L’UCO rastreja en 479 comptes els diners de la trama Cerdán

La Guàrdia Civil busca el destí de les comissions per l’adjudicació d’obra pública a 35 bancs, una dotzena dels quals tenen la seva seu a l’estranger / La investigació se centra en moviments des de l’1 de gener del 2014

L’UCO rastreja en 479 comptes els diners de la trama Cerdán
5
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

El rastre dels diners és la incògnita clau en el principal cas de corrupció que agita el país, i la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil mira ja de donar-li resposta després de l’acumulació dels primers indicis. En la investigació de la trama encapçalada per Santos Cerdán, és ja un dels treballs més importants reconstruir el camí de les comissions suposadament cobrades per adjudicacions d’obra mogudes pel clan integrat per l’exnúmero tres del PSOE, el seu amic Koldo García Izaguirre i l’exministre de Transports i exdirigent socialista José Luis Ábalos. I per a això, l’UCO ha d’estudiar els moviments de 479 comptes de 35 entitats bancàries.

Es tracta dels instruments financers de les societats objecte de les indagacions, vinculades principalment a cinc empresaris que han sigut citats com a investigats en el cas. No hi ha de moment en aquest treball d’investigació comptes vinculats al PSOE. Dinou dels comptes que sí que s’investiguen estan oberts en 12 entitats que tenen la seva seu central a l’estranger, si bé no es tracta de comptes operables des d’oficines a Espanya, confirmen fonts coneixedores de les investigacions. No obstant, en aquests casos caldrà enviar ordres judicials a París, Torí, Berlín, Frankfurt, Amsterdam, Casablanca, Brasília, Nova York i Hong Kong.

El treball de camp per seguir el camí dels diners presumptament escamotejats és molt ampli. L’UCO vol examinar minuciosament els moviments d’entrada i sortida de capital en aquests comptes amb una base de partida molt baixa: disposicions superiors als 300 euros. I el marc temporal per a aquest treball de camp no és menor: moviments a partir de l’1 de gener del 2014 fins a l’actualitat.

Milers de moviments

Les fonts consultades no esperen resultats en aquesta indagació per abans del setembre que ve. Són desenes de milers de moviments bancaris per mirar. Abans hauran sigut entregats al jutge del Tribunal Suprem Leopoldo Puente almenys tres informes policials més de l’UCO que es referirien a altres persones incloses en les investigacions. I abans fins i tot hauran comparegut com a investigats els empresaris José Ruz (Valenciana Ingeniería y Construcción), Antonio i Manuel Fernández (Obras Públicas i Regadíos) divendres vinent, i dilluns Antxon Segurola (Servinabar) i Fernando Merino, que va ser executiu d’Acciona a Navarra, titulars de part dels comptes bancaris objecte d’anàlisi.

La investigació no només implica escorcollar moviments: també productes financers associats, caixes privades de seguretat i targetes de crèdit. L’ordenació dels moviments es farà conforme als fitxers que les entitats financeres constitueixen en la seva comptabilitat seguint l’anomenada Norma 43. Això farà una mica més fàcil la recerca, per l’"operativitat intuïtiva" amb què estan construïts aquests fitxers, explica un tècnic del sector. La recerca dels diners s’estén també a les sospites que les entitats financeres hagin comunicat, com els és preceptiu, al SEPBLAC, el Servei de Prevenció del Blanqueig de Capitals.

Les fonts esmentades descarten que fins ara s’hagin revisat moviments bancaris que portin a la República Dominicana, com s’ha especulat en diverses ocasions des que va transcendir l’escàndol. Quatre dels comptes en els quals es busca informació són d’entitats americanes: tres del banc equatorià Pichincha, gestionat amb participació de l’entitat espanyola Pibank, i un producte financer del Banco do Brasil, una de les principals entitats financeres d’Iberoamèrica i amb una de les línies de finançament d’obra pública més nodrides del món.

L’entitat estrangera menys coneguda de les incloses en les llistes de la Guàrdia Civil és el Bank of Africa-Europe, que té una oficina en un centre comercial de Madrid i seu fundacional del grup a la ciutat marroquina de Casablanca. A aquesta entitat se li demanen moviments d’un compte. A més de la banca JP Morgan (amb un compte sota la lupa) i l’asiàtica HSBC, en l’objectiu de l’UCO hi ha instruments financers oberts a dos bancs alemanys (Deutsche Banck i Commerzbank), tres francesos (Société Générale, Crédit Agricole i Paribas), un amb seu als Països Baixos (ING), i un a la ciutat italiana de Torí (Intesa San Paolo).

Una primera llista de comptes per a la investigació de la qual l’UCO demanava manaments va figurar a l’informe que aquesta unitat va elevar al magistrat el passat 5 de juny. Posteriorment, la llista va quedar afinada en una interlocutòria del passat 20 de juny –el dia de l’entrada d’agents de l’UCO a la seu federal socialista de Madrid per clonar l’email de Cerdán– en el qual el jutge dona ordre que es lliurin manaments acceptant la sol·licitud de la Guàrdia Civil.

Ordre judicial

En 12 casos cal dirigir-se a l’estranger, ja que l’ordre judicial ha d’anar referida a les seus centrals dels bancs esmentats, i no a les sucursals en les quals es van obrir els comptes o instruments financers. La investigació té la condició que no es donin a conèixer aquestes sucursals ni els titulars dels comptes dels quals la Guàrdia Civil ha demanat els moviments. Es tracta d’una mesura de discreció difícil de preservar, ja que alguns números de compte han sortit ja publicats en llistats.

Notícies relacionades

De les entitats financeres a les quals se sol·licita informació, CaixaBank, amb 110 comptes, el Banco Santander, amb 96, i el BBVA, amb 42, són les més requerides. En el cas del Santander, es busquen comptes que al seu dia es van obrir en els absorbits Banco Popular i Banco Pastor. Un grup de petites caixes rurals a Sòria, Navarra, Albacete o Granada reuneixen 24 dels comptes que estaran sota escrutini.

No estan en aquest flanc de la investigació els dos comptes particulars de Cerdán, que s’han mirat en les indagacions sobre el seu patrimoni. Al llarg de la pena en la qual es troba l’ara pres preventiu de Soto del Real, ha reiterat que no té diners. Ahir comentava a un dels seus advocats que l’estiu passat el va passar acudint a la piscina pública de la localitat navarresa de Milagro, el seu poble, com a mostra de la seva escassetat de recursos.