El Govern s’agafa al cas Montoro i a la immigració per passar al contraatac davant dels seus casos de corrupció

Pedro Sánchez va assenyalar després de revelar-se l’informe de l’UCO sobre Santos Cerdán que la reacció del PP es convertiria en una mena d’efecte bumerang, amb referència a judicis en marxa per presumpta corrupció. Fins al punt que va desafiar Feijóo a presentar ja una moció de censura «perquè després de l’estiu igual comencen a succeir-se les moltes causes que té pendent el PP». Llavors, va avançar, «es veurà els delinqüents de veritat». En privat s’apuntava als mesos de tardor i novembre i, fonamental, a capítols pendents als tribunals dels casos Gürtel i Kitchen, la denominada ‘policia patriòtica’.

No es posava al radar aquesta investigació, que feia set anys que estava en marxa set anys, però després de revelar-se s’ha mobilitzat a toc de corneta per explotar-lo políticament engreixant l’‘i tu més’. «Llavors M. Rajoy rebia sobres procedents de comissions que Bárcenas li entregava, va ser el que va nomenar Montoro sense saber a què es dedicava, a Jorge Fernández Díaz, sense saber a què es dedicava...i el seu relleu és un que estiuejava amb un narco sense saber tampoc a què es dedicava», atacava a través de les xarxes socials el ministre de Transport, Óscar Puente. Des del PSOE s’afanaven per traçar una línia continuista amb l’actual direcció popular: «Montoro és passat, però també és present del PP». El PP «va tenir la Kitchen, té la Gürtel i ara una Kitchen econòmica», assegurava per la seva part el ministre de Transformació Digital, Óscar López per acusar Feijóo de «fer punyalades fora».

La presumpta trama de comissions a canvi d’obra pública ha enfonsat el PSOE en els sondejos, arribant a posar d’acord en això el CIS amb les enquestadores privades, i amenaça Pedro Sánchez de perdre el recolzament d’algun dels seus socis per continuar la legislatura. Un moment de màxima debilitat que busquen sacsejar-se posant el PP davant el seu mirall. Una manera de tapar una majoria alternativa, quan Junts i el PNB han donat avisos de posar en quarantena el seu suport al cap de l’Executiu. No es tracta tant de tapar transvasaments de vots, sinó de diferenciar una corrupció suposadament delimitada amb una que titllen de sistèmica. En la direcció socialista traslladen que l’efecte electoral de la corrupció a les seves files es tradueix més en la desmobilització que el salt d’electors entre blocs.

Els socialistes van pressionar el líder de l’oposició des que va esclatar aquest cas per posar en dubte la seva falta d’explicacions, qüestionant el «silenci de Feijóo», i la seva falta de contundència al no obrir un expedient d’expulsió a Montero. Dijous al migdia l’exministre popular renunciava a la seva militància i al PSOE pujaven l’aposta fent una llista d’«imputats i imputades del PP que segueixen amb carnet del partit». A Génova descarregaven les explicacions, marcaven distàncies amb l’exministre al no tenir «cap vinculació laboral» amb el partit i rebutjaven equiparar aquest cas amb la presumpta trama per la qual és a la presó l’exsecretari d’Organització del PSOE: «aquí no estan sentint parlar de comissions, de prostitutes, de col·locació d’amigues, de càtedres que no existeixen...».

«El PP té un problema sistèmic i estructural en el seu partit amb la corrupció. No és capaç de prendre decisions ni d’apartar-los. Al contrari, els fa homenatges, els aplaudeix o els posa als equips de treball amb Feijóo», denunciava la secretària d’Igualtat del PSOE i delegada del Govern al País Valencià, Pilar Bernabé. El president del Govern, Pedro Sánchez, ja va marcar aquesta estratègia al llançar-se durant la seva compareixença al Congrés pel cas Cerdán a comptabilitzar els casos de corrupció al seu Govern davant els d’executius anteriors del PP. Llavors va arribar a assegurar que «el meu Govern, al costat del de Zapatero, han sigut els més nets dels últims 50 anys». Ara Ferraz sentencien que «el PP no ha canviat».

L’altre front de contraatac obert pel Govern té a veure amb les polítiques migratòries. Un xoc davant el qual han passat de retratar Feijóo com a «còmplice» de les posicions «xenòfobes» que atribueixen a Vox, a definir-lo com a «competidor». Durant la visita de Pedro Sánchez a Mauritània dimecres passat, un dels ministres socialistes que el va acompanyar remarcava el missatge de fons dels objectius de la cimera bilateral amb aquest país subsaharià. «Contraposar» les polítiques de l’Executiu basades en la convivència i la integració i col·laboració amb els països d’origen, entre altres aspectes en la lluita contra la immigració il·legal, davant un PP a qui «li marca el pas Vox». El mateix Sánchez, durant la declaració institucional al costat del seu homòleg, Mohamed Ould Ghazouani, reivindicava la immigració com a font «de la bona situació econòmica» del nostre país i apostava per reforçar la cooperació per «garantir una migració segura i ordenada.

Menors migrants i delictes d’odi

El ministeri d’Interior va fer l’endemà una reunió extraordinària per analitzar la marxa del pla de lluita d’aquest departament contra els delictes d’odi, en el context dels aldarulls contra immigrants a la localitat murciana de Torre Pacheco. «Cap estadística avala que l’augment de la immigració es tradueixi en augment de la criminalitat; la criminalitat no va lligada al fenomen migratori», remarcava després de la trobada Fernando Grande-Marlaska, per acusar «la ultradreta» de les «invitacions a caceres i persecucions».

Notícies relacionades

Illa viatja a la Xina per consolidar Catalunya com un soci fidel

La confusió de Llarena

El boicot de les comunitats autònomes governades pel PP a la distribució de menors migrants arribats a les Canàries, com a conseqüència del decret convalidat pel Congrés el 10 d’abril, ha encès encara més aquest xoc. La plantada dels consellers del ram a la conferència sectorial d’infància, evitant la seva celebració per la falta de quòrum, va portar ministres de l’Executiu a qualificar directament els populars de «posicions racistes». Així ho va qualificar la mateixa ministra del ram, Sira Rego, obrint una aixeta a la qual es van afegir altres membres del Govern.

La ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, va recordar que és «obligatori» el compliment de la llei i va acusar Alberto Núñez Feijóo, d’«abraçar la xenofòbia que li marca Vox» i utilitzar els menors migrants com a «boc expiatori» en una estratègia dirigida a «intentar erosionar el Govern». Un xoc que no amenaça de remetre, després que l’Executiu anunciés que manté el seu full de ruta per iniciar el traslladat de menors el 28 d’agost.