Aena aspira a generar 17.000 milions en 10 anys amb l’aeròdrom barceloní

L’ampliació del Prat, cridada a ser una de les mesures que marquin la legislatura, comportarà, segons va xifrar ahir Salvador Illa, una inversió de 3.200 milions d’euros. I Aena i els empresaris catalans esperen que acabi mobilitzant cinc vegades més en una dècada i arribi a més de 97.000 milions d’euros al cap de dues. Mentrestant, els moviments ecologistes es mostren contraris al tipus de creixement econòmic que aquesta gran infraestructura pot atraure i els sindicats desconfien de la qualitat de l’ocupació que la farà possible.

Illa va exhibir un acord fruit del consens amb el Ministeri de Transports, que compta amb el plàcet d’Aena i que suposarà la inversió aeroportuària més gran dels últims anys a Espanya. Per posar-ho en perspectiva, l’ampliació i reforma de l’aeroport de Barajas, a Madrid, anunciada l’any passat la va taxar el Govern en 2.400 milions d’euros d’inversió.

Els empresaris catalans, en aquest sentit, no volien menys i fa temps que pressionen perquè el Govern desencallés l’ampliació de l’aeroport barceloní, al qual fien contractes milionaris per construir-lo i nova activitat econòmica fruit dels fins a 17 milions més de visitants que podran aterrar cada any. El projecte encara està únicament en negre sobre blanc i arrenca ara un llarg procés fins que es posi la primera pedra. Una cosa que, segons els números del Govern, no passarà com a molt aviat fins al 2028.

Ple rendiment

"Si volem una Catalunya pròspera, necessitem un aeroport que la impulsi. [...] Totes les empreses catalanes, les grans i petites, necessiten un aeroport intercontinental", va justificar Illa durant el seu discurs, en el qual va obviar en tot moment la paraula ampliació i es va limitar a parlar de "remodelació".

L’impacte econòmic que pugui tenir aquesta infraestructura una vegada finalitzin les obres i arribi al seu ple rendiment és en el dia d’avui difícil de mesurar. La pràcticament única referència que pot traçar una aproximació és l’estudi que Aena va encarregar el 2021 a dos professors de la Universitat de Barcelona (UB).

En aquest, un document públic de 26 pàgines, els autors estimen que l’aportació econòmica del nou aeroport començarà sent pobra i aniria augmentant progressivament fins a acabar generant anualment el doble d’aquests 3.200 milions que ahir va anunciar Illa per costejar tota l’obra. A partir del sisè any la inversió ja estaria recuperada, per tant, si les obres comencen el 2028 i acaben el 2032 –tal com vaticina el Govern–, per a finals de la dècada vinent l’obra ja estarà pagada.

Segons aquests mateixos càlculs, després d’una dècada amb l’aeroport ampliat aquest hauria generat, de manera acumulada, 17.039 milions d’euros, és a dir, cinc vegades l’invertit, i en 20 anys s’haurien acumulat 97.460 milions d’euros, l’equivalent a pràcticament un terç de tot el que genera l’economia catalana en un any, sempre segons els càlculs de l’informe pagat per Aena. No en va, les patronals i organitzacions empresarials més significatives, de Foment, a Pimec, passant per la Cambra de Comerç i Cecot, van sortir en tromba a aplaudir l’anunci i a celebrar el que veuen com una palanca per als seus negocis.

Notícies relacionades

Santos Cerdán es dirigeix al TC perquè corregeixi el Suprem i el deixi en llibertat

Una associació de fiscals demana al jutge Hurtado que suspengui de funcions el fiscal general quan li obri judici oral

L’impacte mediambiental que tingui l’obra i el tipus d’ocupació que generarà són els dos punts que més dubtes o directament rebuig generen entre els detractors. Els sindicats UGT i CCOO van emetre ahir dos comunicats en què reclamaven prioritzar l’ocupació de qualitat i no la quantitat.

Un «impacte positiu en l’economia»

L’associació Barcelona Global, de la qual són socis corporatius empreses com Agbar, Banc Sabadell i Grifols, va valorar «molt positivament» l’acord de l’aeroportA ulls de l’agent econòmic, l’operació permetrà «la preservació ecològica i hidrològica de la Ricarda i evitar l’afectació acústica sobre les poblacions del voltant», dues de les condicions que Barcelona Global havia expressat en el seu informe sobre l’ampliació, «imprescindible per a la competitivitat de la ciutat i l’atracció de talent».«Es calcula que un increment del 10% dels vols intercontinentals provoca un creixement del 4% en el nombre de seus centrals d’empreses i té el 0,5% del PIB per càpita», segons els estudis de l’OCDE recollits per Barcelona Global.