Junts creu que "no ha acabat res" i veu marge per actuar

Les expectatives eren altes. Un any i mig després de l’última discussió, l’oficialitat del català a la Unió Europa tornava ahir a la taula del Consell de la UE. El Govern havia demanat tornar a abordar l’assumpte per complir un dels compromisos pendents amb Junts. Però la votació no es va arribar ni a produir. Una desena d’estats membres van sol·licitar ajornar la decisió pels dubtes legals i financers que els generava. No obstant, el revés d’ahir no impedeix que es pugui tornar a votar en un futur. De fet, durant l’últim trimestre del 2023, es va arribar a debatre fins a en quatre ocasions. I a això s’agafen els postconvergents.

Fonts del partit liderat per Carles Puigdemont creuen que després de la jornada d’ahir "no ha acabat res" i mantenen la confiança en el Govern. La formació va evitar fer declaracions públiques una vegada s’ha conegut la suspensió de la votació amb l’argument que és una qüestió oberta que necessita "discreció" i molta "feina" diplomàtica. Només Puigdemont es va pronunciar amb un missatge a les xarxes en què va disparar contra el PP i va acusar el partit d’Alberto Núñez Feijóo de "rebel·lió" i "traïció" per mirar de convèncer els països governats per conservadors d’oposar-se a l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec. En el missatge, en canvi, no fa cap referència al PSOE.

Notícies relacionades

Govern i autonomies topen abans de la Conferència de Presidents

Illa desafia els barons del PP a parlar "seriosament" sobre finançament

La relació amb el PSOE

A mitjans d’abril el secretari general de Junts, Jordi Turull, va assegurar que la relació amb els socialistes estava en una espècie de "pròrroga" i va apressar el Govern a complir els pactes pendents durant aquest mes de maig. No obstant, no es preveu que l’ajornament d’ahir tingui efectes en la relació entre els dos partits. Des de la direcció de Junts atribueixen el fracàs actual bàsicament a l’estratègia dels populars i apunten que continuaran "molt coordinats" amb el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares. A més, confien en una "implicació més gran" del president Pedro Sánchez per mirar de convèncer els estats que han expressat dubtes per aconseguir finalment la unanimitat necessària.