La crisi del PSOE sacseja el Govern d’Illa en plena negociació del finançament singular de Catalunya

Però no tot és tan plàcid de portes endins. En el Govern hi ha qui admet inquietud sobre fins on arribarà l’ona expansiva del cas Koldo, després de la implicació de Santos Cerdán i de José Luis Ábalos –els dos homes a qui Sánchez va atorgar la màxima confiança en el partit– i, en el terreny més domèstic, el temor que la situació del president del Govern dificulti «encara més» l’evolució de la carpeta clau perquè Illa pugui començar a negociar amb els republicans els pressupostos del 2026 al setembre. I és que, si la legislatura espanyola cau en barrina, caldrà veure fins a quin punt posa en perill també la catalana.

¿Se celebrarà abans del juliol una comissió bilateral Estat-Generalitat per formalitzar que el finançament singular és un acord entre governs? ERC ho posa en dubtei assenyala la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, per alentir la negociació, dificultats que admeten també en el PSC malgrat afirmar que la part catalana «ha fet els deures». I des del Govern també deixen caure que potser caldrà ser més flexible amb el calendari. No obstant, Illa no es mou gens ni mica a l’hora d’assegurar que la data límit del 30 de juny pactada amb els republicans es manté. El que no és clar és si serà llavors quan s’anunciïn les claus del finançament que es proposa.

La qüestió és que el partit d’Oriol Junqueras reclama que no es limiti a una posada en escena i rebutja una fotografia sense concrecions sobre el model. També dins del Govern reconeixen que la situació en què es troba Sánchez en aquests moments és de tal fragilitat que potser no està en condicions d’enredar-se encara més amb el finançament per a Catalunya. Així que si el calendari del finançament singular s’allarga, tindrà un efecte dòminoen la negociació dels comptes del 2026, perquè ERC no pensa asseure’s a parlar-ne fins que no vegi avanços en el model de repartiment de recursos.

El que sí que ha encarrilat Illa és la seva aposta en infraestructures: ja s’han pactat els estatuts de l’empresa mixta que gestionarà el servei de Rodalies a Catalunya i s’ha creat el pla per ampliar l’aeroport de Barcelona-el Prat. El primer, fruit de l’acord amb ERC, tot i que neix sense un calendari clar perquè la Generalitat assumeixi la majoria de l’accionariat pel xoc amb els sindicats i continua pendent del traspàs de línies. El segon, fruit del seu propi acord amb els votants socialistes, ja que el president sempre ha defensat la seva voluntat d’ampliar l’aeròdrom per assumir més vols intercontinentals. Ara bé, el desenvolupament del traspàs depèn de la continuïtat dels socialistes en el Govern, mentre que la conversió del Prat en un ‘hub’ intercontinental quedarà blindada per Aena.

Illa és el gran baró de Sánchez, el seu principal puntal polític i personal, una cosa que explica la precipitada reunió de divendres en un moment en què el president està consultant amb el seu cercle d’estreta confiança els passos que cal seguir. Els dos dirigents han entrellaçat els seus destins i han actuat en simbiosi en els últims cinc anys. Fins ara, i malgrat que l’ombra de la corrupció hagi impactat directament en el nucli de confiança del president i líder del PSOE, el dirigent català ha ordenat un tancament de files del Governamb ell. De la seva continuïtat a la Moncloa en depenen assumptes com el finançament singular, el traspàs de Rodalies o l’amnistia, claus per a l’estabilitat del Govern en minoria del PSC a Catalunya.

Ningú dins de l’Executiu discuteix que cal blindar la legislatura davant el risc que el PP i Vox arribin al Govern, però sí que hi ha qui comença a plantejar fins a quin punt surt a compte a l’Executiu exhibir una fe a cegues a Sánchez, especialment si el polèmic informe de l’UCO té més ramificacions i impacta directament en la seva figura. Si això passa, hi ha veus partidàries de marcar distàncies.

Cerdán, com a secretari d’Organització del PSOE, va ser l’encarregat de teixir amb Junts una relació de confiança que ha sigut clau ja no només per a la investidura de Sánchez, sinó per mantenir la seva aritmètica parlamentària compassada. Però també ha servit a Illa per estar al dia d’aquestes negociacions i, alhora, poder implicar-se entre bambolines en alguns pactes, perquè la postconvergència pacta amb el PSOE a Madrid, però no amb el PSC a Catalunya, si bé la majoria dels seus acords en matèria de cessions tenen el seu impacte en la comunitat i, per tant, en la gestió del Govern d’Illa. Un clar exemple és la delegació de competències en immigració que encara no s’ha concretat.

Notícies relacionades

Els registres a la casa d’Ábalos i algunes empreses eleven a gairebé una trentena les adjudicacions sota sospita de la trama Cerdán-Koldo

Dirigents socialistes es rebel·len davant dels àudios de Koldo, Ábalos i Cerdán: «El masclisme és una forma d’antidemocràcia»

El nou secretari d’organització i interlocutor amb els territoris es dona per fet que no serà del PSC, no només perquè podria implicar una incompatibilitat reglamentària al ser dos partits autònoms, sinó perquè als socialistes catalans no els interessa endinsar-se ara a resoldre una crisi interna del PSOE per preservar, precisament, la seva independència i l’Executiu d’Illa.

El PSC manifesta estar tranquil i convençut que no hi haurà ramificació catalana del cas de corrupció que fueteja el PSOE. Illa s’hadeclarat «net»i ha assegurat que «no hi ha finançament irregular» ni en el PSOE ni en el PSC. No obstant, ha llançat un avís a navegants a tots els seus dirigents i militants: actuarà amb «contundència» davant qualsevol indici. Però una incògnita continua sobrevolant els socialistes catalans: ¿Qui és ‘Chili’, al qual vincula Koldo García al nom d’Illa a l’informe de l’UCO? El president ha respost sense pèls a la llengua que no té «ni punyetera idea» de qui és, i fins i tot ha donat ordres que, si algú en coneix la identitat, ho digui. El risc zero, remarquen al carrer de Pallars, no existeix.