Els partits renoven la lluita contra la corrupció

Fa anys que els polítics catalans assumeixen compromisos per lluitar contra la corrupció i que, una legislatura rere l’altra, cau en sac foradat. El 2015, en plena onada per la proliferació de trames corruptes com Mercuri, Palau i Innova, més de 50 entitats i una desena de partits –entre els quals no hi havia el PPC– van firmar un pacte social contra la corrupció. Alhora aquell mateix any es va engegar l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció, un organisme que organitza cimeres bianuals amb els signants del pacte per segellar acords, fer seguiment de la feina feta i retre comptes sobre el que no s’ha complert.

El pes de la majoria d’aquestes iniciatives recau en els partits, que són els que han de promoure noves lleis i reformes legislatives que permetin a les intitucions una fiscalització més gran. Per aquesta raó, des que es va celebrar la primera cimera ara fa cinc anys, la cita s’ha convertit en una palanca de pressió cap a les formacions perquè accelerin en el compliment dels deures que tenen pendents.

Dimecres passat es va celebrar la tercera edició d’aquest fòrum i el balanç dels acords complerts per part de l’Observatori és "decebedor", segons va indicar la seva presidenta, Itziar González, que va donar un toc als partits per la falta d’iniciativa i per no situar la lluita contra la corrupció com a "prioritat". Una dècada després de firmar el pacte i cinc anys després d’haver celebrat la primera cimera, aquests són els compromisos que el PSC, Junts, ERC, el Comuns i la CUP han renovat per lluitar contra les irregularitats administratives.

Una llei per a alertadors.

El 70% dels casos de corrupció es descobreixen gràcies a ciutadans o empleats que, al denunciar abusos, arrisquen la seva carrera professional o fins i tot la seva seguretat personal. Per aquesta raó, la futura llei per a alertadors que els partits s’han compromès a desencallar recull mesures per protegir els denunciants d’aquests delictes amb garanties jurídiques, anonimat, assessorament institucional i sancions per als que revelin la identitat dels denunciants. La norma es va registrar al Parlament fa set anys, però no es va arribar a aprovar mai perquè la tramitació va quedar encallada entre legislatures. Aquesta setmana, però, durant la cimera, el Govern va anunciar que prepara una nova proposta de zero per buscar més "consens", cosa que crea recels a l’Observatori, ja que no entén per què s’ha de renunciar a la feina feta anteriorment de la mà de les entitats i òrgans de control.

La regulació dels ‘lobbies’.

Si la llei d’alertadors continua sent la gran assignatura pendent, la seva germana bessona és la regulació de l’activitat dels lobbies, un altre compromís que ha anat quedant relegat de l’agenda dels diversos governs. L’objectiu és impulsar una llei que obligui els grups d’interès a inscriure’s en un registre oficial i a fer públiques tant les reunions amb alts càrrecs com la documentació intercanviada i els temes tractats. L’Executiu central va fer un primer pas al febrer al regular aquestes activitats en els alts càrrecs i l’Administració general de l’Estat, però encara no hi ha una normativa que inclogui els grups parlamentaris. La proposta actual vol fixar-se en aquest exemple, però amb una regulació integral des del àmbit autonòmic català.

Una nova llei electoral.

L’elaboració d’una nova llei electoral catalana és una autèntica capsa de Pandora per a tots els partits. Tot i que l’Estatut la preveu des de l’any 1981, el debat sobre el seu contingut ressorgeix cíclicament, però no s’arriba a consolidar mai per la falta d’acord entorn del sistema electoral. En la cimera celebrada aquesta setmana, els partits assumeixen el compromís d’impulsar una normativa pròpia centrada a millorar el control de la despesa electoral i regular el finançament de les formacions, deixant fora –de manera deliberada– el punt més conflictiu: el disseny del sistema electoral. Catalunya és l’única comunitat sense una normativa per a les eleccions.

Controlar els mitjans.

Un altre dels compromisos renovats és millorar l’accés i control de la informació sobre el destí de fons públics a mitjans de comunicació, públics i privats. L’objectiu és incrementar la transparència sobre la publicitat institucional, els criteris de contractació i les subscripcions finançades amb diners públics, i activar sancions en cas que no es compleixi la llei.

Finalment, els partits es comprometen a crear una comissió d’estudi al Parlament per dissenyar un règim de transparència contra la corrupció. Aquest òrgan hauria d’abordar, entre altres temes, els efectes de limitar, reduir o fins i tot eliminar l’ús dels diners en efectiu per part del sector públic, i estudiar alternatives digitals que garanteixin la seguretat i la privacitat. L’Observatori recorda, però, que aquestes mesures han de tenir en compte la fractura digital, evitar afavorir interessos bancaris i garantir opcions als que no utilitzen noves tecnologies.

Notícies relacionades

El Govern encara els seus plans sobre finançament, Rodalies i l’aeroport després de completar la injecció de recursos

Sánchez proposa a les comunitats un pacte per triplicar la inversió en habitatge

Un horitzó de dos anys.

Amb aquests cinc grans compromisos i després del toc d’atenció que va efectuar la presidenta de l’Observatori, les formacions polítiques van assumir les seves responsabilitats, van fer autocrítica i van coincidir en la necessitat de passar a l’acció tan aviat com sigui possible. Per la seva banda, les entitats socials van exigir que aquestes promeses no tornin a quedar en paper mullat i, finalment, els òrgans de control van reclamar més recursos per poder exercir la tasca fiscalitzadora amb garanties.