Govern i REE discrepen sobre la responsabilitat de l’apagada

La descripció de l’incident.

Segons els dos documents, l’incident s’inicia a les 12.03 hores en una instal·lació fotovoltaica ubicada a la província de Badajoz que té un funcionament inusual i provoca una oscil·lació de tensió anòmala a la xarxa, que es reprodueix a les 12.16 hores. I a les 12.19 hores es torna a produir una altra oscil·lació, però en aquest cas "habitual". Red Eléctrica intenta esmorteir-les totes tres amb èxit a partir del protocol pertinent per a això, però aquestes mesures produeixen un augment de la tensió (en aquest cas, dins dels marges "normals"). No obstant, es comencen a produir llavors una sèrie de desconnexions de generació renovable "no justificades", que comporten nous increments de la tensió. I les centrals de generadors convencionals que havien de controlar aquesta rigidesa de la xarxa no van respondre com calia, la qual cosa va portar a una desconnexió en cascada de centrals del sistema elèctric i, per tant, a l’apagada general a la Península a les 12.33 hores.

La culpa de les elèctriques.

Tant el Govern com Red Eléctrica situen l’origen de l’apagada en una instal·lació fotovoltaica ubicada a Badajoz amb "comportament oscil·latori anòmal" i diferent del d’altres plantes de la mateixa tecnologia que se situen a la mateixa zona. Red Eléctrica fins i tot afirma que "és probable" que aquesta oscil·lació es degués a "un mal funcionament d’un control intern o per una anomalia interna de la planta, que haurà d’aclarir el propietari d’aquesta".

Aquest és el primer assenyalament a les companyies de generació d’electricitat en els dos informes. Però no és l’únic, ja que tant el Govern com Red Eléctrica també culpen les empreses de les desconnexions "indegudes" d’instal·lacions de generació a Granada, Huelva, Sevilla, Càceres i Badajoz. I que la majoria de la generació convencional (cicles combinats i nuclears) que estava programada per controlar la tensió de la xarxa durant aquella jornada no va funcionar com calia, malgrat que les seves propietàries cobren per això. "¿Què hauria passat si els generadors acoblats en el sistema en el moment de l’incident haguessin complert? (...) No hauríem tingut apagada", va afirmar ahir la directora d’operació de Red Eléctrica, Concha Sánchez, en la presentació del seu informe.

La planificació de REE.

La gran diferència en els documents rau en si Red Eléctrica va fer o no alguna cosa malament. La companyia és l’encarregada de mantenir l’equilibri en el sistema elèctric i el Govern afirma que aquell dia no havia programat prou capacitat per controlar la tensió de la xarxa. No obstant, l’empresa semipública –el 20% del seu capital és de l’Estat espanyol– obvia aquest aspecte en la seva anàlisi al considerar-ho irrellevant. Així, Red Eléctrica havia programat la disponibilitat de 10 centrals convencionals (cicles combinats i nuclears) per al dia 28. Però un dels cicles combinats de la zona sud es va mostrar indispost el dia anterior i no el va substituir. No obstant, després de l’oscil·lació de les 12.03 hores, sí que va considerar necessari reforçar l’amortiment i va sol·licitar la connexió d’una nova central que mai es va arribar a connectar perquè no va arribar a temps (trigava més d’una hora i mitja a fer-ho i abans es va produir l’apagada), segons expliquen els dos documents.

La pregunta és per què Red Eléctrica no va preveure el dia anterior, quan la central es va mostrar inoperativa, que necessitaria un altre suport. I la resposta de Red Eléctrica –inclosa a l’informe del Govern– és que no ho va considerar necessari d’acord amb "la situació d’operació fins a aquell moment i la previsió per a les següents hores, amb nivells de tensió adequats i prou recursos per al control de tensió a la zona". I tot i que l’Executiu reconeix que atenent situacions similars a la del dia 28 no semblen identificar-se "situacions problemàtiques", també remarca que la programació de Red Eléctrica per a aquell dia va ser la menor de tot l’any.

Moments previs.

D’altra banda, l’anàlisi de Red Eléctrica se centra en el dia 28 d’abril, mentre el Govern fa un estudi més extens en el qual vincula l’ocorregut aquell dia amb "episodis previs d’inestabilitat" en les tensions ocorreguts els dies 22 i 24 d’abril. En els dos casos el sistema va ser capaç de resoldre el problema "amb els recursos disponibles" i "sense més repercussions". I, de fet, afirma que el del dia 22 no es tractaria d’un fet "aïllat" ni "excepcional" respecte a l’apagada del 28 d’abril.

En concret, aquell dia es va produir al voltant de les 7 de la tarda un episodi de sobretensions a la xarxa de transport que va provocar la desconnexió d’algunes de les subestacions d’evacuació de generació i grans consums industrials. I l’explicació es deu a una nova "combinació de causes" que inclouen canvis en els fluxos d’intercanvi de les interconnexions, una reducció de la generació fotovoltaica i "indisponibilitats" de xarxa importants. A més a més, també hi havia una reduïda generació convencional (tant tèrmica com hidràulica) i una d’eòlica i fotovoltaica del 59,21%.

Solucions.

REE i el Govern coincideixen en algunes de les seves recomanacions per mirar d’evitar un nou zero d’energètic, com que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) aprovi el nou procediment de control de tensió, en el qual fa mesos que treballa, perquè tota la generació, incloses les tecnologies renovables, tinguin la possibilitat de controlar les pressions de la xarxa i a més s’estableixin penalitzacions per possibles incompliments com l’ocorregut el 28 d’abril.

A més, Red Eléctrica planteja dotar la xarxa de transport de més elements d’inspecció i mesures per assegurar un "adequat nivell de tensió a les xarxes que no gestiona" i un "equipament" que permeti un "registre suficient de les variables elèctriques per a una anàlisi precisa de situacions rellevants" com la del 28 d’abril. El Govern proposa "reforçar la supervisió i verificació de totes les obligacions per part de tots els agents", mentre advoca per "accelerar la posada en marxa de la Comissió Nacional de l’Energia (CNE)" i incorporar en la planificació de la xarxa de transport tecnologies que permetin el control de tensió de manera més automàtica.

Diferents objectes.

Notícies relacionades

Ajornada sine die l’opinió del TJUE sobre la immunitat de Puigdemont

Les entitats reclamen que el Memorial Democràtic es desvinculi del Govern

Però no només en el fons, també en la forma hi ha diferències. L’anàlisi de Red Eléctrica, formada per 21 pàgines, se centra en l’operació del sistema elèctric a partir de la informació de la caixa negra i la informació remesa per part dels agents que "no sempre ha tingut la qualitat desitjable ni ha sigut tan completa com hauria sigut necessària", segons ha explicat la presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor.

Mentrestant, l’informe del Govern, de 182 pàgines, és molt més complet i inclou, a més, un estudi dels sistemes digitals i la ciberseguretat. De fet, aquest examen conclou que no hi ha senyals que apuntin a un ciberatac com la causa del zero energètic, una circumstància que ja havia descartat la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, en la seva intervenció al Congrés dels Diputats. Però sí que revela que existeixen "vulnerabilitats, carències o inadequades configuracions de mesures de seguretat" en el sistema que poden "exposar les xarxes i sistemes a potencials riscos".