La dana provoca un gir i l’esquerra governaria al País Valencià

La riuada del 29 d’octubre del 2024 es carregaria el Govern de Carlos Mazón, sostingut amb el suport parlamentari de Vox, si se celebressin avui eleccions autonòmiques. És la principal conclusió de l’última entrega de l’enquesta de Lápiz Estratégico Consulting per als diaris de Prensa Ibérica al País Valencià (Levante-EMV, Información d’Alacant i Mediterráneo de Castelló) amb motiu de l’equador de la legislatura. Dos anys després, el PSPV i Compromís podrien tornar a governar la Generalitat al sumar 51 dels 99 escons de les Corts (50 és la majoria absoluta).

L’estimació electoral és la conseqüència lògica de les valoracions de la ciutadania de la gestió de la dana i l’actuació de Carlos Mazón els mesos posteriors. El 82,5% suspèn la gestió de l’emergència portada a terme pel Consell, vuit de cada deu creuen que el president hauria de dimitir i el 90% afirma que no hauria d’optar a la reelecció, segons els resultats del sondeig publicats en els últims dies.

La translació en vots d’aquesta atmosfera social és que el PP pateix un retrocés notable: prou per deixar de ser la primera força, posició que recuperaria el PSPV de Diana Morant. Així, el PP és l’únic dels quatre partits amb representació a les Corts que perd suports. Els que més en guanyen, per contra, són els socialistes, que passarien de 31 a 35 diputats. Units als 16 de Compromís, aconseguirien la majoria (51) per governar.

La clau electoral de Vox

El PP, per tant, s’emporta tot el desgast de la riuada. Dels 40 escons actuals passaria a tenir-ne 33. La pèrdua és important, però ho és més si es compara no amb el resultat a les urnes el 2023, sinó amb l’enquesta de Prensa Ibérica de l’últim 9 d’octubre, vint dies abans de la fatal riuada, que ha segat 228 vides. Llavors, Mazón acostava el PP a la majoria absoluta amb una previsió de 46 diputats. Set mesos després, n’obtindria 13 menys, cosa que representa un daltabaix important en poc temps.

Una interpretació similar, però a la inversa, passa amb Vox. És una de les claus de l’enquesta, perquè el creixement del partit de Santiago Abascal no contraresta la caiguda del PP. Però l’impuls de la formació ultra des de la riuada és espectacular. L’enquesta li donava a l’octubre 8 escons. Avui serien gairebé el doble: 15. Però l’augment ho és menys respecte a la xifra de parlamentaris obtinguda el 2023 (13). La dana ha pal·liat el desgast que els radicals patien després del primer any de Mazón. Continuarien sent, no obstant, el quart grup a les Corts.

Una cosa similar passa amb Compromís. Avança. Comptaria amb un diputat més dels que té avui (de 15 a 16). No és gaire, però l’impuls és ampli si es compara amb com estava la coalició l’octubre passat (baixava fins a 11).

La dinàmica demoscòpica del PSPV és diferent. A diferència de Vox i Compromís, no creix gaire des de la riuada (de 34 a 35 escons), sinó que la seva progressió principal ve d’abans. L’enquesta assenyala la forta caiguda del PP des de la dana, un PSPV que reforça el creixement experimentat el 2024 i Compromís i Vox (sobretot aquest últim), catapultats des de la riuada. La fotografia resultant és la recuperació d’una majoria progressista, amb 51 escons davant dels 48 que sumarien el PP i Vox.

Les enquestes sempre permeten lectures paral·leles. Per als populars, la part positiva d’aquest sondeig és que, després de la pitjor catàstrofe natural en dècades a Espanya i amb un líder a l’ull de l’huracà per la seva actuació aquell fatídic dia, la diferència entre blocs és escassa i queda, en principi, la meitat de la legislatura per davant.

Les dades per províncies de l’enquesta ofereixen, d’altra banda, algunes sorpreses. En la línia del que han manifestat els enquestats al valorar si Mazón ha de dimitir i la gestió del Consell de la dana, el sondeig mostra que Alacant no és en aquest moment un bastió del president. Al contrari, és on més escons perdria el PP (quatre, davant dels dos a Castelló i un a València), cosa que en provocaria l’expulsió del Palau. València seria el graner de resistència del PP al mantenir la majoria i augmentar la distància amb el PSPV respecte al 2023.

No deixa de ser significatiu perquè València és la província que va patir a la seva pell la catàstrofe de l’octubre passat. No obstant, és la que menys castiga electoralment Mazón. La dada pot donar lloc a alguna interpretació sobre la penetració de la batalla de relats i responsabilitats que s’ha produït després de la gran riuada.

Una altra lectura provincial sobre els resultats de l’enquesta afecta el PSPV. A Alacant, a la capital de la qual els socialistes acumulen anys de problemes de direcció i cartell electoral, és on estaria en aquest moment la clau de la victòria del PSPV, ja que guanyaria 4 escons en relació amb els de les últimes eleccions, mentre que a València (la principal federació provincial socialista d’Espanya) en perdria dos, que els compensaria amb els dos guanyats a Castelló.

Més al centre després de la riuada

Una paradoxa que es desprèn de l’enquesta de Prensa Ibérica és que, en temps de polarització rampant, la ciutadania augmenta la identificació ideològica amb el centre, una cosa que no passava l’octubre del 2024, pocs dies abans de la gran riuada. Llavors s’autoqualificaven en aquesta posició el 20,8% dels entrevistats. Ara en són el 31,3%.

Notícies relacionades

El president del Parlament balear anirà a judici per un delicte d’odi

La fiscalia no veu tracte degradant de Monedero a les seves alumnes

No obstant, malgrat aquesta autodefinició ideològica, el tauler polític que emana del sondeig de Lápiz Estratégico Consulting per a Prensa Ibérica és de més potència en els extrems i estrenyiment de les opcions tradicionals més pròximes al centre (PSPV i PP). Les sigles del bipartidisme van aconseguir el maig del 2023 un total de 71 escons de 99 (el PP es va elevar fins a 40 i el PSPV llavors de Ximo Puig va arribar a 31). L’enquesta de l’octubre del 2024 portava les dues formacions fins als 80 diputats (més del 80% de l’hemicicle). Ara, el PSPV i el PP en sumarien 68.

El sondeig revela, així mateix, que probablement creixeria l’abstenció. La intenció de participar (segur o possiblement) baixa en gairebé set punts respecte a l’octubre passat. Es tracta d’un altre efecte de la gran riuada.