Illa crida a un pacte en infraestructures per facilitar la mobilitat i el creixement

El president de la Generalitat va anunciar ahir que el Govern està treballant ja en un Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya 2025-2050. En el debat al Parlament de Catalunya sobre la situació de les infraestructures, Illa va afirmar que la seva "obligació" és "preparar la Catalunya de les pròximes dècades, anticipar-se a com creixerà l’economia, quines necessitats hi haurà i com haurem de generar noves oportunitats", va plantejar. En el debat, el president va assegurar que es tracta de planejar les infraestructures "per terra, mar i aire".

Trens, autobusos, xarxa viària, ports i aeroports.

És el bloc més ampli perquè engloba el transport ferroviari (Rodalies, metro i Ferrocarrils de la Generalitat), terrestre (amb la xarxa d’autobusos), la xarxa viària, ports (tant els d’interès general, Barcelona i Tarragona, com els de la Generalitat) i aeroports (Barcelona, Girona, Reus, Lleida-Alguaire o Andorra-la Seu). Com en la resta d’infraestructures energètiques o hídriques, el Govern inclou els plans i inversions també d’altres administracions, principalment de l’Estat. En projectes ferroviaris s’incorporen projectes de pes com la construcció de la línia orbital ferroviària que, coordinada amb Rodalies, aspira a trencar el caràcter radial actual de la xarxa amb els seus 120 quilòmetres i 39 estacions, 23 de les quals seran noves. L’eix transversal ferroviari o la construcció de nous serveis de tramvia a Girona, Terres de l’Ebre o el Pirineu, a més del Camp de Tarragona, són altres iniciatives que aspiren a servir a aquests nous nuclis de població repartits. Els autobusos, tant els corredors ràpids de BRCAT, com la millora de freqüències i trajectes de les línies actuals han de contribuir igualment a aquest augment de la demanda de transports públic. En carreteres, a més de les anunciades ampliacions de la C-16 entre Berga i Bagà, la C-55 al Bages o el programa de 2 +1 per augmentar la seguretat, s’ha apostat pel medi ambient amb un programa de paviments sostenibles i també amb la col·locació de plaques fotovoltaiques juntament amb les infraestructures. Justament la protecció de l’entorn és un dels objectius reiterats per la Conselleria per brandir l’acord d’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat, probablement un dels projectes més ambiciosos dels pròxims anys.

Reserva pública de solars per a habitatge.

Si del que es tracta és d’entreveure on anirà a residir la majoria de la nova ciutadania catalana o on es ressituarà, des del Govern es considera que la primera convocatòria de reserva pública de solars és una bona guia. Amb la complicitat dels ajuntaments, els 666 punts dibuixats al mapa permeten saber el lloc en el qual previsiblement hi haurà més habitatge, en conseqüència, la tasca governamental consisteix a proveir uns serveis de transport, energia o aigua a l’altura d’aquesta demanda. El potencial estimat per a aquests solars, repartits per Catalunya, però amb un fort pes en l’àrea metropolitana de Barcelona, és per construir 21.289 habitatges de protecció oficial, dels quals 12.183 estan en àrees de demanda forta i acreditada.

Seguretat hídrica i energia.

L’estratègia de seguretat hídrica adoptada el 2024 aspira que el proveïment urbà de la regió metropolitana de Barcelona passi del 30% actual a un 70% gràcies a recursos que no depenguin de la pluviometria. Aquest propòsit requereix una sèrie d’inversions en infraestructures amb diversos horitzons temporals, que es prolonguen fins al 2032. L’estratègia en aquest camp es divideix entre la regió metropolitana de Barcelona i les que es concentren al Baix Camp, la Muga, el Priorat i el Ter. Els plans, anunciats per la mateixa consellera en els últims mesos, inclouen plantes potabilitzadores, l’ampliació de la planta de la Tordera o el desdoblament de la xarxa Ter-Trinitat, amb les reparacions pertinents. Quant a l’energia, el Govern incorpora projectes com la Plataforma d’R+D+I en Energies Marines de Catalunya (PLEMCAT), amb 113 milions de pressupost; la plataforma PRIMA o la central hidroelèctrica de La Baells, en estudi, així com inversions privades com el clúster solar d’Alcarràs.

Notícies relacionades

L’UCO busca diners de la trama Cerdán en feixos de bitllets amagats

Un detingut a Mataró per incitar la "cacera" de migrants a Múrcia

Plans directors urbanístics.

Els plans directors urbanístics (PDU) són l’eina amb què compta el Govern per delimitar els sectors de desenvolupament en els quals desenvolupar una activitat econòmica o social. En el Pla d’Infraestructures que ara es començarà a treballar es tindrà en compte la ubicació d’aquests centres, entre els quals destaquen l’ordenació del front litoral de les Tres Xemeneies; el Granvia-Biopol, en el qual s’aspira a crear un pol sanitari a l’Hospitalet de Llobregat; el del Baix Llobregat Nord, amb la indústria de l’automoció; el de la Catalunya sud o el del Centre direccional de Cerdanyola, on està ubicat el Sincrotró, entre d’altres.