El Constitucional avala l’amnistia i deixa en l’aire la malversació

L’esborrany de la sentència, que no s’entregarà als 12 magistrats que componen el ple fins aquest dilluns, quan es publicarà l’ordre del dia del ple que comença el dia 10, avala en línies generals la primera llei que estableix aquesta mesura de gràcia en democràcia, però no en tots els seus extrems.

Sobre el que l’alt tribunal encara no es pronuncia és respecte al que seria més important per als condemnats i processats en rebel·lia pel Suprem pel procés, perquè no es pronuncia sobre la negativa a aplicar l’amnistia al delicte de malversació. Es tracta del president d’ERC, Oriol Junqueras; del secretari general de Junts, Jordi Turull, i dels exconsellers Dolors Bassa i Raül Romeva, que encara continuen complint la pena d’inhabilitació que se’ls va imposar en la sentència d’octubre del 2019. I de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, sobre els quals encara pesen ordres de detenció nacionals si tornen a Espanya, tot i que seria estrany que amb una amnistia en l’horitzó estiguessin gaires dies a la presó.

Quan la sentència del TC sigui dictada, que es preveu en el ple de la setmana del 24 de juny, quan previsiblement serà recolzat pels sis magistrats de sensibilitat progressista i l’oposició dels quatre conservadors que poden participar-hi després que José María Macías quedés apartat dels debats dels recursos i les qüestions d’inconstitucionalitat, els condemnats i processats en rebel·lia podran intentar esgrimir l’aval a l’amnistia, tot i que no es pronunciï exactament sobre la malversació, que el Suprem va entendre que quedava fora per aquesta llei.

Principi d’igualtat

Una de les pegues que la proposta de sentència posa a l’amnistia és que entre els beneficiaris per l’amnistia no es van incloure els que es van manifestar contra el procés, de manera que es vulnera el principi d’igualtat. El segon és que la norma establia el perdó dels actes compresos entre l’1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023, i afegia que "també s’entendran aquells amb una execució que finalitzés posteriorment a aquella data". I això suposa una projecció de futur inconstitucional, segons Montalbán, que en la seva ponència redueix l’àmbit de la llei als fets precisos i concrets del passat.

Notícies relacionades

El Govern d’Illa celebra que s’hagi consolidat una «aliança sòlida» amb ERC i Comuns

Junts demana al Govern que retiri el decret que frena la pujada de la taxa turística després de l’avís del Consell de Garanties Estatutàries

La tercera objecció que fa la proposta de sentència passa pel Tribunal de Comptes. La llei pretenia evitar que el procediment per responsabilitat comptable seguit contra Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i una trentena d’encausats per l’1-O i l’acció exterior podria quedar exclosa i va establir l’arxiu de les seves actuacions, prèvia audiència del ministeri fiscal i de les entitats del sector públic perjudicades pel menyscapte dels cabals o efectes públics amnistiats, quan aquestes no s’hi hagin oposat.

La proposta de sentència considera que s’ha de donar audiència prèvia a totes les parts, i això també inclou, per tant, les entitats que van exercir l’acusació popular en el procediment.