Minuts de (dubtosa) glòria

El paral·lelisme creat busca dibuixar en els supervivents el mateix paisatge en descomposició d’una formació que, en públic, ven una ètica progressista col·lectiva però en privat persegueix tèrbols interessos individuals. Així ho assenyala repetidament i sense embuts Isabel Díaz Ayuso, clamant per la llibertat que diu perseguida però gràcies a la qual guanya eleccions.

Una mínima voluntat de precisió demostra el punt exagerat del paral·lelisme entre les dues etapes. Qualsevol dels casos que –fins avui– assenyalen el govern, el president, la seva família i el seu partit disten molt de la gravetat d’aquells protagonitzats per alts càrrecs d’institucions i organismes de l’Estat, els perfils del qual ara quedarien acotats als del cas Koldo. En la resta no sembla que hi hagi indici de diners embossats, que és l’empremta que sempre cal seguir.

El que sí que s’ha recuperat és l’estratègia del PP de llavors. Núñez Feijóo exigint eleccions per acomiadar "aquest tio" que és Sánchez rescata l’Aznar del "vagi-se’n, senyor González". El comú denominador entre tots dos, sempre des de la rebotiga, és Miguel Ángel Rodríguez, amb una ombra que és sempre allargada quan es tracta de fang.

Hi ha, però, un altre element coincident per tradicional en els ambients socialistes: la seva incapacitat per corregir unes estratègies comunicatives que s’han demostrat àmpliament errònies, si no caduques. I això ho acaba de demostrar el xou protagonitzat per María Leire Díez Castro (Portugalete, Biscaia, 28 de juny de 1975).

Agosarada

L’extinenta d’alcaldia de Vega de Pas, Cantàbria, ha posat el seu partit en un compromís de difícil admissió. Imaginant que no sigui lampista ni covarda, com ha reiterat, és prou agosarada per haver demostrat a través dels àudios divulgats que s’arrogava un paper impropi de qui diu estar seguint una investigació periodística seriosa i inadequat per a qui no disposa de l’autorització pertinent per oferir compensacions públiques a delictes privats.

Notícies relacionades

La princesa Elionor esgota els seus últims dies a bord de l’Elcano

El Consell Fiscal empara unànimement Grinda després dels àudios de Leire Díez

Acceptant que aquest tipus de negociacions són habituals perquè sense clavegueres una societat no és capaç d’evacuar tot el que digereix, la casuística evidencia com d’arriscat que és relacionar-se amb personatges de doble tall sense comptar amb una mínima protecció i una molt sòlida preparació. Tot i així, aquest tipus d’informadors encoberts treballen sabent que ningú els reconeixerà si queden a l’expectativa. I aquesta és la imatge que s’ha projectat aquesta setmana, també per la tardança i la poc convincent reacció d’un partit que comença a mostrar símptomes de ser superat i que s’ha enfangat en un constant "i tu, més" que, lluny de mostrar fortalesa, destil·la desesperació.

Que la croada sigui dura explica alguns errors, que la defensa sigui feble evidencia una mala estratègia, però que en el camp de batalla es representi un vodevil obre més portes a l’enemic perquè acabi dominant l’escenari.