Joan Carles I es reivindica al seu llibre de memòries cinc anys després de l’‘autoexili’

L’obra és un exercici de reivindicació personal, però també una venjança amb l’oblit. «El meu pare sempre em va aconsellar que no escrigués les meves memòries. Els reis no es confessen. I menys, públicament. ¿Per què el desobeeixo avui? Em roben la meva història», escriu l’emèrit en un dels passatges avançats per l’editorial. La frase resumeix el to del llibre, que l’ha ajudat a escriure la periodista i escriptora francesa Laurence Debray, amiga des de dècades i que ha viscut algunes temporades aquests anys a Abu Dhabi. 

Relació freda amb Felip VI

Joan Carles I va abandonar Espanya l’agost del 2020 en direcció Emirats Àrabs Units, empès per la pressió mediàtica i política després de la publicació a la premsa estrangera que tenia diners amagats en paradisos fiscals. Des d’aleshores resideix a Abu Dhabi, allunyat de la vida pública i de la seva família, en una espècie d’‘autoexili’. Les seves visites a Espanya han sigut esporàdiques, per navegar amb els amics a Galícia. El vincle entre Felip VI i el seu pare continua danyat, amb una via de comunicació escassa i freda, segons fonts de l’entorn de l’emèrit.

En aquest clima, la publicació de les seves memòries adquireix un caràcter gairebé simbòlic. A falta d’un reconeixement oficial – nova ser convidat als 40 anys de l’entrada de la Unió Europea el passat 12 de juny, un pas històric en el qual ell va tenir un paper fonamental –, el rei emèrit ha optat per la via unilateral. En publicar la seva versió. Narrar amb la seva veu els moments clau de la seva vida i de la història recent del país.

El Govern va fer saber a principis d’any que, al calendari d’actes pels 50 anys de la mort de Franco, agendaven un acte sobre la monarquia parlamentària just per al 22 de novembre, el dia que l’emèrit, el 1975, va pujar al tron. L’activitat s’organitzarà a mitges amb la Zarzuela, però cap de les dues institucions ha donat pistes del tipus d’iniciativa en què estan pensant. 

Reconciliació parla des del títol d’una necessitat íntima, però també d’un desig de recuperar legitimitat davant una opinió pública que fa temps va deixar de veure-ho amb benevolència. L’obra repassa la seva trajectòria des de la infància a l’exili a Estoril fins a la seva arribada al tron després de la mort de Franco, passant per moments clau com el 23-F, el procés constituent, la consolidació de la democràcia i el seu últim exili, als Emirats.

Segons l’editorial, el llibre està escrit «a cor obert i sense concessions». Hi inclou anècdotes inèdites, reflexions personals i, segons els seus promotors, no eludeix «ni els errors ni els penediments». Un avanç publicat l’any passat per la revista francesa Point de Vue, s’avançava que Joan Carles parla «com qui sap que no li queda gaire temps i prefereix confessar que mentir».

Amb uniforme de gala

Notícies relacionades

Els socis de Sánchez planten Feijóo i rebutgen negociar una moció de censura

El Govern d’Illa recolza Sánchez, però s’aïlla de la seva crisi: «Estem centrats a governar Catalunya»

El volum, que sortirà simultàniament a Espanya i França, mostra a la portada el monarca vestit amb l’uniforme de gala de Capità General de l’Exèrcit de Terra, lluint el Toisó d’Or, la màxima distinció que concedeix la família reial espanyola. Un gest que apunta tant a la nostàlgia com a la necessitat de presentar-se de nou davant la història.

A la Zarzuela s’imposa el silenci i el rei Felip VI ha optat per marcar una línia clara entre el seu regnat i l’etapa del seu pare. El Govern, per la seva banda, evita qualsevol gest que pugui ser interpretat com un suport o una rehabilitació. La història oficial i diària, en els mitjans de comunicació, no sembla disposada a rendir-li un homenatge ara per ara. Ell ha decidit escriure-la pel seu compte.