Manuel Morocho, l’home que sabia massa

"Sé massa. Aquest és el meu problema. Aquest és el problema de tots nosaltres i de tot el programa: sabem massa. Massa sobre els altres; massa sobre nosaltres mateixos". L’home que sabia massa (G. K. Chesterton, 1922).

No va ser un dels seus, és a dir, un de la cúpula del Cos Nacional de Policia i del Ministeri de l’Interior, primer en el cas Gürtel i després en el cas Kitchen. I aquest va ser el seu pecat. L’inspector de policia de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), Manuel Morocho, que va actuar en qualitat de policia judicial amb els jutges de l’Audiència Nacional, és l’home que sabia massa. El seu cap d’aquella època, José Luis Olivera, el "supervisava" i va filtrar informació a María Dolores de Cospedal sobre les investigacions judicials i, més tard, des d’un altre lloc, va mirar de continuar rebent informes abans que els enviés al jutge i, finalment, va intentar treure-se’l del mig.

¿Com? Amb una oferta que el ministre Jorge Fernández Díaz i el comissari Olivera –en aquell moment cap del CITCO (Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat)– creien que Morocho no podria rebutjar: un lloc a Lisboa o Pequín, a l’ambaixada que volgués, molt més ben remunerat. Morocho va rebutjar aquesta oferta. Segons ja va dir en instrucció l’inspector, mentre Olivera li formulava la proposta, li va sonar el telèfon mòbil i el comissari va dir: "Sí, ministre, estic amb ell". Això és, segons Morocho, Olivera volia donar jerarquia a l’oferta, i així l’hi va manifestar.

I, segons va dir ahir al judici, mai li va enviar cap paper a Olivera, és a dir, al CITCO. Per alguna cosa devia ser. I així havia sigut. Perquè quan era el seu cap a la UDEF, Olivera, tot just rebre’s una informació secreta, l’hi va transmetre a María Dolores de Cospedal. Això va passar quan, en una primera fase de la investigació de Gürtel, es va descobrir la identitat d’una persona sobre la qual s’estava indagant. En un fax secret d’una operació de la trama, la sigla L. B. era identificada en un correu com Luis Bárcenas, el tresorer nacional del Partit Popular.

Olivera va ser informat a la UDEF sobre això i va enviar el fax a Cospedal, que, d’altra banda, mantenia una línia de contacte permanent amb el comissari José Manuel Villarejo des de l’any 2009, un fet provat. Va ser el mateix Olivera qui l’hi va dir, per a la perplexitat del seu llavors subordinat, l’inspector Morocho: "Li he enviat a Cospedal i el guarda en una caixa de seguretat", va manifestar Olivera. Cospedal queda com el que va ser: una lideressa en els casos Gürtel i Kitchen. No com la persona que ella va interpretar, amb dots d’actriu, la setmana passada en el judici.

Morocho va explicar qui supervisava cadascun dels seus informes, segons va saber pel successor d’Olivera a la UDEF, el comissari Manuel Vázquez. "El policia Andrés Gómez Gordo visa els teus informes", li va dir un dia Vázquez. Morocho es va adonar que hi havia una operació sobre Bárcenas quan li van enviar un document genèric que els comissaris de la banda van penjar –per mirar de cobrir-se– al GATI (Grup d’Anàlisi d’Informació de la Policia Nacional). D’aquí, es va cursar de manera automàtica a la UCIC (Unitat Central d’Intel·ligència Criminal), i d’aquesta entitat el van enviar a Morocho l’agost del 2015. Això és a posteriori dels fets. Una coartada.

Cospedín o Andy. Així anomenaven a la banda Gürtel-Kitchen l’inspector Andrés Gómez Gordo, que, a partir del 2011, havia sol·licitat una excedència a la Policia per anar a treballar amb Cospedal en la presidència de la Junta de Castella-la Manxa. Però des d’allà, precisament, sota el comandament directe de Cospedal, participava en la Gürtel i en la Kitchen, dues operacions bessones. Cospedín va intentar que Morocho admetés al seu equip un col·laborador seu, és a dir, introduir un espia. Seria, precisament, el que li va tocar fer a la Kitchen: captar Sergio Ríos, que no tenia feina, per fer de xòfer de Bárcenas i de la seva família, amb càrrec a 2.000 euros mensuals pagats de fons reservats; pagaments al confident que el coronel Diego Pérez de los Cobos, segons el seu testimoni de dimarts passat en el judici, no recorda.

Comissió de serveis

Morocho va narrar com, a més de coaccionar-lo a ell, els capitostos de la Policia –no clavegueres o parapolicials, com diu el mantra– torejaven els jutges de l’Audiència Nacional. L’informe sobre Jesús Sepúlveda i Ana Mato, ministra de Sanitat del Govern de Rajoy, va estar acabat el desembre del 2011, però no es va enviar al jutge Pablo Ruz fins a l’abril de l’any 2013.

Notícies relacionades

L’inspector del cas Gürtel revela que li van demanar detenir Bárcenas

Azcón, investit president d’Aragó gràcies al pacte amb Vox

Morocho va ser el supervivent de la Gürtel i la Kitchen, perquè el PP va decidir acabar amb l’instructor el desembre del 2013. Ruz, davant la negativa del PP a complimentar els requeriments d’informació sobre les obres de rehabilitació de la seu de Génova, hi va enviar una comissió judicial la nit del 19 de desembre del 2013. Després de 14 hores, es van emportar ingent documentació. Els llavors ministre de Justícia, Rafael Catalá, i el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, van dissenyar el juliol del 2013 l’operació acabar amb Ruz, amb l’argument que estava en comissió de serveis a l’Audiència Nacional i que era pertinent fer lloc a una nova llorigada de jutges.

Morocho està en actiu en una comissaria de Madrid com a assessor jurídic (la seva professió és la d’economista) i Ruz segueix en un jutjat de Móstoles, després de ser-li cancel·lada la seva comissió de serveis a l’Audiència Nacional.