Novak: "Vaig ser una estrella rutilant en una galàxia equivocada"
Rebuda amb una ovació de més de vuit minuts, l’actriu, nascuda el 1933, commoguda i somrient, va rebre ahir un premi d’honor. La Mostra ha estrenat un documental sobre ella.

Kim Novak recibe el León de Oro a su Trayectoria durante la 82 edición del Festival de Cine de Venecia
El més fàcil, més que res perquè és el més habitual al referir-se a ella, és descriure Kim Novak com l’equivalent cinematogràfic al que en el món de la música es coneix com un one hit wonder o, en altres paraules, un artista d’un sol gran èxit; i té sentit perquè, almenys en l’actualitat, costa recordar una pel·lícula protagonitzada per ella que no sigui Vertigen (D’entre els morts) (1958), l’obra mestra d’Alfred Hitchcock. No obstant, és més complicat: si això és així es deu en part al fet que ella mateixa va decidir allunyar-se de Hollywood el 1966, quan es trobava al cim, sobretot perquè no va acceptar que la indústria volgués fer d’ella una imitació de Marilyn Monroe. "Em sentia massa jutjada per com vestia, com parlava i quants diners guanyava, i necessitava sentir que era autèntica".
Ferotgement privada
Ho diu ella mateixa a Kim Novak’s Vertigo, el documental d’Alexandre O. Philippe presentat avui fora de concurs en la Mostra de Venècia, en el qual repassa una carrera a què va donar fi de manera prematura quan va decidir que n’havia tingut prou, igual que dècades abans havia fet la seva admirada Greta Garbo. "Si ella es va allunyar dels focus, ¿per què jo no?", es pregunta en un moment del documental, que barreja imatges d’arxiu amb reflexions personals de Novak per traçar l’evolució de l’actriu d’icona del cine de mitjans de segle passat a artista ferotgement privada; tan privada que ahir ni tan sols va assistir a la roda de premsa organitzada en el seu honor per la Mostra de Venècia, que ahir a la nit li va fer entrega d’un Lleó d’Or en homenatge a la seva carrera, després d’una ovació de vuit minuts.
Novak es va convertir en estrella als 21 anys, quan va viatjar des de Chicago a Los Angeles per obrir-se camí com a model i va ser immediatament descoberta per Hollywood, i des de mitjans dels 50 va ser l’actriu més taquillera del món gràcies a pel·lícules avui considerades clàssiques com Pícnic (1955), L’home del braç d’or (1955) i, per descomptat, Vertigen. La fortuna que va amassar en el procés contrasta radicalment amb la pobresa en la qual havia nascut dècades enrere. "Mentre estava embarassada de mi, la meva mare va intentar avortar amb una agulla per no afegir cap altra boca per alimentar a la família i, una vegada vaig haver nascut, va mirar d’ofegar-me amb un coixí". Això explica, afirma a la pel·lícula de Philippe, els problemes respiratoris que sempre ha tingut.
El documental també s’endinsa en el preu que Novak va pagar per la seva bellesa, descrita com una "corona d’espines" per ella mateixa. "Va ser el que em va catapultar, però també un desavantatge. Sempre volien que interpretés papers més centrats en l’aspecte dels meus personatges que en els seus sentiments". El seu èxit, a més, la va convertir en carn de tabloides, especialment durant el seu idil·li amb Sammy Davis Jr., que actualment l’actor Colman Domingo intenta convertir en un biopic junt amb l’actriu de moda Sydney Sweeney. "Teníem molt en comú, inclosa la necessitat de ser acceptats pel que érem i el que fèiem en lloc de per la nostra aparença física, i em preocupa que ho redueixi tot a motivacions sexuals", va dir Novak actriu sobre el projecte.
Des que es va allunyar de la indústria, ha viscut lluny dels focus: es va casar amb un veterinari equí i es va dedicar a criar cavalls i, sobretot, a la pintura. Sempre va sentir, afirma, que era "una estrella rutilant en la galàxia equivocada", i que la pintura la va rescatar. "Ha sigut una oportunitat per donar un tancament a la meva vida i expressar les coses que m’han importat i han significat alguna cosa per a mi al llarg d’aquest camí", afegeix sobre el documental. "Sento que estic acostant-me al final del meu viatge, i tinc la necessitat d’alliberar coses que han estat ocultes molt als armaris de la meva ment".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- "Si accepto la plaça, passaré cinc hores diàries al tren"
- Xavier Domènech "M’han sondejat de diferents partits, però no em plantejo tornar"
- Personatge popular El quiosquer guardià del Born es jubila
- Telecomunicacions La xarxa de Yoigo s’apaga per sempre: què canvia per als clients
- Igualada i Manresa seran punts de trobada d'una nova plataforma de cites ràpides en català per buscar l’amor de proximitat
- ACTUALITAT BLAUGRANA La jutge prorroga el cas Negreira i cita Laporta, Valverde i Luis Enrique per testificar al novembre
- Anàlisi Puigdemont podrà tornar en el primer trimestre del 2026 sense risc a ser detingut
- Nomenament a la Generalitat El Govern fitxa com a assessor el president de la sectorial de Territori d’ERC
- Onze de Setembre Illa dissenya una Diada «oberta al món»: «Catalunya és un país ric dins de la seva diversitat»
- Amb un producte pioner Catalunya elimina els peixos de llacs pirinencs per restaurar els ecosistemes