Fòrum de comunitats

MADRID

Del «caos migratori» i els okupes a l’apagada i Rodalies

Isabel Díaz Ayuso ha elevat el pols amb el Govern a compte de la conferència de Barcelona. La Comunitat de Madrid intenta traslladar a Pedro Sánchez la pressió sobre la seva assistència i espera poc d’una trobada en la qual vol parlar d’ocupació, l’apagada i "mesures per enfortir l’estat de dret", a més d’abordar el finançament autonòmic i el que anomena "el caos migratori".

En matèria de finançament autonòmic, la comunitat no ha arribat a calcular un deute històric per considerar-se infrafinançada, però sí que considera el model caducat i ha reclamat una revisió de les variables de població ajustada i fins a 5.000 milions d’euros no percebuts del Fons de Competitivitat.

Madrid continua manifestant la seva oposició als criteris per al repartiment de menors migrants no acompanyats i és una de les quatre comunitats que ho han recorregut davant el Tribunal Constitucional. A més, considera que en la Conferència de Presidents s’ha de tractar la "indelegable competència exclusiva de l’Administració General de l’Estat en el control de fronteres i immigració". Una trava contra el pacte anunciat el març entre PSOE i Junts perquè Catalunya gestioni competències en la matèria malgrat que encara ni tan sols s’ha registrat la proposició de llei al Congrés.

Les comunitats del PP han exigit que s’abordi en relació amb això l’ocupació il·legal, una qüestió en la qual Ayuso i el seu govern caminen particularment actius, exigint un enduriment del Codi Penal i reformes legals per agilitzar els processos de desallotjament.

Altres temes preferits d’Ayuso són la seguretat energètica i el dèficit d’infraestructures, ja que el servei de Rodalies madrileny acumula més de 950 incidències l’any 2024, el triple que el 2022.

PAÍS VASC

Pradales obvia el pols PSOE-PP i vol parlar d’energia

Mentre el PSOE i el PP entaulen la seva enèsima batalla, aquesta vegada pels temes que ha d’incloure l’ordre del dia de la conferència, l’Executiu basc exigeix que aquest fòrum entre el Govern i les comunitats autònomes se centri en una qüestió que no destaca ni a l’agenda dels socialistes ni dels populars: l’energia. El lehendakari, Imanol Pradales, vol abordar com elevar la potència elèctrica i avançar en la descarbonització de la indústria.

Un informe recent de l’executiu de Pradales posa xifres al problema i n’evidencia la preocupació. Hi ha 117 empreses que necessiten una potència elèctrica addicional i algunes d’aquestes tenen projectes en marxa amb fons europeus que, si no aconsegueixen portar a terme per falta d’electricitat, podrien perdre el finançament. A més, hi ha 34.000 llocs de treball directes a Euskadi que depenen de la millora de la xarxa elèctrica i, afegint els llocs de treball indirectes, la xifra ascendeix als 70.000.

Notícies relacionades

El Govern encara els seus plans sobre finançament, Rodalies i l’aeroport després de completar la injecció de recursos

Sánchez proposa a les comunitats un pacte per triplicar la inversió en habitatge

La setmana passada Pradales va reclamar directament a Redeia, matriu de l’empresa Red Eléctrica –a l’ull de l’huracà per l’apagada–, que incrementi en 6.000 megawatts la capacitat de la xarxa a Euskadi per donar resposta a les necessitats de la indústria. Això és perquè el Govern de Pedro Sánchez està en plena planificació de les xarxes elèctriques per al període 2025-2030, i Euskadi considera que el fòrum és l’espai idoni on abordar-lo.

Pradales encara no ha confirmat l’assistència a la cita i la condiciona que, finalment, s’acabi abordant l’energia. La portaveu i consellera de Governança, María Ubarretxena, va assegurar que té el compromís del Govern d’abordar aquest assumpte, però no té la confirmació definitiva perquè el pols entre el PSOE i el PP ha impedit fins ara tancar un ordre del dia. Si no s’inclou, Pradales reconsiderarà la seva predisposició a assistir-hi.