Corinna, sense demanda

Han passat 40 dies des de la notícia que el rei emèrit Joan Carles I havia interposat una demanda contra Corinna zu Sayn Wittgenstein, però no hi ha evidències sobre aquesta presentació. Fonts pròximes a l’examant de Juan Carles I assenyalen a aquest diari que, segons les informacions que disposen, no "s’ha presentat una demanda contra ella i fins al moment la idea de fer-ho és un exercici de relacions públiques".

Poc després de la informació inicial, diversos mitjans de comunicació han apuntat, citant fonts de l’entorn de l’emèrit, que aquesta demanda també estaria dirigida contra qui va ser un dels principals advocats de Joan Carles I a Suïssa, Dante Canonica. I, que, per acabar-ho d’adobar, Joan Carles I busca recuperar els 100 milions de dòlars (64,8 milions d’euros) que va transferir a Corinna el juny del 2012. Aquests diners van arribar l’agost del 2008 a Joan Carles I des de l’Aràbia Saudita (un "regal", segons l’emèrit) a una fundació creada ex profeso per Canonica i el seu antic gestor financer, Arturo Gianfranco Fasana, per rebre’l: la Fundació Lucum, domiciliada al Panamà.

La recepció i gestió del regal saudita va resultar pràcticament l’activitat principal de Canonica per a l’emèrit. Va ser ell qui va elaborar el contracte de "donació irrevocable" dels 64,8 milions per acabar amb la "bomba de rellotgeria" –paraules de Canonica– que suposava un compte bancari del rei a Suïssa, va traspassar els diners a un compte de Corinna a les Bahames, compte que va formalitzar Canonica al banc Gonet. Però també va passar Canonica a assessorar Corinna, que es va convertir en una clienta important del seu despatx helvètic, per a la qual va crear un grup de societats off shore.

Canonica és un actor incòmode que Joan Carles I situaria ara, segons diverses fonts, en el bàndol de Corinna. ¿Per què? Perquè el 2014, després de la seva abdicació, Joan Carles I va començar a viatjar a Londres. I va demanar diners a Corinna "a compte dels 64,8 milions d’euros". Ella es va negar a donar-los-hi: no podia fer-ho –explica– sota pena de convertir-se en testaferro o representant fiduciari de l’emèrit. Corinna va trucar llavors a Canonica. Joan Carles I, Corinna i Canonica van celebrar una trobada el 16 de setembre del 2014 a l’Hotel The Connaught a Londres.

"Extremadament molest"

Notícies relacionades

El TC resoldrà sobre l’amnistia en un ple monogràfic el 24 de juny a l’analitzar el recurs del PP

Junts porta al Consell de Garanties Estatutàries l’ajornament de la taxa turística

Va ser allà on es va posar sobre la taula la història de recuperar "el regal". Joan Carles I va sostenir que o l’hi tornava o el posava a la seva disposició. Segons el relat de Corinna als jutges del Tribunal Superior d’Anglaterra i Gal·les, "Canonica, visiblement sorprès per les peticions de Joan Carles I, li diu que mai li ha dit que [la donació] tingués com a propòsit una altra cosa que un regal irrevocable, que va preparar el document sobre aquesta base i que no hagués autoritzat la transferència [dels 64,8 milions d’euros] sobre altres bases en la seva condició d’administrador de la Fundació Lucum. Va assenyalar que era legalment irrevocable i que no podia ser utilitzat en benefici de Joan Carles I". Corinna va afegir: "Joan Carles I es va mostrar extremadament molest per l’assessorament de Canonica".

En el procediment civil helvètic, quan dues persones que pledegen viuen fora de Suïssa el primer és presentar la demanda. El jutge busca si és possible l’acord i si no té lloc, autoritza el procediment. Per tant, sabrem aviat quines són les exigències de l’emèrit Joan Carles I: ¿"Exercici de relacions públiques", com diu l’equip de Corinna? ¿O llançament del rei emèrit a la piscina judicial.