Els líders autonòmics certifiquen la ruptura entre partits després de la cimera

ANDALUSIA.

L’andalús Juan Manuel Moreno (PP) va traslladar el missatge que Pedro Sánchez mirarà d’"allargar artificialment la legislatura" però que finalment no "li quedarà més remei que convocar a bastonades" per la seva falta de suports i per "els casos de corrupció que amenacen el Govern". "Si vol amb les andaluses, endavant", va animar el baró popular sobre una convocatòria conjunta d’andaluses i generals d’aquí un any, l’estiu del 2026. Sobre l’actitud d’Isabel Díaz Ayuso i la seva decisió d’abandonar la sala quan el lehendakari Imanol Pradales va intervenir en eusquera, va afirmar: "No soc ayusòleg. No soc capaç d’interpretar les decisions d’una companya. Cada un té llibertat per fer el que consideri més oportú. Jo m’he quedat".

GALÍCIA.

Per a Alfonso Rueda (PP) la cimera va ser "una successió de monòlegs amb nul·la intenció d’arribar a acords" per part de Pedro Sánchez. "Potser el president té la seva foto, però els gallecs se’n van d’aquesta reunió sense absolutament res", es va lamentar. Va fer un repàs de les mesures que va plantejar i després de donar a entendre que podria haver recolzat, tot i que fos amb algun matís, els plantejaments estatals en vivenda o el compromís de finançament per a educació infantil, va criticar a Sánchez haver rebutjat la votació.

MADRID.

Isabel Díaz Ayuso (PP) va tornar a escenificar el seu enfrontament obert amb el Govern i Pedro Sánchez. Va demanar, com la resta de barons populars, un avanç electoral. "Considero que hi ha d’haver unes eleccions. Però urgentment, sens dubte". En la reunió, Ayuso va aprofitar la seva intervenció per fer una esmena a la totalitat a la gestió de Sánchez. Començant, i recalcant especialment això, per la relació de l’Estat amb Catalunya. Va rebutjar qualsevol fórmula de finançament singular, "la quota catalana no cap a la Constitució" i va insistir en la inconstitucionalitat de l’amnistia. La va vincular a la seva defensa d’un avanç electoral i va plantejar que se sotmeti a les urnes, que s’inclogui en un programa i que "tots els espanyols" elegeixin si volen "oblidar anys de tants delictes".

ASTÚRIES.

Adrián Barbón (PSOE) va fer la primera intervenció en asturià en una Conferència de Presidents. A més, va demanar que Astúries aculli la pròxima reunió. Va plantejar que les comunitats que declaren zones tensionades en aplicació de la llei de vivenda siguin afavorides en finançament dins del pla anunciat per Sánchez; va posar de manifest la necessitat d’inversió estatal en infraestructures energètiques; va defensar el ritme inversor al Corredor Atlàntic ferroviari i, quant al finançament autonòmic, va reiterar la posició d’Astúries: tenir en compte l’envelliment, l’orografia o la dispersió geogràfica.

COMUNITAT VALENCIANA.

Carlos Mazón (PP) va portar la situació de la Comunitat Valenciana després de la dana a la trobada, tot i que amb poc èxit. Va tornar de Pedralbes sense acord, sense FLA i sense canvis en el model de finançament. Va dedicar el gruix d’intervenció a la situació de la dana. "Amb la pitjor ajuda de l’Estat en tota la nostra història, hem de fer front a la reconstrucció més gran; és un Govern que arrossega els peus. És el moment de més urgència de decisions en tota la història de la democràcia per a la Comunitat Valenciana", va assegurar.

CASTELLA I LLEÓ.

Alfonso Fernández Mañueco (PP) anava a aquesta cimera amb una agenda de treball clara. Entre les seves prioritats, "un gir radical" en matèria de transports. I més després de la supressió de parades de l’AVE que connecta Galícia i Madrid a Sanabria, Medina del Campo i Segòvia que han posat en peu de guerra mitja comunitat. "Ens sembla un cop duríssim a l’Espanya d’interior i al món rural de Castella i Lleó, en concret, i en general a tot Espanya", va avisar. Sobre el finançament autonòmic, després de mesos de crítiques a les propostes del Govern, va assegurar que no vol "quitacions tramposes, sinó retirar la llei de condonació. És un pacte per perdonar el malbaratament separatista i un atracament als espanyols".

ARAGÓ.

"Un fracàs absolut". Jorge Azcón (PP) no va anar amb mitges tintes i va denunciar la "falta d’acords" al màxim òrgan de cogovernança existent a Espanya. El líder de l’Executiu aragonès va criticar l’"ús polític" de les llengües cooficials en la cimera, va demanar centrar el debat sobre immigració en la "immigració legal" i va tornar a reclamar al Govern d’Espanya un augment dels fons en matèria d’habitatge. Sobre la reforma del finançament autonòmic i la quitació del deute, Azcón va reiterar el seu rebuig frontal pels "privilegis a Catalunya". I finalment davant la proposta del lehendakari sobre les inversions en la xarxa elèctrica, Azcón va expressar la seva "preocupació" perquè un assumpte "crucial" per al futur d’Aragó es converteixi també en una "quota territorial".

LES CANÀRIES.

Fernando Clavijo (Coalició Canària) va traslladar la "desesperació" en què es troben les Canàries davant una crisi migratòria que desborda la seva capacitat d’acollida, i va transmetre la sensació de soledat que pateixen al no poder atendre en condicions els 5.600 menors migrants que acullen en solitari. Va reclamar no continuar retardant l’aplicació del reial decret llei que imposa la distribució d’aquests nens i nenes a tot el territori perquè "la situació a Ceuta i a les Canàries és dramàtica". "Els demano col·laboració, els demano auxili, els demano ajuda, sisplau", va implorar.

LES BALEARS.

Marga Prohens (PP) va defensar la seva decisió d’intervenir en català mentre va expressar el seu "absolut respecte" a la decisió de la seva homòloga madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, d’abandonar la sala durant la intervenció del lehendakari Imanol Pradales. La líder balear va lamentar que s’utilitzi la llengua com a eix del debat polític en lloc de tractar assumptes de fons. "Es fa un flac favor a les llengües cooficials quan s’utilitzen per separar i no per unir", va afirmar. La líder del PP va tornar a a evitar demanar la dimissió del president del Parlament, Gabriel Le Senne, que serà jutjat per un presumpte delicte d’odi, però va insistir que les institucions mereixen "exemplaritat".

MÚRCIA.

"Totes les propostes que hem fet han ensopegat amb un mur i han rebotat una altra vegada fins als presidents autonòmics". Així va descriure Fernando López Miras (PP) el desenvolupament de la trobada. I va lamentar que no s’arribés a cap acord: "Han sigut una mena de monòlegs". Va assegurar, a més que el tema "més important" que es va traslladar des de Múrcia va ser el finançament autonòmic. Aquí López Miras va voler aclarir que la condonació del deute no és reformar el sistema de finançament, sinó que és només "un pedaç" que no soluciona l’origen del problema, l’infrafinançament.

EXTREMADURA.

María Guardiola (PP) es va unir a la resta de barons populars en la petició d’un avanç electoral: "El Govern ha proposat avui de manera innecessària l’ús d’orelleres, i per al que no es necessiten orelleres és per escoltar el que demana el carrer: eleccions", va afirmar. Guardiola també va defensar la continuïtat de la central nuclear d’Almaraz i la constitució d’un comitè per rebre informació en temps real de les incidències energètiques. Es va desmarcar del pla de vivenda: "Necessitem mesures concretes, no titulars" , i va exigir que es compleixin els terminis de l’AVE, trens Avant i el sistema antiboira per a l’aeroport de Badajoz.

CASTELLA-LA MANXA.

El distanciament entre Pedro Sánchez i Emiliano García-Page (PSOE) va quedar patenti ahir en la Conferència de Presidents. El dirigent de Castella-la Manxa es va oposar, junt amb la resta de presidents del PP, a la proposta de resolució que va plantejar el cap de l’Executiu per triplicar la inversió en vivenda en el pla quinquennal del 2026-2030. Així mateix, es va mostrar especialment dur amb el finançament singular de Catalunya, com ve sent habitual des que es va tancar aquest acord amb ERC per a la investidura de Salvador Illa, i va exigir a l’Executiu posar data perquè sigui qui prengui la iniciativa sobre la reforma del model de finançament autonòmic i presenti una proposta. Unes diferències polítiques que es van succeir després d’una freda salutació inicial.

EL PAÍS BASC.

Imanol Pradales (PNB) va afirmar que rere el "numeret" de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, en la Conferència de Presidents, hi ha subjacent "una manera intolerant i monocolor d’entendre la societat" i va criticar els que "enyoren els temps en blanc i negre" del franquisme. A més es va preguntar "quin tipus de llibertat reivindica" Díaz Ayuso i va advertir que no vol viure "en un país on pots prendre canyes en ‘llibertat’ però no pots parlar en el teu idioma amb la mateixa llibertat".

CANTÀBRIA.

María José Sáenz de Buruaga (PP) va revelar que Pedro Sánchez va respondre a la petició que li va fer de convocar eleccions de la manera següent: "Seré aquí fins al 2027". "Crec que aquest és, abans que res, el principal objectiu d’un president, que no hi és per governar, sinó per resistir", va dir la popular, que va resumir la seva actitud amb la frase: "L’únic que li importa a Pedro és Sánchez".

LA RIOJA.

Gonzalo Capellán (PP) va considerar que la millor manera de plantejar qüestions en un fòrum com el d’ahir és "des de la tranquil·litat i la calma", ja que això és el que demanen els ciutadans dels seus dirigents. Sobre el que va passar dins de la reunió va afirmar que no valorava "el que fa la resta de presidents en un fòrum en què cada un opera amb llibertat i expressa les diferències que hi ha". Ni el president d’Espanya ni cap dirigent autonòmic "tindran problemes amb el president de La Rioja", va acabar.

Notícies relacionades

La princesa Elionor esgota els seus últims dies a bord de l’Elcano

El Consell Fiscal empara unànimement Grinda després dels àudios de Leire Díez

NAVARRA.

María Chivite (PSOE) va lamentar la falta d’acords en matèria d’habitatge, cosa que va atribuir a "interessos partidistes" que van distorsionar la trobada. Així mateix, va destacar la necessitat d’incrementar les infraestructures elèctriques i les inversions en la xarxa de transport.