Els ulls d’Illa a la seu de Ferraz i persona de la seva "total confiança"

Montse Mínguez: La política lleidatana s’ha consolidat en poc temps com un enllaç del president de la Generalitat de Catalunya amb el PSOE, i ha exercit el seu rol amb discreció i sobrietat. Ha jugat, a més, un paper rellevant en el projecte de renovació política i generacional del PSC. 

Els ulls d’Illa a la seu de Ferraz i persona de la seva "total confiança"
2
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

Seran tot just 20 dies d’interinitat, fins que el 5 de juliol s’esculli un nou secretari d’Organització, però en aquest termini que a cavall del cas Santos Cerdán es pot fer molt llarg per als socialistes, Montse Mínguez (Lleida, 1976) es convertirà a partir d’ara en els ulls de Salvador Illa a Ferraz. És la dirigent del PSC que formarà part de l’equip transitori de quatre persones que manejaran la cartera més important en el PSOE després de la secretaria general, en mans de Pedro Sánchez.

Mínguez és diputada al Congrés des del 2019 i membre de l’executiva federal dels socialistes des del 2021. Fonts del partit la defineixen com una persona de "total confiança" d’Illa que ha jugat un paper rellevant en el seu projecte de renovació política i generacional del PSC. Llicenciada en Administració i Direcció d’Empresa i màster en Comptabilitat, Auditoria i Control de Gestió, va començar a forjar la seva carrera política des de l’àmbit municipal.

Política municipal

El 2003 va posar un peu per primera vegada com a regidora de l’Ajuntament de Lleida i, només dos anys després, ja escalava posicions en el consistori sota la batuta d’Àngel Ros, que la va nomenar segona tinenta d’alcaldia. Deu anys més tard, es va convertir en primera tinenta d’alcaldia, amb l’aspiració de ser el relleu de Ros. Però els seus plans es van frustrar en les primàries que va perdre davant Fèlix Larrosa, que va acabar aconseguint la vara el 2018 i que ostenta també en l’actualitat després del parèntesi de quatre anys en el qual va governar ERC.

Notícies relacionades

Aquesta derrota va suposar el salt a la política estatal de Mínguez, que es va convertir en la cap de llista del PSC per Lleida en les eleccions generals del 2019 rellevant així Teresa Cunillera, que va ser diputada al Congrés durant 23 anys, càrrec que va deixar el 2018 per exercir de delegada del Govern a Catalunya fins al 2022. Però a Mínguez encara li quedaven més grans responsabilitats per assumir dins del grup del PSOE. Dos anys després del seu aterratge a Madrid va ser escollida pel PSC per formar part de l’executiva de Ferraz, on des d’aleshores s’ha fet càrrec de la secretaria de Treball, Economia Social i Treball Autònom. En aquest congrés del 2021, els socialistes catalans van guanyar pes en la direcció del PSOE, fet que consolidava encara més els seus vincles amb Sánchez. I el 2023, després que els resultats del PSC fossin determinants perquè Sánchez aconseguís la suma per continuar a la Moncloa, se li va encarregar encara un altre rol: el de secretària general en el grup parlamentari del PSOE. Va agafar així el relleu en aquesta funció de referència del PSC al Congrés a l’històric José Zaragoza.

Així doncs, Mínguez s’ha consolidat en poc temps com un enllaç de la confiança d’Illa tant dins del PSOE com del treball del PSC al Congrés dels Diputats, un rol que ha exercit amb discreció i sobrietat, recepta que haurà d’aplicar ara en aquest tercer –i inesperat– relleu en la seva trajectòria, per més que tingui un caràcter temporal fins al consell federal del 5 de juliol.

Temes:

PSOE PSC PSC