Collboni inicia la segona meitat del mandat fixat en l‘habitatge

Els projectes estrella

Collboni ha centrat la seva acció de govern en plans molt amplis que li han permès englobar reptes actuals de la ciutat i assignatures pendents des de fa anys:

El Pla Endreça.

És la primera mesura que va impulsar i el projecte amb què de seguida va deixar clar el seu missatge principal: l’ordre, la neteja i el civisme havien de ser la norma. Amb el Pla Endreça va prometre més neteja, vigilància policial dels carrers i combatre l’incivisme. Ara promet accelerar-lo i expandir-lo barri a barri.

Habitatge.

Ha sigut la seva bandera especialment el segon any de mandat. El seu discurs s’ha centrat a mirar de resoldre la crisi de l’accés a l’habitatge, que defineix com la seva prioritat. La mesura més sonada ha sigut l’eliminació dels pisos turístics el 2028 i la seva aposta passa per construir tant pisos públics com privats.

Glòries.

La culminació del parc de les Glòries ha sigut un altre dels hits d’aquests dos primers anys de mandat de Collboni. El projecte combina la creació de zona verda amb la inversió en habitatge públic i equipaments per al barri. La inauguració l’abril passat va tancar una cicatriu que portava prop de dues dècades oberta.

Montjuïc.

En el punt de mira està la tercera gran reforma de la muntanya de Montjuïc. Va ser un dels primers compromisos que va adquiri l’alcalde. L’efemèride del centenari de l’Expo el 2029 situa l’horitzó per a la majoria de projectes que el consolidaran com el gran parc metropolità. Un és la remodelació de la Fira.

L’agenda europea.

La internacionalització ha sigut una peça clau en aquesta primera part de mandat. Collboni ha remarcat el seu esperit europeista i ha portat les seves polítiques a Brussel·les, Luxemburg i Roma. El seu principal èxit ha sigut contribuir a articular la iniciativa Mayors for Housing per finançar polítiques d’habitatge amb fons europeus.

Carpetes obertes

No obstant, dos anys no són suficients per desplegar totes les prioritats ni els reptes que sorgeixen en una ciutat com Barcelona. Al tinter han quedat ordenances per tramitar i polítiques en via de negociació per resoldre.

L’ordenança de civisme.

Amb una vigència de 20 anys, l’ordenança de civisme és una de les normatives municipals més controvertides, no tan sols d’aquest mandat. Per això la complexitat d’aconseguir aliances que donin llum verda a reformar-la. El govern té preparat un esborrany per endurir-la i preveu aprovar-lo a finals d’aquest any si aconsegueix el suport de l’oposició.

La reforma del 30%.

La modificació de la norma que obliga els constructors a destinar a habitatge social un 30% dels pisos de les grans promocions que portin a terme es perfila com un dels grans temes del final de mandat. El govern va prometre reformar-la el 2025, però el pacte amb l’oposició continua estant encallat. La negociació avança molt lentament amb Junts, amb qui tindria majoria suficient per aprovar-la.

Limitar els creuers.

El govern continua renegociant amb Port de Barcelona la reducció de les escales de creuers eliminant dues terminals. Treballa en això en una taula tècnica amb els Comuns i experts portuaris. La pròxima finalització de dues grans concessions obre una finestra d’oportunitat, però els detalls encara estan verds.

Els lloguers de temporada.

Barcelona va fer un pas endavant per regular els lloguers de temporada amb un veto urbanístic que segueix a l’espera d’aprovació definitiva. El govern està ara pendent d’un dictamen jurídic extern per assegurar-ne la "solidesa" mentre no arriba la futura llei que ha d’aprovar el Parlament.

Obres en marxa.

Tot això mentre múltiples carrers de la ciutat continuen estant en obres. Destaquen les de la Rambla, les de l’L8 de Ferrocarrils, la reurbanització de la Gran Via a Glòries, la remodelació de la Fira de Montjuïc, la cobertura de la ronda de Dalt, el túnel de la Rovira i el tram de la Meridiana fins a Fabra i Puig.

Els pactes

Si alguna cosa ha caracteritzat aquest mandat ha sigut la dificultat per teixir aliances entre el govern i l’oposició, cosa que entorpeix qüestions tan fonamentals com l’aprovació del pressupost i l’ampliació del govern. No obstant, sí que s’han produït acords en les principals matèries, malgrat que algunes continuen encallades.

Ordenances fiscals 2024.

Va ser el primer tràmit important a què es va enfrontar Collboni després d’haver arribat a l’alcaldia i l’oposició l’hi va tombar en bloc. Tots els grups hi van votar en contra i les noves ordenances no van poder entrar en vigor l’1 de gener, de manera que van continuar vigents les del 2023.

Pressupostos 2024.

Davant la falta de suports, Collboni es va sotmetre a una qüestió de confiança amb l’objectiu de poder aprovar els comptes de manera automàtica al no generar-se una majoria alternativa. Només el va recolzar ERC, amb qui ja havia arribat a un acord pressupostari.

Ordenances fiscals 2025.

A diferència del primer any, l’escenari per aprovar les ordenances fiscals del 2025 va ser més favorable per al govern de Collboni, que va aconseguir el suport de BComú i ERC. La seva aprovació inclou doblar el recàrrec de la taxa turística que van demanar els republicans i la reducció de les terminals de creuers pactada amb els Comuns.

Pressupostos 2025.

De cara als comptes municipals del 2025, el govern va apostar per mantenir la pròrroga que es va activar al començar l’any sense haver-hi un acord pressupostari. Ho va intentar amb els Comuns, però les negociacions no van arribar a bon port i el pressupost no es va arribar ni a sotmetre a votació.

Nova taxa de terrasses.

La taxa de terrasses sol ser l’escull que manté en suspens l’aprovació de les ordenances, fins al punt que el 2024 va haver de votar-se per separat. La seva llum verda possibilita un nou sistema de càlcul més progressiu i redueix a la meitat el que paga el sector.

El lloguer de temporada.

Collboni va tornar a trobar en BComú i ERC el suport necessari per regular-lo. De fet, parteix d’un pacte amb els Comuns. L’única votació ha tingut lloc en comissió, ja que la seva aprovació definitiva espera encallada l’aval jurídic i la futura llei del Parlament.

Ampliació de l’aeroport.

No deixa de fer parlar. En la línia que sempre ha defensat Collboni, el ple es va posicionar a favor. El PSC, Junts, el PP i Vox van decantar una votació que defensava que Barcelona s’ha de comprometre amb l’obra, que rebutgen BComú i Esquerra Republicana.

L’oposició

El paper de l’oposició en aquests dos anys s’ha basat més en la crítica que a fer contrapès al govern. La relació entre l’executiu de Collboni i la resta de grups ha sigut més aviat distant i no s’han teixit grans aliances. Els més pròxims han sigut ERC, amb qui el govern ha acordat estructures de seguiment dels pactes aconseguits després de la negativa a formar una coalició.

Junts, a l’aventura sense Trias.

De la victòria de Trias en les eleccions a passar a encapçalar l’oposició. Encara afectat per la investidura de Collboni, Junts és el grup més crític amb la seva obra de govern. Ha de resoldre tard o d’hora el candidat del 2027. Els noms que més sonen són Josep Rius, Quim Forn i Jordi Martí.

Els Comuns, sense Colau.

BComú va iniciar una nova etapa sense Ada Colau i en l’oposició. La reconciliació amb el PSC no sembla possible. La marxa de l’exalcaldessa ha deixat el grup sense líder clar per al 2027. L’encapçala Janet Sanz mentre sobrevola la idea que Colau es podria tornar a presentar.

ERC amb Alamany.

Les aigües a ERC han baixat remogudes per la crisi interna del partit. Elisenda Alamany va agafar les regnes a l’inici del mandat després de la marxa d’Ernest Maragall i ha convertit els republicans en el soci preferent de Collboni. Una vegada descartada l’entrada en el govern, ha mostrat la seva predisposició a ser candidata el 2027.

El PP, fidel a Sirera.

Després d’oferir els seus vots a Collboni en la investidura, Daniel Sirera ha fiscalitzat amb ímpetu el govern i s’ha submergit en els problemes de la ciutat, però la seva iniciativa no ha tingut gran efecte en les polítiques dels socialistes fins ara. Té clar ser el candidat el 2027.

Notícies relacionades

La crisi per l’apagada se li entravessa a Sánchez després d’un mes sense respostes i la pressió de les nuclears

La UE ajorna la decisió sobre l’oficialitat del català davant la falta d’unanimitat

Vox, paper residual.

Vox va irrompre per primera vegada a l’Ajuntament de Barcelona i obria la incògnita de quin efecte tindria al tauler polític municipal. El seu paper ha sigut més aviat marginal. La resta de grups municipals, govern inclòs, ha aïllat la formació que lidera Gonzalo de Oro i no ha recolzat cap de les seves propostes.