El Govern es reserva la potestat de no desclassificar secrets oficials previs al 1980 per «seguretat nacional»

Les diferents categories de secrets oficials, que s'homologuen als establerts pels països de la UE i l’OTAN (alt secret, secret, confidencial i restringit), seran determinades per diferents òrgans. En el cas de l’alt secret i el secret només podrà determinar-les el Consell de Ministres. La norma estableix qui tindrà —o qui tindran— la competència per classificar i desclassificar la informació, sent exclusiva del Govern a proposta del cap de l’Executiu o dels ministres, les de més protecció. Només excepcionalment, per llei, es podrà establir algun document com d’alt secret. Bolaños també ha explicat que l’Autoritat Nacional per a la Protecció de la Informació Classificada, dependrà del seu ministeri.

Per l’«alt secret» s’estipula la desclassificació automàtica transcorreguts 45 anys, que només es podran prorrogar una vegada i de forma motivada per 15 anys més. La informació classificada com a «secret» es desclassificarà passats 35 anys i només serà prorrogable deu anys més, també de forma excepcional i motivada. En la categoria de «confidencial» s’estableix un termini de desclassificació automàtica d’entre set i nou anys no prorrogables. Finalment, la informació classificada com a «restringit» es desclassificarà en un termini de quatre i cinc anys, que tampoc es podran prorrogar.

Depenent de quan es tramiti la norma, que ara s’enviarà al Congrés, entrarien dins de les desclassificacions automàtica els secrets oficials relatius al cop d’Estat del 23F. En la hipòtesi que vagi al BOE l’últim trimestre d’aquest any, entraria en vigor un any després, a finals del 2016 a causa de la vacatio legis, per la qual cosa «entraria el 23F», ha aclarit el titular de Presidència i Justícia. Això sí, «tret» d’aquelles informacions que a decisió del Consell de Ministres es consideri que puguin afectar la seguretat nacional i la defensa, va matisar Bolaños en roda de premsa després del Consell de Ministres.

En el nou text s’estableixen així automatismes de desclassificació, una de les principals qüestions que havia reclamat històricament el PNB per evitar la discrecionalitat en les pròrrogues. Des de l’Executiu defensen que amb aquesta nova norma, Espanya «se situa en línia amb les legislacions més avançades en matèria d’informació classificada». Com a exemple citen França, Dinamarca o Suècia, que estableixen terminis de desclassificació més amplis que els previstos en aquesta llei.

Bildu s’ha desmarcat ja de la proposta a l’entendre que els terminis són massa extensos. «Si segueix la mateixa línia de l’anterior proposta, continuarà patint d’aquesta insuficiència que ja mostrem llavors i no garantirà conèixer els esdeveniments més preocupants i ocults de les últimes dècades. Hi continuarà havent un risc que es continuïn mantenint en la impunitat i en el secret», ha retret la portaveu dels ‘abertzales’ al Congrés, Mertxe Aizpurua.

Crims de lesa humanitat

Notícies relacionades

Illa rebutja qualsevol vinculació amb el cas Cerdán i promet una nova llei d'alertadors per a aquest any

ERC rebutja el front comú d’esquerres que Rufián proposa per a les eleccions generals

L’anomenada Llei d’Informació Classificada pretén «dotar l’ordenament jurídic espanyol d’un règim actualitzat i conforme als estàndards internacionals en la matèria». En la seva part expositiva justifica, segons es va recollir en l’avantprojecte, que l’«accés a la informació pública i bon govern, exigeixen emprendre una actualització del règim jurídic de la informació classificada». La seva finalitat, segons s’afegeix, «és adequar l’ordenament jurídic espanyol a les necessitats actuals i adaptar-lo als estàndards internacionals en matèria d’informació classificada, dins del marc previst a l’article 105.b) de la Constitució espanyola, segons el qual la llei regularà l’accés dels ciutadans als arxius i registres administratius, ‘tret que afecti la seguretat i defensa de l’Estat, l’esbrinament dels delictes i la intimitat de les persones’».

El projecte de llei també estipula que «la informació relativa a grans violacions de drets humans o crims de lesa humanitat no podrà ser objecte de classificació». D’altra banda, la norma introdueix un règim sancionador administratiu per a qui reveli informació classificada, amb sancions que van des dels 30.000 euros en els supòsits menys greus als 2,5 milions d’euros en els més greus.