Illa, davant el repte d’ampliar el Prat

Salvador Illa presumeix que compleix els seus acords i al juny desencallarà almenys tres de les seves promeses. Ja no només les que va fer a ERC i als Comuns a canvi d’uns preuats vots que sumen majoria i li donen estabilitat, sinó les que va fer al seu propi electorat. Aquest dimecres el Parlament convalidarà el tercer i últim suplement de crèdit que elevarà fins als 4.000 milions la injecció de recursos a una Administració amb pressupostos prorrogats i Illa podrà encarar llavors projectes que no convencen els seus socis i que ha mantingut fins ara en un calaix, però dels quals mai ha desistit, com l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat.

Els experts ambientòlegs

La proposta de la Generalitat està dissenyada per un comitè tècnic i estava pràcticament tancada a finals de gener. No obstant, per donar aire a la negociació amb els socis, la Generalitat va decidir posposar els seus plans, i serà en els pròxims dies quan es donarà a conèixer el projecte elaborat per experts en la infraestructura amb el beneplàcit d’ambientòlegs designats pel Govern. Amb això, Illa tornarà a acostar-se a les patronals que han sigut crítiques amb algunes de les seves mesures, especialment per la seva intervenció en el mercat de la vivenda.

Illa defensa que l’ampliació de és imprescindible perquè Barcelona aculli més vols intercontinentals i "internacionalitzar", per tant, l’economia catalana. Treballa perquè hi hagi compensacions ambientals i també un conscienciós respecte a l’espai protegit.

Un model similar al del port

Perquè Esquerra avali el projecte, es vol retocar la governança i es planteja que la Generalitat pugui participar en la presa de decisions de l’aeroport amb un model semblant al del Port de Barcelona a través de la creació de l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya i un nou consell rector, com ja es va fixar en el pacte d’investidura d’Illa.

El veto dels Comuns al pla del Govern es dona per descomptat; de fet, la coordinadora Candela López va alertar que el seu partit faria tot el possible per frenar l’ampliació.

La principal palanca per pressionar és l’aprovació dels pressupostos de 2026, tot i que en depèn bona part de la continuïtat de les mesures pactades, especialment en matèria de vivenda.

Des del Govern recorden que el precedent del Hard Rock –el veto dels Comuns va propiciar l’avanç electoral d’Aragonès– es va resoldre "pactant la discrepància"; concretament, que el Govern recuperaria la pressió fiscal inicial i no facilitaria la construcció, si bé continuen pendents de l’interès que en tinguin els inversors.

Tampoc hi ha eleccions a la vista i l’ampliació va per llarg –no es veurà cap excavadora al Prat fins a la pròxima legislatura–, així que hi ha marge perquè no impacti en l’estabilitat d’Illa. A més el Govern s’acull al fet que aquest projecte no ha de ser avalat pel Parlament, tot i que comptaria amb una àmplia majoria si així fos per la predisposició que ha exhibit Junts.

Finançament i Rodalies

A la caserna republicana pesen molt més les altres dues promeses: finançament i Rodalies. Els estatuts de la nova empresa que gestionarà els trens i el nou model econòmic es donaran a conèixer també aquest mes, ideats per grups d’experts entre els quals hi ha afins a Esquerra que custodien el compliment dels criteris pactats per a la investidura i, paral·lelament, revisen la seva viabilitat amb el Govern de Pedro Sánchez perquè no hi hagi discrepàncies.

Notícies relacionades

El Govern encara els seus plans sobre finançament, Rodalies i l’aeroport després de completar la injecció de recursos

Sánchez proposa a les comunitats un pacte per triplicar la inversió en habitatge

A finals de mes, si res es torça, hi haurà dues comissions bilaterals –Estat-Generalitat i la mixta d’afers econòmics i fiscals– perquè sancionin l’acord en matèria de finançament singular, elevant-lo a un pacte entre institucions i no només entre partits. Després ja començarà el festeig a Junts perquè l’avali en el Congrés. Mentre es dosifiquen els anuncis de reforç de la plantilla de l’Agència Tributària de Catalunya per recaptar l’IRPF el 2026, també es defineix quins altres impostos podria assumir l’Administració catalana.

La concreció de la quota de solidaritat continua sent la principal incògnita, i a això s’acollirà Illa per defensar davant els barons del PP que el model català és, valgui la redundància, solidari, i una oportunitat per a altres autonomies infrafinançades, com el País Valencià i Andalusia. El divendres 6 de juny, a Barcelona, el president es veurà les cares amb els seus homòlegs en la Conferència de Presidents, però res apunta a un debat serè com el que reclama.