El PSOE resisteix sense convicció per frenar l’hemorràgia electoral: «La situació és greu i pot ser irreversible»

El PSOE insistia en el «tancament de files total» amb Pedro Sánchez. Gent amb «cara endollada i reafirmació i orgull de partit». Els ministres aprofundien en la idea de «recolzament molt majoritari» al president del Govern, com va passar en el Comitè Federal en què la veu discordant només la va posar Emiliano García-Page i, d’alguna manera, l’alcaldessa de Palència, Miriam Andrés. Això no és nou, sí que hi va haver «menys eufòria de l’habitual». «La sensació és que la situació és greu i no se sap si irreversible», assenyala algú que seu al pont de comandament.

Però la impressió amb què van marxar de Ferraz la majoria dels integrants del Comitè Federal és que Sánchez ha intentat posar un «pedaç» i, per primera vegada, s’ha mostrat que «no controla el partit» i que «no està al capdavant de res».

«Això fa de molt mal arreglar», confessa un dirigent socialista i reconegut ‘pedrista’ de primer ordre, que lamentat que el president està mostrant ara «poca visió del que ens pot caure a sobre».

El PSOE ha sumat a la debilitat pel cas de corrupció de presumptes comissions d’obra pública amb Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García, el cop sobre la taula de les militants feministes fastiguejades pels àudios en què es repartien dones prostituïdes. «Aquí el PSOE se situa davant una crisi d’identitat. ¿Quin tipus de partit som? ¿Segueix el masclisme dominant?», es pregunta un dirigent, per concloure que això és «una crisi molt important» que a més aflora en un moment de màxima debilitat de Sánchez. Cosa que, al seu torn, desperta moltes incògnites de per què ha ressorgit ara i no abans. «Ha començat el post».

«El cop de Salazar» l’han perpetrat «des de dins» i «això significa que ens en anem pel desaigüe» si el partit s’endinsa en una «guerra de guerrilles». «El Pedro està intentant manejar situació, però no sap per on li venen».

És més, obviant la gravetat del motiu que ha portat a la renúncia de Paco Salazar i només des d’una visió política, hi ha dirigents fins i tot dels pròxims al president, que reconeixen que tot respon a una «guerra oculta de venjances passades».

El PSOE acudia al seu Comitè Federal per mirar de tancar la greu crisi del cas Santos Cerdán amb dos objectius: un paquet de regeneració democràtica i una nova executiva. «Tot això va saltar pels aires amb el cas de Paco Salazar», assenyala el responsable d’una important agrupació provincial. «A més en aquest cas hi ha un escenari molt diferent perquè es tracta de foc amic», afegeix.

Les mesures impulsades per Sánchez, que les va confiar a un grup de socialistes no gaire coneguts i amb qui no parla diàriament, però en qui confia cegament i ells en ell, reforcen el comitè d’ètica i garanties del PSOE. Però això i els moviments en l’Executiva, critiquen a les files del partit, són «canvis que no serveixen de res» perquè els nous són rostres «que ningú coneix» i això «no condueix ni a il·lusionar els nostres», sobretot quan «no hi ha temps per perdre». Ningú oculta que la moral de la tropa segueix per terra. Hi ha desànim i neguit.

«El problema és que no hi ha certesa i que Pedro Sánchez ja no té naus per cremar o escuts per evitar el desgast directe», descrivia un càrrec orgànic que lamentava el «mal final» pel qual veu transitant el projecte que ell encara recolza.

Els que han d’estar més en contacte amb el carrer lamenten que s’ha «perdut el relat» per explicar a la ciutadania i combatre els missatges de la dreta. En un context en què no només «passen coses» en el PSOE, com denuncien dirigents amb càrrec institucional que han de donar la cara davant dels periodistes. «L’ambient d’impunitat i silenci mediàtic amb el PP és aterridor» i «això també és un missatge que estem entenent», mentre recorden com al si de la Xunta de Galícia «van callar mesos» que hi havia un conseller denunciat per assetjament.

En el fons, coincideixen, s’ha «perdut la credibilitat» i això posa difícil desenvolupar l’«idea de resistir, combatre i esperar un temps millor per no donar per perdut el següent escenari electoral» perquè, exposa un militant amb triennis de dirigent però avui sense poder orgànic, «cada dia que guanyi [Sánchez] el PP es debilita».

No obstant, en el PP creuen que la situació al PSOE i la constant aposta per la «centralitat» d’Alberto Núñez Feijóo aquest cap de setmana els atraurà «a dolls» el vot de les dones. D’altra banda, la lectura que fan al PSOE és que el que ha passat només «augmentarà el vot indecís».

Resistir en el Govern sense obrir les urnes

Un escenari d’anar a les urnes que volen allunyar el màxim possible perquè just ara «el problema està en el partit» on «torna a estar tothom de braços caiguts», ja que ningú «aixeca l’ànim d’una militància que assumeix el final de cicle».

«Els governs governen, no resisteixen», resumeix un dirigent del Comitè Federal amb càrrec institucional, que enyora que ara mateix només hi ha «tancament de files amb Sánchez però sense ànims». Per això, hi ha qui encara s’aferra que la compareixença del 9 de juliol al Congrés suposarà la inflexió després del testeig als socis i, després, «canviarà el govern, ara o a la tornada de l’estiu» perquè cal «rearmar-se una mica» abans d’anar a les urnes, conclouen.

«És important posar-se les piles i treballar per recuperar la il·lusió», apuntava un càrrec governamental, perquè «cal mantenir l’ànim si és que vols canviar les coses». «Així, com ara, és difícil arribar al 27».

Resistir en el Govern sense obrir les urnes és el full de ruta que va marcar Pedro Sánchez en el Comitè Federal i sobre això no hi ha dubtes al PSOE. Una altra cosa és que hi hagi il·lusió, convicció o esperança que aquesta resistència serveixi per a alguna cosa perquè el desànim està estès entre els quadres del partit a l’executiva federal i als territoris.

«L’estat d’ànim s’ha de moderar i a això no ens estan ajudant ni els mitjans de comunicació menys enemics», assenyala un dirigent territorial. La sensació és que després d’anys en què tot li sortia bé a Pedro Sánchez, ara tot li surt malament. «No deixen anar la presa. No som capaços que res funcioni. ¿De veritat no hi ha cap mesura de totes les que es va presentar que estigui bé?», es pregunten amb frustració els socialistes al comandament.

Amb tot, ningú a la cúpula del PSOE té dubtes que el Govern seguirà endavant. «Els socis estan en el seu teatre», diuen, però no hi ha temor que Sumar surti del Consell de Ministres i trenqui amb tot. «Ells ens necessiten tant com nosaltres a ells», afegeix una dirigent. El mateix creuen que passa amb el PNB, que necessita els socialistes bascos en el govern d’Euskadi i en desenes d’ajuntaments on el recolzament del PSE els va permetre frenar Bildu. Fins i tot es mostren convençuts que el suport de Junts, tot i ser el més incert, està garantit: «No es fien de ningú, però de qui menys, del PP».

Relleu en el partit

Notícies relacionades

El PP català assumeix que Feijóo busca a Junts i rema perquè accepti una moció de censura contra Sánchez

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

«La bala orgànica la va cremar Sánchez aquest dissabte», admeten al seu equip. Els canvis presentats en el Comitè Federal estan fets i si continuen sortint informacions sobre corrupció o escàndols que assetgin el PSOE no podrà convocar de nou una reunió extraordinària i fer més reformes en la direcció socialista. Aquesta via ja està esgotada», insisteixen. N’hi queden d’altres, com la d’una crisi profunda de Govern. «És veritat que en la reunió hi va haver un debat més dur que altres vegades, però tot i així va ser molt menys exigent del que s’ha explicat a fora», insisteixen veus socialistes que van estar en aquesta cita federal.

El mal personal a Sánchez és gairebé tan visible com el polític i això ajuda molts a moderar el seu to contra el secretari general. «Era evident que està destrossat personalment», conclou un altre assistent al Comitè Federal. «Se l’ha d’ajudar a seguir», afegeix. «El sanchisme ha matat el sanchisme», afegeix un altre dirigent convençut que la recomposició de la seva figura política serà molt difícil, més que la física que sembla que va recuperant pes a poc a poc després de dies durs que l’han portat a estar «demacrat i molt més prim».