l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, com ja passa amb l’autoconsum.

AGILITZAR L’EXPANSIÓ DEL COTXE ELÈCTRIC.

Per impulsar el desplegament de carregadors de cotxe elèctric, el Govern regulava els terminis perquè les companyies elèctriques connectin a les seves xarxes els punts de recàrrega. Les distribuïdores havien de tenir un màxim de 30, 60 o 80 dies per connectar-los en funció de les seves característiques, atès l’enorme retard que s’acumula actualment per electrificar els endolls ja instal·lats.

Notícies relacionades

ELECTRIFICACIÓ DOMÈSTICA.

S’habilitava els ajuntaments per poder aplicar deduccions específiques per afavorir l’electrificació de la climatització de les comunitats de veïns, amb deduccions del 50% en l’IBI i del 95% en l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, com ja passa amb l’autoconsum. I també s’aplanava a través de la llei de propietat horitzontal la possibilitat que les comunitats decideixin instal·lar bombes de calor elèctriques.