Els experts veuen falta de concreció i fiscalització en el pla contra la corrupció

Més enllà dels habituals retrets múltiples i encreuats, el ple sobre la trama de corrupció que impacta dins el PSOE va servir perquè el president Pedro Sánchez presentés en societat un pla de 15 mesures per lluitar contra la corrupció. Aquest pla situa en el punt de mira partits polítics, càrrecs públics, institucions i empreses que fan contractes amb l’Administració. Diversos experts que han sigut consultats per EL PERIÓDICO valoren l’eficiència d’aquestes actuacions del Govern.

"Hi ha moltes mesures esperançadores, però com passa sempre el dimoni està en els detalls". Aquesta és la primera impressió de l’activista i impulsora de la plataforma Xnet, Simona Levi. Vol fugir dels pessimistes que sempre consideren que està "tot malament", però demana que les promeses no quedin en "foc d’encenalls". "Actualment ja hi ha molta legislació [sobre el mateix tema], però simplement no s’aplica o no té un règim sancionador", es lamenta.

Itziar González, presidenta de l’Observatori contra la Corrupció, admet que la sensació és "agredolça". D’una banda celebra que per fi unes mesures que eren exigides per Europa es posin en marxa, però de l’altra lamenta que no se les hagin pres "seriosament" fins ara i que s’activin com a "eina de legitimació" del partit que governa, a més d’assenyalar que s’hagin obviat tant els organismes autonòmics ja existents com les plataformes ciutadanes que fa anys que es dediquen al combat contra la corrupció. Per la seva part, Jaume López, exdirector general de Bon Govern i professor de ciència política a la UPF, apunta que el problema d’aquestes mesures, que considera "positives" tot i que de cap manera noves, és que s’acabin complint.

El pla de Sánchez es resumeix en 15 mesures i es desenvolupa en un total de 34 pàgines. Per al professor de dret constitucional de la Universitat de Barcelona (UB) Joan Ridao, es tracta d’un compendi de mesures algunes de les quals "estan bé, d’altres s’ha de veure com es concreten i d’altres són molt voluntaristes". Segons ell, autor del llibre Contra la corrupció. Una reflexió sobre l’ètica i el poder (Angle), coixeja en la vigilància dels processos de licitació de les grans infraestructures i també hi troba a faltar que "es rebli més el clau" en la supervisió del finançament dels partits.

López comparteix aquesta tesi i considera que el pla de xoc queda "curt" apuntant només a una segona auditoria externa i tenint present que, a més del finançament, són actors de risc de corrupció perquè exerceixen de proveïdors de càrrecs públics de l’Administració. González, per la seva banda, és taxatiu a l’hora d’advertir que, sense que s’assigni dotació econòmica, persones, calendari i organismes independents de control ciutadà és fàcil que tot plegat s’acabi quedant en paper mullat.

Una de les mesures estrella del pla és la creació de l’Agència Independent d’Integritat Pública, especialitzada en la prevenció, la supervisió i la persecució de la corrupció. Per a Ridao és una "bona mesura" que s’inspira en precedents com l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). Això sí, avisa que falten detalls sobre "quin encaix té en l’ordenament actual i, sobretot, si depèn orgànicament del Govern o és realment una autoritat independent".

En el document aquesta qüestió no es precisa i per això també González arrufa el nas. "Quan una institució es crea de dalt a baix ja no és independent. Els directors s’acaben escollint fruit de negociacions polítiques", indica, a més de plantejar que la societat civil pugui formar part de l’òrgan i proposar noms per dirigir-la. Desconfia d’un model vertical de centralització del control i advoca per un de basat en la "capil·laritat" amb una xarxa musculada i coordinada d’organismes autonòmics i associacions d’alertadors i de treballadors públics.

Levi reclama que vol saber "qui vigilarà el vigilant"; és a dir, quins contrapesos tindrà l’agència. "A Catalunya vam tenir problemes perquè el poder de l’Oficina Antifrau no s’utilitzava per al bé comú", recorda. Un dels seus exdirectors, Daniel de Alfonso (2011-2016), va ser destituït del càrrec quan es va descobrir que conspirava amb el llavors ministre de l’Interior contra dirigents sobiranistes. Per a López, l’agència estatal pot no ser necessària en casos com el de Catalunya, on ja hi ha un ens propi, però sí que defensa que sigui dotat d’una nova estructura i de recursos perquè en aquests moments "no compleix correctament" la protecció dels alertadors.

Darrere d’un corrupte sempre hi ha un corruptor, sovint empreses que donen comissions a canvi de concessions en obra pública. El pla de Sánchez preveu una llista negra de companyies per impedir que les que siguin condemnades puguin tornar a tenir contractes amb l’Administració. No hi ha cap expert que hi presenti objeccions, però per a Ridao s’haurien de controlar més les meses de contractació en què es discuteixen les licitacions: "Hauria de ser [la seva composició] absolutament tècnica. Actualment encara hi ha un cert marge de discrecionalitat". I per aquí hi ha una porta d’entrada a la corrupció.

Notícies relacionades

Lorena Roldán deixa el seu escó com a senadora i obre el ball de cadires al PP català

El jutge rastreja el finançament del PSOE i requereix informació sobre les donacions d’Ábalos

López també avala com a útil la black list, tot i que Itziar González la titlla de "naïf" perquè, a partir de la seva experiència, constata que "l’enginyeria de les empreses" per canviar de nom i d’aquesta manera poder continuar presentant-se a concursos és sofisticada. "Es tracta d’una mesura per blanquejar l’impacte i el descrèdit que tenen els governs que les contracten", afirma.

Una altra de les claus de la lluita contra la corrupció és el finançament dels partits. Actualment prové sobretot de fons públics, però Ridao considera que el pla hauria d’haver posat més l’accent en el control en les entitats de l’entorn de les formacions polítiques com ara les fundacions o els think tanks perquè la legislació actual té "fugues". Levi critica que són molts els càrrecs institucionals que no compleixen l’obligació de fer públiques les seves agendes: "I aquí s’hi ha d’aplicar un règim sancionador".