Feijóo va ser Sánchez

Fins ara tothom creia que Pedro Sánchez era el polític més intrèpid i que la seva capacitat de sobreviure a qualsevol circumstància es devia que era més agosarat que ningú. Al seu costat, Alberto Núñez Feijóo sempre havia semblat una mica dubitatiu i amb menys coratge... fins que va arribar el ple al Congrés dels Diputats sobre la corrupció.

No és bo per rebaixar la crispació que Feijóo no només hagi igualat sinó superat Sánchez, però el que és indubtable és que la seva frase: "¿Amb qui està vivint vostè? ¿De quins prostíbuls ha viscut vostè? Participa a títol lucratiu de l’abominable negoci de la prostitució i ara vol il·legalitzar la seva biografia" és un abans i un després en la història de les cròniques parlamentàries i en la relació entre Sánchez i Feijóo, si és que n’hi havia alguna.

Feijóo ha arribat al nivell d’atac a què crèiem que només s’atrevia Sánchez. Per a tots aquells que opinen que per arribar a la presidència del Govern cal demostrar coratge i dir a la tribuna el que la gent comenta al bar, Feijóo va superar la prova. Definitivament, el president del Govern ja té un adversari al seu nivell.

Notícies relacionades

Feijóo acusa el Govern de posar-se «de perfil davant els incendis» i demana un «canvi de valors»

El Govern demana als Ajuntaments que s’adhereixin al Pacte Nacional per la Llengua

Més enllà del salt dialèctic de Feijóo, el debat no ha aportat cap novetat: Sánchez vol resistir. "Sempre endavant" va dir, el que no se sap és en quina direcció. Va intentar socialitzar els seus problemes de corrupció presentant-los com un mal sistèmic, fins a l’extrem que va arribar a acusar ¡Felipe González!

Per la seva banda, els socis d’investidura es van comportar com els avis que malcrien el seu net: estrenyen, però no ofeguen, tot i que ja no són una orquestra afinada sinó un guirigall que va des del carinyo mostrat per Sumar i ERC, al desmarcatge de Podem i el PNB, arribant a l’autoexclusió de Junts. Míriam Nogueras va negar que el seu partit formés part de la majoria de la investidura i va parlar de temps de pròrroga, però al PSOE saben que Junts amenaça, però mai arriba a prémer el botó nuclear.