‘Aznargonzález’ o els negacionistes

"Aquesta meravella de sis dies, aquest últim i tan fàcil triomf de les armes israelianes, serà vist com un dia... com un desastre... per a Israel. Justificar o condonar les guerres d’Israel contra els àrabs és rendir a Israel, en efecte, un molt mal servei i perjudicar els seus propis interessos a llarg termini. La seguretat d’Israel no va millorar amb les guerres de 1956 i 1967, sinó que va ser minada i compromesa. Els amics d’Israel han instigat Israel, de fet, a un curs ruïnós". (Isaac Deutscher, 1967.)

Primer va ser José María Aznar, el 17 de setembre: "Si Israel perdés el que està fent, no ens imaginem –somriu– el problema que tindríem en el món occidental i a Europa. Seria posar el món occidental al bàndol de la derrota...".

Després va ser Felipe González, tres dies després, el dia 20: "¿Què se li ha de demanar a Hamàs, un grup terrorista?: ¿de debò vol que no matin nens i dones a la Franja de Gaza, que és intolerable? ¿Per què no allibera els ostatges? ¿Quina és la raó després dels 1.400 morts? ¿Vol treure-li totalment la raó a Netanyahu? Molt bé, doncs deixi anar els ostatges".

Aquestes dues intervencions em suggereixen plantejar als lectors i lectores la següent pregunta: ¿per què a Israel o als EUA, dos països on mantinc contactes regulars, es parla, en organitzacions jueves i no jueves, amb total franquesa, del genocidi, neteja ètnica i crims contra la humanitat que estan cometent el Govern israelià i les Forces de Defensa d’Israel (FDI) a Gaza obertament des del 7 d’octubre del 2023? ¿I per què hi ha a Espanya una coalició de polítics –l’aznargonzalat– que alimenten una cortina de fum sobre els fets i que ataquen el Govern per parlar d’una vegada, alt i clar? Cal llegir els informes, per exemple, de B’Tselem, la principal organització jueva amb base a Tel-Aviv: "El nostre genocidi".

L’historiador polonès Isaac Deutscher, exiliat a Londres i mort a Roma, el 1967 va escriure que el jueu heretge que transcendeix el judaisme pertany a la tradició jueva. Així Deutscher va crear el concepte de jueu no jueu, que va aplicar a aquells que no es van rendir o que es van convertir en adversaris del sionisme.

"Han mossegat més del que es podien empassar", va escriure Deutscher l’any 1967, després de la guerra dels Sis Dies, i abans de morir. ¿I no és també el que està passant ara mateix? Perquè, de facto, Israel avui és el Gran Israel. Ho controla tot. Ha fet realitat la consigna "des del riu [Jordà] fins al mar [Mediterrani]". Inclou la vella green line o línia verda, és a dir, els territoris anteriors a la guerra de 1967, més Gaza i Cisjordània.

Dins del Gran Israel hi ha aproximadament 7,3 milions d’àrabs palestins i al voltant de 7,3 milions de jueus israelians. ¿Com pensa Israel gestionar aquestes poblacions equivalents? No ho sap ni Netanyahu.

Colons a Gaza

Cal recordar que el general Ariel Sharon, el més ultra dels ultres, va retirar els colons de Gaza perquè es va adonar que Gaza era, per dir-ho així, seva; és a dir, havia de garantir la seva dominació. I era un malson. Volia, doncs, concentrar-se en Cisjordània.

Quan Aznar parla del que "està fent Israel" no ens diu el que suposa ell que està fent. Parla de guerra. Aznar entra en la categoria dels amics d’Israel que insten Israel a un "curs ruïnós".

I quan González ens parla de demanar a Hamàs que alliberi els ostatges i dels túnels que l’organització va construir a Gaza, pronuncia frases a l’atzar, sense context. Cal recordar que quan el secretari general de l’ONU, António Guterres, va dir que el 7 d’octubre "no ve del no-res", el Govern de Netanyahu el va denunciar per haver recolzat Hamàs.

Fins al 7 d’octubre del 2023 semblava que Netanyahu era capaç de gestionar la situació dins de Gaza. Ningú va pensar en el 7-O. Aznar, González i Alberto Núñez Feijóo remarquen la presència de Hamàs.

Però ometen deliberadament que Netanyahu era molt feliç quan va confiar el control de Gaza a Hamàs. Va aconseguir que Hamàs rebés finançament de milions de dòlars a través de l’emirat de Qatar. Aquests dòlars enviats per Netanyahu van permetre construir els túnels que sembla que inquieten González. ¿Aquesta coalició de polítics negacionistes, s’ha perdut la confessió de Netanyahu al juny sobre el seu suport a Hamàs el 2018 per desestabilitzar l’Autoritat Nacional Palestina de Mahmud Abbas? Mentre Abbas recolzava la "solució" dels dos Estats, Hamàs no. Semblava, doncs, que funcionava. Però Israel, a més, va organitzar operacions especials per matar milers de palestins a Gaza com a senyal: quedar-se a la presó.

¿Quin és l’objectiu d’Israel? La neteja ètnica. Si neteges Gaza i fas fora els palestins, també fas fora Hamàs. Ja ho va fer el 1948 i el 1967, quan va passar a controlar els territoris del que és avui el Gran Israel.

Els volen fora. ¿Com? Des del punt de vista militar, es tracta d’acabar amb Hamàs, però per fer la neteja ètnica has de matar una part significativa de palestins i crear, així, l’incentiu perquè marxin. Fer el lloc inhabitable. És el que fan. Perquè estan matant de gana la població al nord. Els volen fora.

Hamàs segueix allà

Però, de moment, Israel no ha aconseguit cap dels seus objectius. No ha derrotat Hamàs. No ha aconseguit fer tornar els ostatges, que no és, ni de bon tros, la seva prioritat, una situació que les famílies han estat denunciant manifestant-se davant la residència de Netanyahu a Jerusalem.

Notícies relacionades

El sector elèctric vol blindar-se davant els ciberatacs

Junts vol el final de la ‘pròrroga’

I no són capaços fins ara de "netejar" Gaza. Estan una altra vegada amb el control després d’anar-se’n el 2005. Han afegit llenya al foc amb les milícies de Hezbol·là al nord, des d’on 100.000 israelians s’han traslladat al centre d’Israel i no poden tornar perquè Hezbol·là bombardeja aquesta regió. I hi ha els houthis, que ja han llançat un primer míssil dins d’Israel.

Aznar i González es resisteixen a veure la realitat. Israel depèn dels Estats Units, amb l’assistència militar de Joe Biden per a l’ofensiva del 2024 contra els palestins a Gaza i ara amb Donald Trump. La majoria de les poblacions d’Espanya i dels EUA caracteritzen el que passa a Gaza com un genocidi. Netanyahu ha convertit Israel en un Estat pària.