Baròmetre del CEO

El cas Cerdán no passa factura a Illa mentre que Aliança i Vox segueixen a l’alça

El 25% dels catalans neguen que l’extrema dreta representi una amenaça

El presidente del grupo parlamentario de Junts, Albert Batet, pregunta al president en la sesión de control.

El presidente del grupo parlamentario de Junts, Albert Batet, pregunta al president en la sesión de control. / ACN

2
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en enquestes i política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

¿Ha afectat el Govern de Salvador Illa l’escàndol de corrupció que ha deixat a la corda fluixa el Govern de Pedro Sánchez? El segon baròmetre de l’any del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat conclou que no. En vigílies de complir-se el primer any de legislatura, el PSC guanyaria de nou les eleccions a Catalunya amb un lleuger descens respecte a l’enquesta del març. Els principals moviments es produeixen a la dreta, en un context de més tolerància amb l’extrema dreta.

Illa obtindria el 26,8% dels vots i 40-42 escons (ara en té 42), dues dècimes i un escó menys que en el sondeig de març. Junts, que va caure amb força fa quatre mesos, es recupera lleugerament i aconseguiria el 17,5% dels sufragis i 28-30 diputats (avui en té 35), mig punt i un diputat més que en el baròmetre anterior. ERC repeteix amb el 14,4% de les paperetes i 21-23 parlamentaris (ara en té 20). El CEO detecta certa desmobilització en l’electorat socialista que li fa perdre el que havia guanyat a l’enquesta anterior, tot i que les fugues de vot són molt petites. Mentrestant, el partit de Carles Puigdemont s’estabilitza i el d’Oriol Junqueras consolida l’avanç que es va anotar quatre mesos enrere.

La quarta posició és en un mocador entre el PPC i Vox, ja que els populars superarien en vots els ultres però podrien quedar per sota en escons. El PPC se situa amb el 10,3% dels vots i 14-15 representants (ara en té 15), cosa que li permet a Vox assetjar-lo amb el 9,6% dels suports i 12-14 escons (avui en té 11). Just per darrere de populars i ultres es col·loca Aliança Catalana, que passaria de 2 a 10-11 diputats, dos més que al març després de sumar 1,4 punts i situar-se amb el 7,6%.

Tant Vox com Aliança consignen percentatges molt alts de fidelitat de vot, per sobre del 80%, però els seus principals caladors de vot són encara diferents. Orriols arrabassa vots a Junts allà on els puigdemontistes són forts, però comença a penetrar en territoris on PPC i Vox tenen èxit. Per la seva banda, Vox creix allà on recula el PPC, sobretot entre els joves i els indecisos.

Notícies relacionades

Aquest auge de Vox i Aliança té arrels bastant més profundes en la societat catalana, i és que l’enquesta detecta un augment de la "tolerància" de diversos segments de l’electorat català cap als partits ultra. En concret, un de cada quatre ciutadans mostren comprensió per aquesta ideologia i rebutgen que suposi una amenaça per a la convivència.

El 24% dels enquestats pel CEO creuen que els partits d’extrema dreta no amenacen els "consensos bàsics de la nostra societat en valors, igualtat i drets socials", tot i que el 66% sí que els veu com una amenaça. Fins i tot hi ha un 23% dels catalans que manifesten que l’extrema dreta "aporta renovació" respecte als partits tradicionals (el 65% nega aquesta tesi), i encara són més (40%) els que discrepen de la tesi que només cal votar partits que defensin una "oposició frontal" als ultres. És més, a prop del 20% es plantegen canviar el seu vot a una formació ultra per "decepció" amb la resta de partits, una cosa que rebutja el 72%. La idea d’un cordó sanitari per aïllar l’extrema dreta, si bé és majoritària, no és aclaparadora: només el 53% n’és partidari.