Catalunya incompleix l’acord contra la corrupció signat fa 10 anys

Aquell pacte proposava un ambiciós paquet de lleis per atacar el problema. Per exemple, una llei electoral catalana que reduís d’una manera "dràstica" la despesa dels partits polítics amb mesures tan noves com ara obligar les formacions a enviar la propaganda electoral d’una manera conjunta. Hi ha partits que arriben a gastar-se un milió d’euros per convocatòria. No s’ha fet mai. També es va proposar, entre altres coses, una llei catalana específica per protegir els alertadors que denuncien casos de corrupció, prohibir els crèdits dels partits amb bancs, obligar els directius de les grans empreses a fer públic el seu patrimoni, professionalitzar els directius de les empreses públiques per tallar els seus vincles amb la política, retirar els aforaments dels diputats o fixar un límit de mandats als càrrecs públics. Tot plegat continua pendent.

El Pacte Social es va signar el 9 de desembre de 2015 en un moment molt crític per la successió d’escàndols. Eren els temps del cas del Palau de la Música, del cas 3%, de la Pretòria, del Mercuri i de l’Innova. En l’àmbit de l’Estat espanyol, la trama Gürtel i els papers de Bárcenas escandalitzaven l’opinió pública. Aquell compromís entre entitats i partits també va voler moure fitxa no solament al Parlament sinó també al Congrés. Va advocar per acabar amb la partitocràcia en el nomenament d’òrgans de control –Tribunal Constitucional, Tribunal de Comptes, etcètera– o arribar a la mitjana europea de 21 jutges per cada 100.000 habitants. Actualment aquesta ràtio a Catalunya és de 10,6.

Un diagnòstic cru

"Tot el que ara ha anunciat Sánchez –el pla anticorrupció– és en aquell pacte i durant 10 anys no s’ha fet res. Un 0,1%. Només qüestions menors". Aquest és el diagnòstic cru que fa la presidenta de l’Observatori contra la Corrupció, Itziar González, l’ens encarregat de pressionar tant partits com institucions perquè compleixin l’acord.

La seva explicació és que hi ha una "dissociació" entre el que volen els partits i el que després apliquen a l’hora de la veritat. Per a González no és pas una qüestió de maldat o cinisme, sinó d’incapacitat: "El sistema els ha capturats de tal manera que la voluntat política no pot marcar la diferència". L’arrel del problema, reflexiona, és que després de la recuperació de la democràcia "no s’ha invertit en cultura democràtica" i s’han consolidat les "xarxes clientelars". "Els partits acaben sent una agència de col·locació", resumeix.

Per fer un seguiment del Pacte Social, en aquests 10 anys s’han celebrat el que es coneix com a cimeres contra la corrupció. Se n’han celebrades tres; l’última, el 28 de maig al Parlament. Aquell dia els assistents –partits i entitats– van assumir 11 compromisos i, tots aquests compromisos, eren assumptes encara pendents de materialitzar-se de les dues cimeres anteriors.

El primer compromís que es va adoptar en aquella cita va ser impulsar una llei per professionalitzar els directius del sector públic de la Generalitat. El professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i col·laborador expert de l’OCDE en reforma institucional, Ismael Peña-López, defensa aquesta norma per la necessitat de triar els aspirants per les "habilitats directives" i el seu "perfil tècnic" i no pas pel fet de ser persones "posades a dit" pels partits.

En primer lloc, al·lega que és important pel "desconeixement" que de vegades evidencien alguns dels elegits per les formacions polítiques. En segon, per "treure les mans dels partits" d’ens de l’Administració en què es mouen molts diners, com ara les infraestructures.

Tres prioritats

A Catalunya un dels encarregats de lluitar contra la corrupció és l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). Allà s’assenyalen tres prioritats. La primera és aprovar una llei catalana de protecció d’alertadors, que es va registrar al Parlament fa set anys, però no va arribar mai a tramitar-se al quedar encallada entre legislatures. "És irrenunciable, urgent i molt important", resumeix a EL PERIÓDICO, Lourdes Parramon, cap de relacions institucionals de l’OAC, que insisteix en la necessitat d’una norma pròpia, clara i garantista des de Catalunya, més enllà de l’estatal, aprovada el gener de 2023. La mateixa González va ser, en la seva època de regidora de Barcelona, alertadora. Li va costar la dimissió i "tres anys sense feina".

A l’Oficina Antifrau defensen que és important disposar d’un marc legal català que protegeixi els qui denuncien, com també hi ha una norma catalana de transparència diferenciada de l’estatal. De fet, la segona mesura pendent que assenyalen és el règim sancionador vinculat a aquesta norma de transparència, encara no desplegat.

Notícies relacionades

Koldo va advertir Cerdán de possibles "enemics" a la Moncloa

L’UCO busca diners de comissions en comptes d’una fundació d’Ábalos

Finalment, la tercera gran prioritat per a l’Oficina Antifrau és la llei catalana de lobbies. "La ciutadania ha de poder rastrejar d’on venen les decisions i conèixer les relacions dels càrrecs públics, tant al Parlament com en el Govern", defensa Parramon.

El Govern de Salvador Illa té al tinter la llei d’alertadors i la llei per professionalitzar la direcció pública, tot i que encara no les ha presentades al Parlament. Si aconseguís aprovar-les seria un primer pas.