Les dones només lideren el 27% dels consistoris catalans

Tot i que el poder local ha deixat de ser un terreny exclusivament masculí, la paritat continua sent una fita llunyana: les dones encara no arriben al 40% de les alcaldies, el mínim que marca la igualtat efectiva. En canvi, sí que s’ha aconseguit en les regidories. L’evolució és clara: el 1979 només el 4,29% dels regidors eren dones i avui ja representen el 45%. Aquesta balança es va inclinar cap a la paritat en les regidories a partir de 2015, un avenç que s’atribueix en gran part a la llei d’igualtat de 2007, que obliga els partits a confeccionar llistes paritàries en les eleccions. "No és casual, collim els fruits d’aquella mesura legislativa", assenyala Guerra.

Però, malgrat aquest avenç, als llocs de màxima responsabilitat, com ara l’alcaldia, el poder encara és masculí i elles continuen sent una clara minoria. Una bretxa que no entén de dimensions ni d’àrees geogràfiques. Dels 11 municipis catalans amb més de 100.000 habitants, només tres estan liderats per una dona: Marta Farrés (PSC) a Sabadell, Sandra Guaita (PSC) a Reus i Mireia González (PSC) a Santa Coloma de Gramenet. La resta d’urbs, entre les quals hi ha Barcelona, l’Hospitalet, Badalona o Terrassa, tenen homes al capdavant, fet que consolida un repartiment desigual que resisteix al pas del temps.

La situació era més igualitària la legislatura passada, atès que Barcelona i l’Hospitalet, les dues ciutats més poblades de Catalunya, estaven governades per Ada Colau (Comuns) i Núria Marín (PSC). Colau va perdre l’alcaldia perquè va quedar tercera i Marín la va deixar per anar al Senat. Però es pot destacar que l’equilibri de gènere entre els candidats també estava descompensat. Dels partits que van obtenir representació a la capital catalana, només els Comuns es presentaven amb una dona al capdavant. A l’Hospitalet van ser dos: Marín i Sonia Esplugas (PPC).

Per això el pròxim objectiu és clar: aconseguir que la igualtat que reprodueixen les llistes cremallera es reflecteixi també en les persones que encapçalen les candidatures. Només així serà possible que més dones accedeixin a les alcaldies.

"És complicat intervenir en això, al final cada partit coneix bé els seus candidats i decideix qui lidera a cada municipi", comenta la presidenta de l’ICD. Tot i això, considera que seria "positiu" que les formacions que presenten diverses llistes a Catalunya valoressin criteris de paritat també en els seus caps de llista.

Paritat al capdavant

Una opinió compartida per les alcaldesses consultades per EL PERIÓDICO. Farrés (Sabadell) aposta per mesures de "conscienciació" dins de les organitzacions polítiques per revertir el que considera una "anomalia", i González (Santa Coloma de Gramenet) veu imprescindible que hi hagi "referents" i "estratègies de coeducació" perquè les nenes no considerin que hi ha professions –com ara la política– a les quals no poden accedir.

Més incisiva és Guaita (Reus), que proposa mesures legislatives. "La pedagogia és molt important, però les grans transformacions han arribat amb canvis legislatius", defensa, i proposa com a possible solució que s’obligui per llei els partits a haver de presentar un 50% de les llistes municipals liderades per homes i un altre 50% per dones. Una mesura que, a més a més, creu que hauria d’anar acompanyada d’accions de sensibilització perquè la ciutadania comprengui que "els lideratges femenins no són pitjors". "L’ambició en un home és bona, però quan es tracta d’una dona es considera una trepa", lamenta.

En aquest punt coincideix amb Farrés, que explica que quan elaborava la seva primera candidatura el 2019 una persona li va suggerir que posés un número dos que fos un home gran per donar-li "més solvència". "Això em va fer enfadar molt i, alhora, em va posar trista. Després de tot el que s’ha fet aquesta persona encara no havia entès que ja no som aquí", lamenta. També González critica que encara hi hagi certes "reticències" a obrir la porta de certs espais a les dones "És el que en diem sostre de vidre i terra enganxós".

Diferències per àrees

Però la falta de lideratges femenins als ajuntaments no és l’únic assumpte pendent de resoldre. Si bé les regidories ara ja són paritàries en el còmput general, el seu rol dins dels consistoris continua mostrant una clara desigualtat. Les àrees de responsabilitat d’educació, serveis socials o sanitat estan sobrerepresentades per dones, mentre que altres carteres com finances, seguretat ciutadana o urbanisme tenen més líders homes. Això es coneix com a segregació horitzontal i respon a la lògica que encara hi ha àrees feminitzades –normalment relacionades amb la cura– i masculinitzades.

Notícies relacionades

ERC reconeix avenços amb el PSC en finançament i Rodalies, però demana concrecions: «El temps corre»

La Fiscalia Superior de Catalunya s’oposa a l’indult de Laura Borràs

Ho ha patit a la seva pròpia pell l’actual alcaldessa del Prat de Llobregat, Alba Bou (Comuns), que quan era regidora d’Urbanisme havia d’aclarir en més d’una reunió amb companys d’altres municipis que ella era la responsable de l’àrea i no la tècnica. "En urbanisme és molt difícil trobar regidores i, a més, joves", assenyala Bou en declaracions a aquest diari, i també denuncia que no s’ha sentit "infravalorada", però que sí que ha hagut d’aguantar "brometes d’homes".

Finalment, la presidenta de l’ICD recorda que garantir una representació equilibrada en els governs municipals també és essencial per traslladar aquesta equitat als òrgans supramunicipals, compostos per representants dels ajuntaments.