Illa fa un balanç "positiu" de la reunió malgrat la manca d’acords

No hi va haver cap acord. No obstant, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va fer un "balanç positiu" d’una Conferència de Presidents en què la nota discordant la va liderar, com era previsible, Isabel Díaz Ayuso, abandonant la trobada quan es parlava català, eusquera o gallec, però sense seguici per part de la resta de barons del PP. Com a amfitrió, Illa va aprofitar no només per exhibir una Catalunya "normalitzada", en contraposició a la crispació que regna a Madrid, sinó per presumir de les mesures que porta aplicant en els seus 10 mesos com a cap del Govern, especialment en matèria de vivenda. Segons el seu parer, i en contra del criteri d’altres presidents autonòmics, com el d’Euskadi, aquesta no ha sigut la cimera "més tensa" de les 19 a les quals ha assistit, dues com a president i la resta com a ministre de Sanitat.

Parlar de vivenda era el seu principal propòsit i així ho va fer. Va defensar la seva intervenció en el mercat de la vivenda, amb la regulació dels preus del lloguer –pendent encara d’acotar el de temporada–, la compra de solars per construir vivenda assequible, l’agilitació de la burocràcia i la inversió de 2.000 milions d’euros per augmentar el parc públic. Va celebrar i va secundar també la proposta del Govern de Sánchez de posar a disposició dels territoris 7.000 milions d’euros per accelerar la construcció de pisos assequibles. I, mirant de situar aquest assumpte en l’epicentre de la trobada, va passar de puntetes per l’espinós debat sobre el finançament i sobre la delegació de les competències en immigració a Catalunya que el PP ha acabat forçant que entressin en l’ordre del dia.

De puntetes pel finançament

Illa va acudir a la trobada amb vocació de rebaixar decibels i treure ferro a les discrepàncies i les crítiques dels barons del PP al model de finançament singular que està acabant de lligar amb el Govern central i amb ERC, en compliment del pacte d’investidura que el va convertir en president. Justament per això, va posar l’èmfasi en la necessitat de reformar un sistema de repartiment de recursos caducat des de fa més d’una dècada, una cosa que assegura que ningú qüestiona, i fer-ho "sense prejudicis ni estereotips", fugint del "populisme" i "sense enfrontar uns espanyols a uns altres". No obstant, es va guardar d’entrar en els detalls de com ha de ser.

Així que el concepte de singularitat es va quedar fora de la cimera, malgrat que el president sí que el va defensar després en roda de premsa. "Catalunya no demana cap privilegi, té una singularitat. No he vist ningú en contra que es reformi el sistema de finançament", va assegurar al final de la cita. En tot cas, va insistir que la defensa de la singularitat catalana "té el seu espai" de debat, en al·lusió al Consell de Política Fiscal i Financera. No obstant, va advertir que "no s’ha deixat dir segons què" i que complirà el pacte amb Esquerra.

Illa va fer la seva intervenció en la cimera íntegrament en català, un discurs que no va escoltar Ayuso però sí la resta de presidents autonòmics del PP, cosa que va valorar el president de la Generalitat. De fet, va celebrar que es quedessin. "Dono molta importància a aquest fet. No és un tema menor el de les llengües cooficials, és entendre Espanya", va assegurar, sense voler donar més protagonisme a l’astracanada de la presidenta madrilenya.

També va posar èmfasi en els punts de connexió que hi va haver amb alguns dels seus homòlegs, com per exemple amb el lehendakari Imanol Pradales amb la seva aposta per mirar d’enfortir la xarxa de transport i distribució energètica, o el canari Fernando Clavijo en matèria d’immigració

Notícies relacionades

La princesa Elionor esgota els seus últims dies a bord de l’Elcano

El Consell Fiscal empara unànimement Grinda després dels àudios de Leire Díez

Pendent encara dels detalls sobre la delegació de les competències en immigració a Catalunya, un acord entre el PSOE i Junts que encara s’ha de materialitzar, Illa es va limitar a reivindicar l’"humanisme i no el mercantilisme" per ser solidaris i acollir els migrants que arriben a les Canàries. "A Catalunya creiem en una gestió migratòria amb ordre, sí, però també amb humanitat", va emfatitzar, advertint que davant una crisi humanitària com la que es viu a les costes espanyoles "cap govern pot actuar amb ceguesa moral, ni amb irresponsabilitat social ni amb desmemòria interessada".

Crítiques al PP i PSOE

El pols entre populars i socialistes en la Conferència de Presidents va tenir eco en els partits catalans. Junts i ERC van carregar contra la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, per aixecar-se de la taula quan es va parlar en català i eusquera. Els postconvergents van apuntar a l’«actitud colonitzadora» i «lamentable» del PP, i els republicans van assenyalar que «no entén la diversitat» d’Espanya.El secretari general de Junts, Jordi Turull, va lamentar que la capital catalana es convertís en l’escenari d’un «espectacle dantesc» i va acusar el president Salvador Illa de permetre que s’«espanyolitzi la política catalana». En nom d’ERC es va pronunciar el seu portaveu, Isaac Albert, que va retreure al PSOE haver escollit Barcelona com a seu de l’esdeveniment per intentar fer la sensació que la situació a Catalunya està «normalitzada». La cimera, va dir, va ser «buida de contingut». Q. B. / C. C.