El PSOE vol que Sánchez "reaccioni" per superar la sensació de final de cicle

Hi ha cada vegada més comandaments en el partit que consideren que la manera d’encarar el cas de la militant que va oferir presumptes beneficis judicials a canvi de material comprometedor contra l’UCO, la unitat de la Guàrdia Civil que investiga els processos que afecten els socialistes en els tribunals, ha sigut "tardana" i excessivament "tèbia". Però no és la reacció en si el que més preocupa, sinó el que denota, que no és altra cosa que "falta de reflexos" i una organització excessivament "vertical" en què res es mou sense que ho decideixi el seu líder.

El sabotatge d’Aldama

Va ser Sánchez el que va decidir, en contra del que havia estat assenyalant prèviament la direcció del partit, obrir un expedient administratiu a Díez. Des de la publicació dels primers àudios per part d’El Confidencial, van transcórrer més de 48 hores fins que va decidir fer el pas. I després el PSOE va continuar arrossegant els peus, sense gairebé llançar retrets a la controvertida militant. Dimarts, per fi, la direcció socialista va trucar a Díez per obtenir el seu testimoni, durant una cita que va acabar amb la seva sol·licitud de donar-se de baixa del partit. Però l’endemà va ser pitjor. Díez va protagonitzar una estrambòtica compareixença que va acabar sabotejada per Víctor de Aldama, presumpte capitost de la trama Koldo en la qual hi ha presumptament implicat José Luis Ábalos, exministre de Transports.

"Va ser un espectacle dantesc", resumeix un dirigent territorial. "El cas Leire Díez és molt difícil de gestionar, perquè continuem sense conèixer exactament què hi ha al darrere i ella és una persona sense cap responsabilitat institucional i una enorme ànsia de protagonisme. No saps per on sortirà –afegeix un socialista històric que coneix la ja exmilitant des de fa anys–. Però l’actuació ha contribuït a alimentar la sospita que Ferraz sabia alguna cosa dels seus tripijocs".

A la cúpula del PSOE desmenteixen qualsevol encàrrec a Díez per perjudicar l’UCO, una cosa en què coincideix l’afectada, però es comença a instal·lar una sensació de desesperació davant el que un membre de l’Executiva denomina la "tempesta perfecta". Hi ha dirigents que no acaben d’entendre-ho. "No aconseguim que es parli de res positiu del Govern. Això frustra moltíssim. L’economia va bé, però al carrer només hi ha crispació. Mai havíem viscut alguna cosa així", explica un membre de la direcció. Un altre alt càrrec desdenya la importància del cas Leire Díez ("és una friqui que es dona ínfules, però la seva història ja no dona gaire més de si i està sobretot circumscrita a l’ecosistema madrileny", diu) i dona per fet que els processos al germà i la dona de Sánchez "quedaran aviat en res perquè no hi ha res".

Però també hi ha els que veuen molt difícil remuntar aquesta conjuntura i imposar l’agenda de la Moncloa. "Les dades macroeconòmiques són excel·lents. Creixem més i creem més llocs de treball que la mitjana europea. L’ocupació és molt més important que Díez i Aldama, però la gent només parla de Díez i Aldama. I és lògic. Aquests personatges susciten molt interès", explica un socialista amb nombrosos triennis a la seva esquena.

Dilluns de la setmana passada, el primer dia en què obria tots els informatius la militant socialista que buscava informació sensible contra l’UCO, Sánchez va anunciar ajudes de fins a 100 euros perquè els menors de 16 anys puguin comprar ulleres i lents de contacte. Va passar sense cap pena ni glòria. El mateix va passar amb les últimes dades de l’atur, conegudes dimarts passat, que reflecteixen que Espanya baixa per primera vegada en 17 anys dels 2,5 milions d’aturats.

I després va arribar la Conferència de Presidents celebrada divendres a Barcelona, una altra cita fallida per a l’Executiu. Primer, perquè la Moncloa, per evitar el boicot del PP, es va veure obligada a ampliar l’ordre del dia i incloure tots els assumptes que volien debatre les comunitats governades pels conservadors. I després, perquè la reunió per si mateixa es va saldar sense cap acord i va estar dominada per la petició d’eleccions anticipades per part de gairebé tots els presidents autonòmics conservadors.

Notícies relacionades

El Tribunal de Comptes suspèn Sumar i Aliança Catalana

El PSC ‘crida a files’ els alcaldes per preparar les municipals del 2027

La trobada també va mostrar que la bretxa de Sánchez amb Emiliano García Page és cada vegada més gran. Alineat amb el PP, Page es va oposar a la proposta de Sánchez per triplicar la inversió en habitatge. Tot i així, no va dir res sobre un avançament electoral per donar per acabada aquesta convulsa legislatura, una proposta que havia llançat jornades enrere al caliu del cas Leire Díez. El president del Govern, en qualsevol cas, va dir a tots ells que abandonessin qualsevol esperança d’acudir aviat a votar. Els comicis generals, va deixar clar Sánchez, no seran fins al 2027, "quan toquen".

"¿Com hem de convocar eleccions? –es pregunta un membre de l’Executiva–. Nosaltres estem com estem, incapaços de vèncer la crispació i imposar el nostre relat. Sumar està pitjor: dividit i amb pèssims resultats a les enquestes. Un avançament seria un suïcidi. La nostra única sort és el PP, amb Feijóo caient en valoració ciutadana i encara lligat a Carlos Mazón".