El qüestionat hereu de Delgado embolicat en la polèmica

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, saluda la seva predecessora, Dolores Delgado, a Madrid, el 2022. | J. J. GUILLÉN / EFE

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, saluda la seva predecessora, Dolores Delgado, a Madrid, el 2022. | J. J. GUILLÉN / EFE

3
Es llegeix en minuts
Ana Cabanillas
Ana Cabanillas

Periodista

ver +

El processament d’Álvaro García Ortiz per presumpte delicte de revelació de secrets per part del Tribunal Suprem és un episodi més en l’empedrada trajectòria del fiscal general de l’Estat, que des del seu desembarcament a la cúspide del ministeri públic ha sigut fortament qüestionat. Al gener, es va convertir en el primer cap de la Fiscalia imputat per la justícia per haver presumptament filtrat document per "instruccions" de la Moncloa. Però ja abans havia patit altres clatellades judicials, amb l’anul·lació del Suprem de diversos nomenaments de Dolores Delgado, la seva antecessora en el càrrec i exministra de Justícia. Tot això, sota la defensa fèrria del Govern cap a García Ortiz. Una circumstància que en els últims mesos ha portat el fiscal general a una espiral on les diferents batalles judicials s’entremesclen amb l’arena política.

El qüestionament del màxim cap del ministeri públic va començar amb el seu nomenament, l’1 d’agost del 2022, que ja va arribar embolicat en polèmica. La seva designació va ser promoguda per Delgado, que dos anys abans l’havia ascendit a la categoria de fiscal de Sala i cap de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l’Estat, situant-lo a la casella de sortida per aspirar a la cúspide del ministeri públic. Això, unit a l’estreta proximitat entre Delgado i Ortiz, considerat el seu número dos, el va portar a convertir-se en una mena de bèstia negra per a l’oposició, que insisteix a criticar la seva estreta vinculació amb el Govern.

El cert és que García Ortiz no era un desconegut per al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ja que va ser el fiscal encarregat en la causa pel Prestige, la catàstrofe mediambiental més gran en aigües europees. Ell va defensar durant les sessions judicials que l’Administració no va tenir responsabilitat en el brutal abocament de cru i la decisió li va donar la raó.

El 2017, quan García Ortiz era fiscal especialista en incendis a Galícia, va desautoritzar Núñez Feijóo. El llavors president gallec havia defensat que l’onada d’incendis al territori responien a una estructura "delictiva homicida". Una tesi que va ser rebatuda pel fiscal en un informe on va negar l’existència d’"evidències de l’existència de cap trama" incendiària.

Controvertit

Notícies relacionades

Des del seu desembarcament a la cúspide fiscal, García Ortiz ha sigut objecte de controvèrsia dins del món de la justícia. L’últim episodi, i el que el porta ara a prop d’asseure’s al banc dels acusats després de ser processat, és el que embolica Alberto González Amador, el nòvio d’Isabel Díaz Ayuso acusat de frau tributari. El magistrat del Suprem Ángel Luis Hurtado el considera el responsable d’haver difós una conversa privada entre l’advocat d’Amador "arran d’indicacions rebudes de Presidència del Govern" amb l’objectiu de "guanyar el relat" i desmentir unes informacions que apuntaven que havia sigut la Fiscalia qui havia ofert un acord a Amador, quan en realitat va ser al revés.

La imputació del fiscal general de l’Estat al gener per aquesta mateixa causa ja va portar el Govern, igual com ha fet ara, a tancar files entorn de García Ortiz, exhibint així la seva afinitat amb el cap del ministeri públic. La seva condició d’investigat va aixecar gran enrenou al món judicial i diverses associacions de fiscals van demanar-ne la dimissió, després de convertir-se en el primer fiscal general de l’Estat imputat per un presumpte delicte de revelament de secrets. Però les polèmiques el persegueixen des dels inicis de la seva etapa als comandaments de la Fiscalia.