El TS va anticipar a García Ortiz l’obertura de la causa contra ell tres dies abans

Ha sigut la crònica de l’obertura d’una causa, un processament i un pròxim judici oral anunciat. El 12 d’octubre del 2024, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, que havia adoptat amb suport del Govern de Pedro Sánchez la decisió de no dimitir en cas d’obrir-se unes diligències contra ell a la Sala Segona del Tribunal Suprem –el cas del correu d’Alberto González Amador, parella de la presidenta de la comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso– va rebre la notícia del que passaria tres dies després. A saber: que la sala presidida per Manuel Marchena, amb ponència aparentment forçada de Susana Polo, però ponència a la fi, obriria causa per presumpta revelació de secret.

Ja no era l’advertència de Miguel Ángel Rodríguez de la setmana anterior –que el fiscal general de l’estat (FGE) aniria p’alante, és a dir, seria imputat–, sinó una informació de la presidenta del Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), la màxima autoritat judicial d’Espanya.

El 15 d’octubre, en efecte, la sala sota presidència de Marchena, formada per Susana Polo (ponent), Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral i Carmen Lamela, va dictar un acte per unanimitat en el qual s’obria una causa penal per presumpta revelació de secret contra Álvaro García Ortiz. La fiscal en cap de Madrid, Pilar Rodríguez, per la seva banda, ja estava imputada al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) per compartir, presumptament, el mateix delicte amb el seu superior, el FGE.

Segons la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO), al ser imputat Álvaro García Ortiz, que va ser processat ahir juntament amb Pilar Rodríguez, fiscal en cap de Madrid, coneixia des del 12 d’octubre del 2024 que la Sala Segona presidida per Manuel Marchena obriria causa contra ell per presumpta revelació de secret en el cas del correu d’Alberto González Amador, en el qual admetia haver comès dos delictes fiscals.

El dia 16 d’octrubre del 2024 –en realitat, la interlocutòria és del 15– esborra correus, cosa que dona força al relat. Segons fonts judicials, un dels esborraments va tenir lloc el 16, però no va ser l’únic esborrament, ja que, tal com va declarar García Ortiz, ho feia periòdicament. En realitat, segons estem informant, ja sabia des de quatre dies abans del 16 que seria imputat.

En la interlocutòria de transformació de les diligències prèvies en procediment abreujat –equivalent a processament– el magistrat instructor Ángel Hurtado afirma que García Ortiz presumiblement va filtrar el correu del 2 de febrer del 2024 seguint instruccions o coordinat amb la Moncloa. Aquesta hipòtesi ja la va plantejar Hurtado amb seguretat en les seves resolucions. No és nova.

El que és nou és el següent: s’esperava l’aportació per part d’Hurtado d’indicis diferents que l’instructor ja havia examinat (la filtració del correu des del gabinet de presidència del Govern el 13 de març del 2024 al llavors diputat socialista Juan Lobato perquè l’exhibís, com va fer, a l’Assemblea de Madrid).

Però en la seva interlocutòria no hi ha més indicis que el de Lobato. El magistrat instructor ve a dir: clar i català. ¿Serà prou això perquè el tribunal condemni García Ortiz i Pilar Rodríguez?

Els passos següents són: recurs contra la interlocutòria d’ahir davant Hurtado i d’apel·lació davant la sala de tres magistrats que presideix Julián Sánchez Melgar i després interlocutòria d’obertura de judici oral (que no és recurrible). ¿Hi haurà unanimitat a la Sala d’Apel·lació sobre el recurs contra el processament? Perquè s’ha imposat la idea soviètica que no es poden emetre vots particulars en processos d’instrucció.

Notícies relacionades

El fiscal general nega haver fet arribar «a persona aliena a la fiscalia» el correu en què González admetia dos delictes

Hisenda convoca dilluns les autonomies per abordar el finançament i els Pressupostos

La sala d’enjudiciament està formada pels cinc magistrats que van obrir causa penal contra García Ortíz el 15 d’octubre del 2024, als quals, al tractar-se d’un cas rellevant –és la primera vegada en la història judicial democràtica que s’enjudiciarà un FGE– se n’hi uniran dos més: Andrés Martínez Arrieta i Javier Hernández (el més antic i el més nou). I com que Martínez Arrieta és president en funcions li tocarà presidir l’enjudiciament. La magistrada ponent serà Susana Polo, la mateixa que va fer la ponència que va obrir causa contra García Ortiz.

Polo, segons les versions que ella mateixa ha donat, no era favorable a obrir causa contra García Ortiz per la nota informativa que el TSJM havia considerat presumptament delictiva. Però, segons aquesta versió, el magistrat Marchena –que llavors era president de la Sala Segona i de la sala que va tractar la petició del TSJM d’obrir causa– va considerar que en efecte la nota informativa no era en si mateixa delictiva però la va persuadir que s’havien d’investigar les filtracions. I Polo, segons aquesta versió, en va quedar persuadida.