Un hàbil exercici d’il·lusionisme polític

D’aquell conclave sevillà van prendre moltes notes. Calia deixar de projectar frustració i impotència davant Sánchez i agafar les regnes. Era important tornar als espanyols el marc mental que les eleccions generals serien imminents. La tensió política és el salvavides de Feijóo, el relat que hi haurà generals en qualsevol moment perquè la situació és insostenible li dona ales.

Ahir a Barcelona es va veure que el pla avança amb èxit. No només per mèrit del PP, és clar, sinó també perquè cada escàndol que surt de les files socialistes és més desconcertant que l’anterior. L’episodi de Leire Díez, que conspirava en les clavegueres per fer caure alts caps de la Guàrdia Civil i la judicatura, els àudios que han sortit a la llum i fins i tot la irrupció del corruptor Víctor de Aldama en el comiat de l’exmilitant socialista, han sigut un regal per als populars.

José Luis Ábalos i Koldo García, investigats en una sòrdida trama de comissions i suborns amb obres públiques, ja era un cas prou greu per al Govern. La investigació judicial a la dona i al germà del president assaonen la novel·la política. El clima és irrespirable i per primera vegada des del PSOE hi ha veus que admeten que necessiten "aturar l’hemorràgia".

Manifestació

Feijóo va convocar un congrés del PP per al juliol amb la idea de consolidar el missatge de final de cicle i reimpulsar el seu lideratge. Sánchez va convocar una Conferència de Presidents amb la necessitat imperiosa de treure el focus dels tribunals i tornar-lo a temes que angoixen els ciutadans, com la vivenda. Génova va replicar convocant per demà una manifestació contra Sánchez.

Notícies relacionades

Illa cita Renfe i Adif per reclamar actuacions «urgents i estructurals» que millorin el servei de Rodalies

El Govern aprova el repartiment de menors migrants entre comunitats autònomes

Així van arribar els citats a veure’s les cares al Palau de Pedralbes, amb Salvador Illa d’amfitrió remarcant que una altra política és possible, mentre els altres demostraven exactament el contrari, que guanya el fang. Sánchez va decidir jugar la carta de les llengües cooficials. Des de la Moncloa creuen que el fet que Isabel Díaz Ayuso abandonés la sala quan va prendre la paraula el lehendakari Imanol Pradales en basc és l’exemple que el PP no entén la diversitat d’Espanya.

Sánchez va deixar clar que no hi haurà eleccions fins al 2027. Aquesta vegada el prestidigitador no és ell, sinó el cor de veus del PP que dona per fet que seran molt abans, fins i tot amb les andaluses el 2026. Ja no és només Ayuso en el seu paper destroyer, sinó que ara és també Juanma Moreno deixant ben clar que no hi ha lloc per a diàlegs. Si l’ambient no canvia, que el Govern pugui resistir així serà un miracle. De coses més impossibles ha sigut capaç Sánchez, però la idea de final de cicle avança. Fins i tot en els quadros del PSOE, que admeten que anar d’aquí un any amb Andalusia "no seria cap bogeria". La Conferència de Presidents va acabar a cop de martell. Dels operaris desmuntant escenaris i dels altres.