Decau el decret antiapagades amb la ruptura del bloc de la investidura

Revés dels aliats

En l’Executiu assumien l’avís de Podem com un enduriment de les seves posicions. Un gir que redueix encara més la possibilitat de tirar endavant uns Pressupostos, però rebutjant que es tracta d’un missatge sobre el fet que deixaran caure el Govern. No obstant, no comptaven que s’afegissin al seu rebuig Junts i BNG.

Els postconvergents han volgut tancar el curs recordant al Govern que els seus vots no són "un xec en blanc". Quinze dies després de mantenir un suport crític a Sánchez malgrat els presumptes casos de corrupció en el si del PSOE, la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, va plantar l’Executiu en la votació dels reials decrets denunciant que l’Executiu no compleix els acords assolits.

Sánchez va minimitzar les conseqüències per a la legislatura i l’aprovació de Pressupostos d’aquest avís dels socis d’investidura resumint que "si de set [lleis] n’hem aprovat sis, no està tan malament". Preguntat sobre el resultat del ple a Montevideo va voler posar així el focus en el "conjunt del quadre" i va destacar l’aprovació de la reforma del reglament "per posar-se ferm davant els pseudomitjans que el que fan és rebentar les rodes de premsa i no informar, sinó tot el contrari. Així mateix, va remarcar que tirés endavant la creació de l’Agència Estatal de Salut per combatre pandèmies futures.

"Són set lleis, de les quals només es perd una votació", va insistir per rebutjar que l’últim ple del curs visibilitzi un debilitament parlamentari del Govern que qüestioni la viabilitat de la legislatura. Sense retrets als seus socis, sí que va carregar contra el PP per no abstenir-se al decret antiapagades per intentar amb això clavar un càstig parlamentari al Govern. "No l’hem patit, el pateixen els espanyols i si no es convalida el tornarem a portar" al Consell de Ministres, va avançar.

Fonts de la Moncloa s’anticipaven a la possibilitat d’aquest revés contrarestant-lo amb els seus socis que no aposten per un avanç electoral. Més encara, confiaven que continuaran recolzant mesures "positives per a la majoria social". En el cas de Podem fins i tot reconeixien "coherència" ideològica en el seu rebuig d’aquest decret, justificat per la seva posició en contra de l’"oligopoli" elèctric.

Una abstenció que no va arribar

Notícies relacionades

Defensa s’enfronta a Presidència per treure-li la competència sobre secrets oficials en la nova reforma

Illa garanteix que el curs escolar començarà el 8 de setembre i dona per resolt el caos en les adjudicacions de docents

Un argument que també va fer seu el diputat del BNG. Posicions que contraposen al PP, per preguntar-se retòricament en quin punt del seu "programa electoral posa anar en contra de les elèctriques". Es tractava així de descarregar responsabilitats en els populars, per no haver-se decantat per l’abstenció per facilitar la convalidació, més que en els seus socis. Una cosa per a la qual es va confiar més en les pressions del sector sobre Génova que en la negociació amb el PP.

Amb els que sí que es van faixar a intentar arribar a un acord fins a l’últim moment va ser amb els socis, malgrat la pretensió de partida de no negociar per part dels de Belarra.