Un mes (més) de resistència

El 12 de juny del 2025 li va canviar la cara a Pedro Sánchez. L’informe de la Guàrdia Civil que atribueix a Santos Cerdán la "gestió" de comissions il·legals per obra pública va remoure els fràgils fonaments de la legislatura. L’exdirigent ara empresonat era el segon secretari d’Organització del PSOE elegit per Sánchez que queia per culpa de la corrupció, i el partit l’havia defensat a ultrança tot just 12 hores abans. Després del cop del primer moment i un cap de setmana de reflexió, Sánchez fa gairebé un mes que intenta "salvar el vaixell" navegant entre disculpes, exigües explicacions, mesures anticorrupció i la tàctica de l’"i tu més".

Les explicacions al Govern.

L’eix principal de l’argumentari de Sánchez és que la taca de la corrupció se circumscriu a tres persones del seu partit (Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García), però que en cap cas afecta l’actual Govern perquè la trama va deixar d’operar el 2021, amb la sortida d’Ábalos de l’Executiu, i perquè cap dels càrrecs públics implicats es mantenen avui en el Gabinet. Per això rebutja dimitir (tot i que reconeix que s’ho va plantejar) ni convocar eleccions anticipades: "No llançaré la tovallola. Soc un polític net". Com a solució, va llançar ahir un pla de 15 mesures per pal·liar la corrupció elaborat juntament amb l’OCDE i amb suggeriments dels partits que li donen suport. Cal sumar-hi els cursos per prevenir l’assetjament sexual per al personal de la Moncloa després de les acusacions que van obligar a dimitir un altre dels seus homes de confiança en el seu propi Gabinet, Francisco Salazar.

Les explicacions al partit.

El líder del PSOE ha admès la seva "profunda decepció" i l’"error" d’haver confiat en Ábalos i Cerdán, els quals al seu dia el van ajudar a guanyar les primàries. La seva versió és que va creure Cerdán quan li va demanar explicacions davant els rumors sobre la seva suposada vinculació amb el cas Koldo i ell sempre ho va negar tot, fins i tot la vigília de l’informe de l’UCO. Sánchez no deixa de repetir que, per estrany que sembli, mai va conèixer les "corrupteles" i insisteix que ara mateix no hi ha un sol "indici" de finançament il·legal del PSOE. Però del que pugui sortir en el futur no ha garantit res, ja que la Guàrdia Civil i el jutge apunten que "persones jurídiques podrien haver-se lucrat de les adjudicacions". "El capità d’aquest vaixell no se’n desentén quan hi ha mala mar", va proclamar al comitè federal del PSOE, que li va renovar la seva confiança amb l’excepció del díscol manxec Emiliano García-Page.

Les explicacions als seus socis.

El comodí de Sánchez de cara als seus socis, de dins i de fora del Govern, és l’espantall de la dreta. Dona per fet que no el deixaran caure perquè si no vindrà el llop de PP i Vox, cosa que no deixa de ser un reconeixement implícit que perdria el Govern si hi ha eleccions. Però, en canvi, no s’arrisca a sotmetre’s a una qüestió de confiança, amb l’argument que tots els seus aliats han rebutjat donar suport a la moció de censura que ofereix Alberto Núñez Feijóo. El Govern central està convençut que, malgrat les crítiques, les mesures contra la corrupció compleixen les expectatives dels socis i permeten mantenir el seu suport perquè la legislatura segueixi endavant fins al 2027. "Estaré a l’altura i satisfaré les expectatives de regeneració", promet Sánchez.

Les explicacions a l’oposició.

Notícies relacionades

Espanya proposa blindar per llei que el cost de l’oficialitat del català corri al seu càrrec

Feijóo promet «més finançament» per a Catalunya si governa: «Sé que el necessita i el tindrà»

De la primera a la segona roda de premsa després de la dimissió de Cerdán, Sánchez va fer un gir de 180 graus a la seva estratègia. Del rostre compungit i desencaixat del primer dia va passar al to desafiador amb l’oposició. Va treure el ventilador i va airejar els escàndols de corrupció que afecten el PP des dels temps de Mariano Rajoy. Contraposa els tres investigats per corrupció que té en l’actualitat el PSOE amb els més de 200 càrrecs del PP embolicats en processos judicials. Més enllà dels atacs a Feijóo, cada vegada més durs, també l’ha desafiat a presentar una moció de censura, sabedor que fracassaria. "No tinc por de les eleccions, però toquen cada quatre anys, hauran d’esperar", va etzibar Sánchez al Congrés.

Quan està a punt de complir-se un mes del gran terratrèmol de la legislatura, Sánchez sembla haver pres oxigen amb el suport renovat dels seus socis, i amb aquest aire es refugia tant en les mesures anticorrupció com en els atacs al PP. Però més enllà de demanar perdó al Congrés i al seu partit per haver confiat en qui no tocava, el líder socialista manté que no sabia res de la trama. En realitat, la gran incògnita continua sent la mateixa que fa un mes: si el president del Govern central podrà aguantar així els dos anys que li resten de mandat com pretén. De moment, puntada de peu a seguir.