Defensa busca míssils antitancs per substituir els Spike israelians

La setmana passada, la secretària d’Estat de Defensa, Amparo Valcarce, va anunciar que estaven "traçant plans de desconnexió" total de la tecnologia israeliana, o sigui, de la vella dependència espanyola en sistemes crítics per als exèrcits, i la decisió d’ahir va en aquesta línia: han decidit "revocar la llicència" a l’empresa espanyola Pap Tecnos, que al seu torn representa la israeliana Rafael, per a la importació d’aquests coets, que s’havien de muntar a Espanya amb subcontracta per a Escribano M&E.

Què és exactament "revocar" era una pregunta que es feien militars i civils entorn dels Spike. L’explicació que aporten a Defensa a aquest diari és que "cap Spike LR2 serà adquirit per Espanya". Però això no significa que el programa per renovar la defensa antitancs se suspengui. El que se suspèn és un contracte de 285 milions d’euros que es va anunciar el 3 d’octubre del 2023 i que era un dels punters en els 31 plans d’innovació del Ministeri de Defensa, que és el mateix que dir del rearmament espanyol.

Notícies relacionades

El PP cita Leire Díez en la comissió del cas Koldo del Senat el 8 de setembre: «Ha tingut un paper clau»

Alberto Fernández Díaz: «Em va doldre que Quim Forn entrés a la presó»

Però l’Exèrcit no es queda sense arma contra carro. Al marge dels que podria haver donat a Ucraïna (enviaments mai confirmats), la Infanteria, la Cavalleria i els helicòpters de les Forces Aeromòbils continuaran operant amb un arsenal anterior de míssils Spike ja comprats i pagats per Espanya, "perfectament moderns i en ús", indiquen fonts militars. Els míssils Spike van arribar a les Forces Armades a principis dels 2000 per substituir 200 coets i 200 llançadors Tow que s’havien quedat obsolets davant les mesures de defensa dels carros moderns de combat. Es va optar llavors per una negociació amb Israel que, segons relaten fonts de l’Exèrcit, va resultar "molt dura" per les reticències de Tel-Aviv al traspàs de tecnologia.

Defensa vol que la solució després d’aquesta "desconnexió tecnològica" sigui una arma que es pugui fabricar a Espanya, però això implica noves dependències tecnològiques. L’opció més pròxima és el míssil guiat Akeron de la francesa MBDA, filoguiat amb fibra òptica i intel·ligència artificial i precís a quatre quilòmetres de distància. La més provada en la guerra d’Ucraïna és el míssil Javelin, que fabriquen Raytheon i Lockheed Martin, tan popular en aquest país que al principi de la guerra van proliferar els mems de santes amb Javelins entre els braços. "El Javelin és molt modern i ultracar", explica un sotsoficial. Es refereix a una arma de molt alta letalitat, molt patida pels russos, els trets de la qual surten... a 175.000 euros.