El cas Cerdán no passa factura a Illa mentre que Aliança i Vox segueixen a l’alça

¿Ha afectat el Govern de Salvador Illa l’escàndol de corrupció que ha deixat a la corda fluixa el Govern de Pedro Sánchez? El segon baròmetre de l’any del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat conclou que no. En vigílies de complir-se el primer any de legislatura, el PSC guanyaria de nou les eleccions a Catalunya amb un lleuger descens respecte a l’enquesta del març. Els principals moviments es produeixen a la dreta, en un context de més tolerància amb l’extrema dreta.

Illa obtindria el 26,8% dels vots i 40-42 escons (ara en té 42), dues dècimes i un escó menys que en el sondeig de març. Junts, que va caure amb força fa quatre mesos, es recupera lleugerament i aconseguiria el 17,5% dels sufragis i 28-30 diputats (avui en té 35), mig punt i un diputat més que en el baròmetre anterior. ERC repeteix amb el 14,4% de les paperetes i 21-23 parlamentaris (ara en té 20). El CEO detecta certa desmobilització en l’electorat socialista que li fa perdre el que havia guanyat a l’enquesta anterior, tot i que les fugues de vot són molt petites. Mentrestant, el partit de Carles Puigdemont s’estabilitza i el d’Oriol Junqueras consolida l’avanç que es va anotar quatre mesos enrere.

La quarta posició és en un mocador entre el PPC i Vox, ja que els populars superarien en vots els ultres però podrien quedar per sota en escons. El PPC se situa amb el 10,3% dels vots i 14-15 representants (ara en té 15), cosa que li permet a Vox assetjar-lo amb el 9,6% dels suports i 12-14 escons (avui en té 11). Just per darrere de populars i ultres es col·loca Aliança Catalana, que passaria de 2 a 10-11 diputats, dos més que al març després de sumar 1,4 punts i situar-se amb el 7,6%.

Tant Vox com Aliança consignen percentatges molt alts de fidelitat de vot, per sobre del 80%, però els seus principals caladors de vot són encara diferents. Orriols arrabassa vots a Junts allà on els puigdemontistes són forts, però comença a penetrar en territoris on PPC i Vox tenen èxit. Per la seva banda, Vox creix allà on recula el PPC, sobretot entre els joves i els indecisos.

Notícies relacionades

Polarització en les preferències dels pactes a Extremadura

Sánchez admet errors amb el protocol d’assetjament del PSOE

Aquest auge de Vox i Aliança té arrels bastant més profundes en la societat catalana, i és que l’enquesta detecta un augment de la "tolerància" de diversos segments de l’electorat català cap als partits ultra. En concret, un de cada quatre ciutadans mostren comprensió per aquesta ideologia i rebutgen que suposi una amenaça per a la convivència.

El 24% dels enquestats pel CEO creuen que els partits d’extrema dreta no amenacen els "consensos bàsics de la nostra societat en valors, igualtat i drets socials", tot i que el 66% sí que els veu com una amenaça. Fins i tot hi ha un 23% dels catalans que manifesten que l’extrema dreta "aporta renovació" respecte als partits tradicionals (el 65% nega aquesta tesi), i encara són més (40%) els que discrepen de la tesi que només cal votar partits que defensin una "oposició frontal" als ultres. És més, a prop del 20% es plantegen canviar el seu vot a una formació ultra per "decepció" amb la resta de partits, una cosa que rebutja el 72%. La idea d’un cordó sanitari per aïllar l’extrema dreta, si bé és majoritària, no és aclaparadora: només el 53% n’és partidari.