Guia per entendre el cas Montoro

Cristóbal Montoro, ministre d’Hisenda del 22 de desembre del 2011 al 7 de juny del 2018 sota la presidència del Govern de Mariano Rajoy i del 28 d’abril del 2000 al 17 d’abril del 2004 amb José María Aznar, ha sigut imputat junt amb els que van ser membres del seu equip ministerial per integrar una organització que, des del despatx Equipo Económico, que ell mateix va fundar, manipulava lleis per afavorir empreses gasístiques "a canvi de preu". Se li imputen fins a set delictes: suborn, frau contra l’Administració pública, prevaricació, tràfic d’influències, negociacions prohibides, corrupció en els negocis i falsedat documental.

¿Com comença aquest cas? El 6 de novembre del 2017, en el si d’una investigació per un delicte contra l’ordenació del territori, es va portar a terme un registre a l’empresa Messer Ibérica de Gases SA, situada a Vila-seca (Tarragona). Durant aquestes indagacions van ser confiscats una sèrie de missatges que van donar peu a la Fiscalia Anticorrupció a sospitar sobre la possible existència d’una trama "la finalitat de la qual no seria cap altra que intervenir i influir decisivament en reformes legislatives favorables per a les empreses gasístiques englobades en l’Associació de Fabricants de Gasos Industrials i Medicinals (AFGIM). Per a això, van contractar els serveis de la mercantil Equipo Económico (EE)".

¿Quan s’inicia la investigació? Arran dels correus electrònics confiscats a l’inici del procediment contra l’empresa Messer Ibérica de Gases, el 2 d’agost del 2018 el titular del Jutjat d’Instrucció número 2 de Tarragona, Rubén Rus Vela, va decidir investigar en una nova peça secreta si els membres del despatx Equipo Económico van utilitzar en benefici dels seus clients les seves "influències" entre "alts càrrecs i funcionaris del Ministeri d’Hisenda".

Equipo Económico és una consultora financera fundada per Cristóbal Montoro el 2006, que recalca que es va desvincular d’aquest despatx el 2008. Va començar a funcionar sota la denominació Montoro Asociados i el 2016 va canviar el seu nom a Global Afteli (GA).

¿Qui són els investigats? Set anys més tard de l’inici de la investigació (juliol del 2025), el jutge ha notificat a Montoro, a 28 persones més –moltes d’elles ex alts càrrecs a Hisenda–, a Equipo Económico i a cinc empreses fabricants de gasos nobles i industrials englobades en l’Associació de Fabricants de Gasos Industrials i Medicinals (AFGIM). Es tracta d’Air Liquide España, Abello Linde, Messer Ibérica, Praxair España i Carburos Metálicos, els responsables de les quals figuren entre els investigats, perquè, segons el jutge Rus, "en dues ocasions [...] van contractar amb Equipo Económico a fi que fes ús de la seva xarxa d’influències perquè es portessin a terme reformes legislatives d’acord amb les seves pretensions".

Entre els investigats hi ha Cristóbal Montoro, ministre d’Hisenda del 22 de desembre del 2011 al 7 de juny del 2018 i del 28 d’abril del 2000 al 17 d’abril del 2004; Miguel Ferre Navarrete, secretari d’Estat d’Hisenda entre el 2011 i el 2016; Pilar Platero, sotssecretària d’Estat de Pressupostos i Despeses entre el 2011 i el 2016; Felipe Martínez Rico, excap de gabinet de Cristóbal Montoro i exsotssecretari d’Hisenda i Funció Pública; Diego Martín-Abril, director general de Tributs entre el 2012 i el 2016; José Alberto García Valera, director general de Tributs entre el 2016 i el 2018; José María Buenaventura, exdirector de gabinet del secretari d’Estat d’Hisenda; Óscar del Amo, exsubdirector general de Tributs Locals, i Santiago Menéndez, director de l’Agència Tributària entre el juny del 2013 i el juny del 2018.

D’Equipo Económico també han sigut imputats els socis i administradors de dret Ricardo Martínez Rico, Manuel de Vicente-Tutor Rodríguez, Salvador Mariano Gallud i Francisco Piedras Camacho, així com Covadonga Gómez Garrido, treballadora del departament d’administració de l’empresa. El magistrat també imputa les empreses Air Liquide, Abello Linde, Messer Ibérica, Praxair España (Nipon Gases) i Carburos Metálicos.

¿De què se’ls acusa? L’Associació de Fabricants de Gasos Industrials i Medicinals (AFGIM) va acudir presumptament a Equipo Económico per obtenir una rebaixa en l’impost especial sobre l’electricitat. Van aconseguir una modificació de la llei 28/2014 sobre impostos especials. Anys més tard van sol·licitar una modificació de l’impost d’activitats econòmiques, cosa que van aconseguir mitjançant canvis en determinats epígrafs de la llei de pressupostos generals de l’Estat per al 2018.

La investigació judicial ja no és secreta, i des que els va ser notificada la seva imputació, tant les persones com les empreses implicades han contactat amb advocats per personar-se en la causa. També han sol·licitat la seva personació com a acusació el PSOE i Manos Limpias, així com altres persones particulars també implicades (Rodrigo Rato i Juan Carlos Monedero). Si s’aprova la seva personació, els seus advocats podran instar la pràctica de noves diligències d’investigació. Aquestes se sumaran a les que pugui continuar impulsant la Fiscalia Anticorrupció.

¿En què consisteix la branca política més enllà del ministeri? En la causa també obra un altre grup de correus electrònics amb què van topar els investigadors i que revelen que l’exministre del PP també va poder utilitzar l’Agència Tributària amb finalitats polítiques, tant per beneficiar pròxims com per perjudicar contraris.

Entre els afectats hi figuren els seus excompanys de partit Rodrigo Rato i Esperanza Aguirre, així com l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol i la seva família. Tots aquests missatges s’inclouen en l’informe de la Unitat de Suport de l’Agència Tributària a la Fiscalia Anticorrupció que es va entregar a l’instructor del cas.

Els investigadors van trobar altres correus electrònics sobre el matrimoni de José María Aznar i Ana Botella, l’exministre del PP Josep Piqué (mort el 2023) i l’exdirigent de Podem Juan Carlos Monedero, així com de coneguts personatges com Carmen Cervera, la baronessa Thyssen, i el tennista Rafa Nadal.

Entre els correus que té en el seu poder el jutge de Tarragona n’hi ha alguns que revelen un intercanvi de documentació del cas Bárcenas entre la cúpula del Ministeri d’Hisenda que dirigia Montoro i el PP. "Els tenia el partit i no els ha facilitat", deia un. Un altre missatge evidencia que Hisenda va maniobrar per evitar la imputació del PP en el cas Bárcenas.

Un altre damnificat és el cofundador de Podem Juan Carlos Monedero. Martínez Rico va enviar, el 10 de febrer del 2015, al ministre un correu electrònic en el qual incloïa informació fiscal de l’expolític. "T’he marcat en groc el més rellevant. He demanat informació addicional per aclarir", deia. I afegia en un altre punt: "Hi ha algun tipus de frau no declarat". El partit va denunciar una clara "persecució política".

En la llista de noms dels quals Montoro va obtenir informació també hi figuren l’exministre del PP Federico Trillo; el tennista Rafael Nadal; el futbolista Neymar Jr.; el president de la Lliga, Javier Tebas; la col·leccionista d’art Carmen Thyssen, i fins i tot la jutge del cas ero Mercedes Alaya i el comissari José Manuel Villarejo.

¿Quin és el cisma que s’ha produït en la fiscalia? La instrucció del cas no ha resultat gens fàcil i fins i tot ha ofert diversos xocs entre fiscals al capdavant de les indagacions. Carmen García Cerdá va recórrer a l’article 27 de l’Estatut fiscal –un procediment previst en la norma, però molt poc habitual– per mostrar la seva discrepància amb les ordres rebudes del seu cap, el responsable d’Anticorrupció Alejandro Luzón, que no era partidari de practicar més diligències en relació amb aquests correus que afectaven personalitats públiques immerses en aquesta causa.

Notícies relacionades

Les noves estratègiesde la galàxia ultra

La corrupció marca el pas

En la junta de fiscals Anticorrupció a la qual es va sotmetre l’assumpte, Alejandro Luzón va obtenir el suport de 19 companys, mentre que només quatre van apostar per García Cerdá. Com que es va saltar aquest veto, fent alguna consulta als investigadors, la fiscal va ser sancionada amb 1.000 euros per desobediència que ha sigut confirmada recentment pel Tribunal Suprem.

Ara, el jutge Rus demana al fiscal que es pronunciï sobre l’"expurgació dels correus d’interès per a la causa", fet que pot suposar la seva expulsió definitiva del procediment que se segueix a Tarragona o bé la seva possible remissió de les diferents peces a altres jutjats perquè procedeixin a determinar si es va incórrer en revelació de secrets.