Aplicació de l’amnistia

El magistrat que va firmar els indults del procés no s’aparta en el TC dels recursos de Junqueras i els altres condemnats per malversació

Juan Carlos Campo es va abstenir de les deliberacions dels recursos del PP i les comunitats en les quals governa, així com de les qüestions elevades per tribunals, però no ho ha fet amb les empares

El magistrat que va firmar els indults del procés no s’aparta en el TC dels recursos de Junqueras i els altres condemnats per malversació

EP

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

El magistrat del Tribunal Constitucional Juan Carlos Campo, que era ministre de Justícia quan el Govern de Pedro Sánchez va indultar els condemnats del procés, no s’ha apartat, almenys de moment, dels recursos d’empara que aquests van presentar contra la negativa del Tribunal Suprem a aplicar l’amnistia al delicte de malversació pel qual encara compleixen pena d’inhabilitació, segons van informar a EL PERIÓDICO fonts del TC.

Campo va abstenir-se voluntàriament dels recursos d’inconstitucionalitat interposats pel PP i les comunitats autònomes en les quals aquest partit governa, així com en les qüestions d’inconstitucionalitat elevades pel Tribunal Suprem, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i l’Audiència Provincial de Madrid.

Llavors la seva breu explicació va passar per assenyalar que en els informes que va elevar al Consell de Ministres per concedir l’indult als condemnats pel procés es va pronunciar en contra de la constitucionalitat de l’amnistia. En aquests decrets va escriure: «A diferència de l’amnistia, clarament inconstitucional, que es reclama des d’alguns sectors independentistes, l’indult no fa desaparèixer el delicte».

També s’ha apartat de totes les lleis aprovades pel Consell de Ministres mentre ell en formava parti de les impugnacions presentades contra decisions de la seva dona, Meritxell Batet, mentre va presidir el Congrés dels Diputats, per la qual cosa el fet de no haver-se apartat dels recursos d’empara dels condemnats del procés resulta més cridaner.

Es tracta dels recursos interposats pel president d’ERC, Oriol Junqueras, el secretari general de Junts, Jordi Turull, i els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa, tots quatre que van ser condemnats per malversació. Les seves impugnacions van ser admeses a tràmit en el ple del Constitucional celebrat l’11 de febrer, per la qual cosa l’ideal hauria sigut que Campo hagués presentat un escrit per apartar-se’n també, ja que va firmar el seu indult.

L’escrit d’abstenció, com va passar amb el que va presentar en relació amb les deliberacions dels recursos d’inconstitucionalitat, una vegada presentat hauria d’haver sigut sotmès als seus companys del ple, que previsiblement l’haurien acceptat, perquè tot i que ara la impugnació es referís a l’aplicació o no de la llei d’amnistia al delicte de malversació es tracta de la mateixa condemna que ell va indultar com a ministre de justícia.

El de Puigdemont

Dels recursos d’empara dels processats en rebel·lia tampoc se n’ha apartat voluntàriament, però allà la situació pot ser diferent, perquè a l’eludir el judici al marxar a Waterloo, no van ser indultats. A més, només l’exconseller d’Agricultura Lluís Puig ha presentat ja el seu recurs d’empara, que encara no ha sigut admès a tràmit pel ple del Constitucional. Tant l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont com Toni Comín esperen que elSuprem rebutgi l’incident de nul·litat que van interposar contra la negativa del Suprem a aplicar-los l’amnistia.

Notícies relacionades

Els recursos dels condemnats i processats en rebel·lia no començaran a tramitar-se fins almenys la tardor, i no es calcula que hi hagi resolució fins a final d’any. La proposta de sentència de la vicepresidenta del Constitucional, Inmaculada Montalbán, que declara la constitucionalitat de l’amnistia, coneguda aquesta setmana, començarà a deliberar-se en el ple del pròxim dia 10 i no es convertirà en resolució fins al ple de la setmana del 24.

Serà la sentència que resoldrà el recurs del PP contra la totalitat de l’amnistia i previsiblement tirarà endavant amb els sis vots de la majoria progressista davant els quatre magistrats conservadors. El cinquè, José María Macías, va quedar fora de les deliberacions a l’estimar-se la recusació que va presentar en contra seu el fiscal general de l’Estat, a l’entendre que havia perdut la imparcialitat per pronunciar-se sobre l’amnistia com a vocal del Consell General del Poder Judicial.