La CE admet la possibilitat de perdonar delictes de terrorisme

El representant de la Comissió Europea, Carlos Urraca, va admetre davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) la possibilitat d’amnistiar delictes de terrorisme, si la llei no inclou un àmbit excessivament ampli i això no comporta que la seguretat jurídica es vegi afectada, extrem que en última instància hauran de determinar els jutges nacionals. "El fet que l’amnistia pugui infringir els principis de seguretat jurídica i d’igualtat davant la llei no és una condició per violar l’efecte útil de directiva de terrorisme", va dir.

Per contra l’advocat de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes, José María Fuster Fabra, va afirmar que la promulgada a Espanya vulnera els principis europeus, al tractar-se d’"una autoamnistia", que "el Govern promulga exclusivament pel seu interès particular, no pel de Catalunya o Espanya", idea en la qual va coincidir amb el representant de la Comissió Europea, que va destacar que s’hauria d’entendre com a tal la que es promulga per concedir immunitat als socis del Govern per garantir el seu suport parlamentari.

En la vista relativa als dubtes plantejats per l’Audiència Nacional a l’hora d’aplicar l’amnistia a 12 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) acusats de pertinença a organització terrorista i fabricació i tinença de substàncies explosives, Fuster Fabra va incidir que fer-ho vulneraria els principis europeus, perquè el terrorisme és el delicte més greu castigat per la legislació europea, tot i que els assassinats i estralls que planejaven fossin avortats per la tasca de la Guàrdia Civil.

El "pànic" de Fuster Fabra

El lletrat va posar èmfasi en el fet que la llei "no s’ha aprovat per interès popular, sinó per uns quants vots", fet que "és contrari a l’interès general de Catalunya i tot Espanya", sobretot perquè quan es va promulgar "el 2023 ja es convivia" sense cap problema. Va reforçar el seu argument assenyalant que un dels beneficiats, com el secretari general de Junts, Jordi Turull, havia admès haver participat en la seva redacció, tot i que ell també va ser condemnat pel Tribunal Suprem pel procés. En la seva següent intervenció, l’advocat va arribar a dir que sentia "pànic" i va demanar als membres del tribunal que imaginessin que als seus respectius països un partit necessités una formació islamista per formar govern.

Notícies relacionades

L’UCO busca diners de la trama Cerdán en feixos de bitllets amagats

Un detingut a Mataró per incitar la "cacera" de migrants a Múrcia

La condició d’"autoamnistia" va ser contradita per l’advocada cap davant la Unió Europea, Andrea Gavela, que va recórrer a la sentència del Tribunal Constitucional que avala la mesura de gràcia i el seu reconeixement al fet que va obeir a la necessitat de buscar "la reconciliació" entre Catalunya i la resta d’Espanya, "finalitat perseguida per l’amnistia". En aquesta línia també es va mostrar la defensa dels CDRs acusats a l’Audiència Nacional, en la qual van participar mitja dotzena d’advocats del col·lectiu, es va negar que qualsevol dels 12 acusats per terrorisme tingués algun vincle amb partits polítics, i alhora que es va assenyalar que havien sigut amnistiats 129 policies davant de 179 activistes, cosa que segons el seu parer descarta l’autoamnistia i la discriminació per raons ideològiques.

El representant de la Comissió Europea va anar més enllà amb les preguntes del vicepresident del TJUE, Thomas von Danwitz, que serà el ponent de la sentència que es dictarà, i va matisar que "com més lluny vagi l’amnistia, més important és tenir un objectiu d’interès general i demostrar que és un mitjà apropiat per aconseguir-ho", cosa que li va donar peu a insistir en els "molts dubtes" de la Comissió Europea en el fet "que estigui justificada per un interès general", com ja havia dit en la intervenció en la vista matutina, en què es va veure la qüestió prejudicial elevada pel Tribunal de Comptes, on va considerar una "autoamnistia" que un Govern la redacti per beneficiar els seus socis i així garantir-se el seu suport.