El TS rebutja imputar Bolaños

L’expectativa del jutge Juan Carlos Peinado, titular del Jutjat d’instrucció número 41 de Madrid, i del PP, que a través de Cayetana Álvarez de Toledo es va acomiadar del ministre de Justícia, Félix Bolaños, després de conèixer que el magistrat havia demanat al Tribunal Suprem (TS) la seva imputació en el cas de Begoña Gómez, ha quedat en foc d’encenalls. Dir que la Sala Segona, en ponència del seu actual president en funcions, Andrés Martínez Arrieta, li ha donat una clatellada és quedar-se curt. Ha sigut una esmena a la totalitat del mètode que aplica en les seves preteses investigacions, algunes vegades deixant vèncer els terminis sense prorrogar la instrucció, altres vegades inventant-se contradiccions entre testimonis i la majoria, com en el cas de Bolaños, exhibint una incapacitat per precisar les actuacions per les quals pretenia que el TS l’imputés en delictes de malversació i fals testimoni.

Peinado, potser conscient de les seves limitacions, va córrer a «reforçar» la seva exposició raonada del 25 de juny el 2 de juliol amb una interlocutòria de l’Audiència de Madrid, secció 23, que buscava «perfeccionar» les deficiències de les seves actuacions. La Sala d’Admissió –integrada per Martínez Arrieta (president i ponent), Julián Sánchez Melgar, Pablo Llarena, Ángel Hurtado i Leopoldo Puente– ha arxivat la sol·licitud «davant l’absoluta absència de qualsevol indici mínimament fundat o dotat de mínima versemblança, sobre la participació en aquests de la persona esmentada en l’exposició raonada [Félix Bolaños]».

Peinado pretenia que Bolaños fos investigat en el TS per delicte de malversació i fals testimoni. Malversació perquè havia permès que Cristina Álvarez treballés per a assumptes privats de Begoña Gómez, la dona de Pedro Sánchez. Aquesta «desviació» de tasques era, doncs, responsabilitat de Bolaños. Fals testimoni perquè presumptament s’hauria contradit amb un altre testimoni, sempre segons el jutge, al respondre, en qualitat de testimoni, sobre l’origen de la contractació de Cristina Álvarez.

La Sala es limita a aplicar la seva pròpia doctrina per invalidar el presumpte fals testimoni. Es requereix saber si s’està cometent tal infracció quan es coneix la veritat. «El delicte de fals testimoni requereix que la falsedat del declarat sigui una dada objectiva, que es constata contrastant allò que es declara amb la falsedat i aquesta dada objectiva, de moment, no ha sigut determinada», assenyala la interlocutòria. I a continuació, «pel que es refereix a la malversació que es diu que s’ha comès, no hi ha indicis probatoris, més enllà de meres hipòtesis, sense prou substrat fàctic. Sense necessitat de determinar ara si l’anomenada ‘força del treball’ és o no un element susceptible de malversació, l’atribució a Bolaños del coneixement de les tasques que, presumptament, realitzava la persona contractada fora de l’àmbit de les seves funcions es basa exclusivament en l’assumpció i acompliment del càrrec que ocupava (secretari general de la Presidència del Govern), així com en una pretesa notorietat pública a l’exercici d’aquestes tasques». La resolució remarca una cosa que Peinado hauria de saber: «La mera detenció d’un càrrec públic i el desenvolupament de les seves funcions no pot suposar una atribució automàtica i objectiva d’una conducta d’apropiació del patrimoni públic, ni d’una omissió que permeti que una altra persona se n’apropiï».

En matèria de foscor, no li ha quedat clar a la Sala on treballava Cristina Álvarez. «D’altra banda, no resulta de l’exposició remesa, quina és la unitat administrativa en la qual [Cristina] Álvarez exercia la seva funció, si al Gabinet del President, així que amb el RD 419/2018 pel qual es reestructura la presidència del Govern, o la secretaria general de presidència, tampoc es refereix una desviació dolosa de les comeses i tampoc la participació en el nomenament, més enllà de la seva condició de secretari general de Presidència».

Notícies relacionades

L’UCO busca diners de la trama Cerdán en feixos de bitllets amagats

Un detingut a Mataró per incitar la "cacera" de migrants a Múrcia

Retrets

Potser perquè és el fons de l’assumpte el que interessa, la resolució es mostra mesurada en el detall del lloc de treball de l’assistenta de Begoña Gómez. Perquè el fet és que Cristina Álvarez no treballava a la secretaria general de Presidència de Govern, com sosté Peinado, sinó en el Gabinet de Presidència, i, per tant, Bolaños no era el seu cap. Els magistrats no s’estalvien retrets a Peinado. Un: hauria d’haver sotmès a informe de la Fiscalia i fins i tot a una vista la decisió de sol·licitar al Suprem la imputació de Bolaños. Dos: va ometre enviar un ofici sobre el nomenament de càrrecs en la Moncloa. «És aclaridor l’informe del ministeri públic davant aquesta Sala, informant sobre aspectes rellevants per al coneixement dels fets de l’exposició, no només referits al moment de l’elevació a la Sala, sinó també quant al fons de l’assumpte, incorporant, com a annex documental, l’ofici de la Secretaria General de la Presidència del Govern que, malgrat ser omès en l’exposició, és rellevant per conèixer la normativa que regeix el nomenament d’un empleat eventual, i les seves funcions». La metodologia Peinado ha sigut posada a la vista del respectable.