La donació "irrevocable"

S’ha de veure si 13 anys després de transferir amb la seva pròpia firma 65 milions de dòlars a Corinna zu Sayn-Wittgenstein el 5 de juny del 2012, de Suïssa a les illes Bahames, Joan Carles I vol qüestionar davant la justícia la validesa de la seva donació irrevocable. Però si emprèn accions contra el seu advocat de llavors, Dante Canonica, ho té difícil per no dir que impossible.

Els que no sense ironia diuen pagafantes a Joan Carles I per la seva decisió de transferir-li els diners que ell va rebre del rei Abdul·là de l’Aràbia Saudita han de saber una cosa: abans de transferir, Joan Carles I es va preocupar de tenir garanties. I una d’elles va ser enviar a Londres el director del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), el general Félix Sanz Roldán. Va ser Joan Carles I qui va sol·licitar a Corinna que el rebés per assegurar-se que la seva decisió de "donar-li" els diners no es veuria subjecta als avatars que després tindrien lloc. Corinna va rebre Sanz Roldán a la seva suite de l’hotel The Connaught, al barri londinenc de Myfair. Després ella va denunciar davant la justícia civil britànica que Sanz Roldán l’havia amenaçada.

Però parlem de la liquidació de la Fundació Lucum. Canonica va explicar al fiscal Bertossa, en les seves declaracions de l’agost del 2018 a Ginebra, que Joan Carles I, davant l’avenç de l’intercanvi automàtic d’informació entre les autoritats helvètiques i la UE, se sentia en perill si transcendia al públic alguna cosa sobre aquest compte. Ja per aquella època feia temps que es parlava d’un compte anomenat Soleado en què es gestionaven patrimonis de milionaris espanyols. "L’existència d’aquest compte era una bomba de rellotgeria", va explicar Canonica al fiscal Bertossa.

I tant que ho era. Tot i que el rei gaudia de la protecció d’inviolabilitat de l’article 56.3 de la Constitució, el coneixement públic d’aquest compte, amagat a la Hisenda espanyola, podria haver anticipat la seva abdicació de manera explosiva, que finalment va tenir lloc dos anys més tard, el juny del 2014.

El fet és que el 30 de maig del 2012, després de parlar-ne amb Canonica, Joan Carles I va enviar una carta en la qual ordenava que es liquidés la Fundació Lucum, oberta el juliol del 2008 a fi de rebre en el compte del banc Mirabaud de Ginebra els 100 milions de dòlars transferits pel ministre saudita de Finances Al-Assaf.

Aquesta carta, redactada per Canonica –segons va declarar com a imputat el 13 de juny del 2019 a la fiscalia ginebrina-, va ser portada per l’advocat a Espanya perquè la firmés el rei. En la visita al palau de la Zarzuela també hi va incloure el paper amb l’ordre de transferència de 65 milions d’euros (equivalent a 100 milions de dòlars).

"Vaig ser jo qui va la preparar [l’ordre de transferència, 5 de juny del 2012]. Vaig haver d’imprimir aquest document abans d’anar a visitar Joan Carles I a Espanya. La data manuscrita es devia anotar quan la va firmar el rei", va explicar l’advocat. La seqüència va ser la següent: el 30 de maig del 2012 Joan Carles I firma la carta en la qual ordena transferir els 65 milions a favor de Corinna; el 31 de maig Canonica i Corinna es reuneixen i acorden obrir, prèvies gestions de Canonica, el compte al banc Gonet-Bahames; l’1 de juny del 2012 es rubriquen els documents d’obertura del compte, i el 5 de juny del 2012 es transfereixen els fons.

Evitar retrets

El banc Mirabaud va sol·licitar a Canonica que confirmés que el signant de l’ordre de transferència del 5 de juny del 2012 era el beneficiari de la Fundació Lucum (domiciliada al Panamà), és a dir, Joan Carles I. Canonica ja va explicar en les seves declaracions que aquesta idea que firmés Joan Carles I havia respost al fet que ell, com a advocat, no volia que els hereus del Rei li retraguessin algun dia aquesta transferència, i per això va atorgar uns poders en el compte a favor de Joan Carles perquè fos ell mateix qui finalment ordenés l’operació.

Notícies relacionades

Parlament i Govern refusen vetar el vel a l’escola com planteja Junts

L’UCO troba àudios en els dispositius requisats a la casa de Koldo

El fiscal de Ginebra per a "casos complexos" de criminalitat econòmica, Yves Bertossa, va obrir el procediment per blanqueig de capitals (comissions presumptament pagades en l’adjudicació de l’AVE del desert de Medina-la Meca a l’Aràbia Saudita) contra Corinna, Canonica i Arturo Gianfranco Fasana el 6 d’agost del 2018 arran d’unes gravacions difoses a Espanya en les quals hi havia informacions sobre suborns i testaferros, realitzades pel comissari jubilat José Manuel Villarejo en una visita a l’examant de Joan Carles I a Londres, el 2015. Canonica va ser citat a declarar davant Bertossa dies després d’obrir les diligències. Serà com a persona cridada a aportar informació, una qualificació intermèdia entre testimoni i imputat. Això va ser el 24 d’agost del 2018. "Vaig contactar amb Joan Carles I i li vaig demanar de nou que aclarís les operacions perquè pogués complir les meves obligacions en aquest sentit. Joan Carles I va venir a Ginebra el 12 d’agost del 2018 per visitar la seva filla [Cristina]. Es va reunir amb el meu fill Guerric Canonica [soci del bufet Canonica Valticos & Associés] i va firmar la carta que va entregar [Canonica entrega la carta al fiscal Bertossa]".

A la carta amb data 12 d’agost assenyala: "Li confirmo una vegada més, com ja vaig indicar al seu dia, durant les nostres entrevistes, que la donació que vaig fer el 2012 a la senyora Corinna zu Sayn-Wittgenstein va ser irrevocable". I aclareix que "ella no ha retingut mai en nom meu els actius [65 milions d’euros] transferits" que no "li ha tornat cap quantitat, no ho he sol·licitat mai, i que no ha actuat mai com a testaferro dels seus actius, "contràriament al que indica la premsa espanyola". Canonica va conèixer en primera fila els bons temps de la parella Joan Carles I i Corinna (de finals del 2007 al 2009), quan els seus viatges als països del Golf i les "collites" posteriors (Kuwait, per exemple) anaven vent en popa, i també a partir del 2009, quan tot es va girar.