L’espectacle de la justícia inquisitiva

"Només hi ha una autoritat capaç d’investigar aquests assumptes, la Santa Inquisició". "L’única evidència del diable és el desig de tothom que sigui aquí".

El nom de la rosa, Umberto Eco, Roma, 1980

Als anys 90, un dia de tancament de la portada d’El País Domingo, havíem redactat a quatre mans un reportatge sobre aberracions a l’Audiència Nacional Julio Martínez Lázaro i jo. I juntament amb Álex Grijelmo buscàvem un titular que no fos gaire gastat. Al cap d’una estona vaig escriure a l’ordinador L’espectacle de la justícia. Grijelmo va exclamar: ja està. Farà més de 30 anys. I avui és un espectacle inquisitorial fora de sèrie diàriament.

L’Audiència de València, secció quarta, va confirmar la interlocutòria de transformació de les diligències prèvies en procediment abreujat, l’últim que es podia recórrer, del cas Mónica Oltra. Ella no apareix en la interlocutòria. Només un imputat, a la qual se’n van adherir tres més, el van recórrer entre els 15 imputats. Un membre del seu equip i tres funcionaris. L’exvicepresidenta de la Comunitat Valenciana i exconsellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives va decidir no recórrer aquesta interlocutòria. Només espera que el judici se celebri al més aviat possible, tot i que no és fàcil que sigui abans del 2026.

Vicente Ríos, el jutge d’instrucció del procediment per presumpte encobriment dels abusos de l’exmarit d’Oltra a una menor tutelada, va remarcar que no va trobar un sol indici contra Oltra i els altres 14 imputats durant dos anys. L’exmarit, Luis Eduardo Ramírez, exeducador, compleix presó per l’esmentat abús sexual durant el Govern que va presidir Ximo Puig, del qual Oltra era vicepresidenta i es va veure forçada a dimitir malgrat assegurar que no havia tapat res.

Va ser un blanc de la dreta per impulsar polítiques progressistes. I va patir atacs sistemàtics de grups sanitaris privats. Però també, per la seva forta personalitat, hi va haver contra ella "foc amic", en particular des del PSOE. Tampoc el fiscal va apreciar cap indici de delicte. Però l’acusació particular de la menor tutelada –l’advocat declaradament neofeixista José Luis Roberto– i les acusacions populars ultradretanes liderades per Cristina Seguí van imposar la seva llei amb el suport de la fiscal superior del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la pretesament progressista Teresa Gisbert.

El jutge Ríos va examinar gairebé 50.000 correus electrònics per verificar si hi havia tal encobriment per part d’Oltra i el seu equip. Els interrogatoris del jutge van donar resultat negatiu. Finalment, el jutge Ríos va arxivar la causa, tenint en compte l’alt voltatge polític del cas. "No existeixen", va escriure "indicis de cap delicte".

Notícies relacionades

ERC, Comuns i CUP insten a investigar la repressió del Patronato de la Mujer

Feijóo encarrega al número dos d’Ayuso organitzar el congrés del PP

Però els recursos de l’acusació particular i de les acusacions populars van ser admesos per la secció quarta de l’Audiència de València, presidida pel magistrat Pablo Castellano. I la resolució d’arxivar la causa va ser anul·lada. ¿Quin va ser-ne l’argument? L’existència d’"una hipòtesi plausible" en la "fase indiciària" de la instrucció, que Oltra i el seu equip haurien pretès "ocultar" els abusos. I el jutge Ríos va dictar l’ordre de processament, obligada, i va deixar constància, una cosa inèdita, d’això. Va posar que actuava "per imperatiu legal". És a dir: no tinc més remei, per ordre de la superioritat, que actuar contra els 15 imputats. Oltra va posar a X, al saber la resolució, un fotograma de l’actor F. Murray Abraham en el paper de l’inquisidor Bernardo Gui, de la novel·la, i pel·lícula El nom de la rosa, sense comentaris.

En un xat d’amics, Oltra, advocada, va explicar que els jutges "en lloc d’apuntar als indicis de criminalitat es guien en aquest cas pels indicis de probabilitat". "Se substitueix el ius ut procedatur pel principi pro actione. (...) És una barbaritat. I sobretot menyspreen dos anys d’investigació i 96 folis d’arguments en els quals es prova que res del que afirmaven les acusacions va tenir lloc", assenyala Oltra. És a dir: en cas de dubte, a favor de l’acció. Conclusió: s’havia de destruir políticament Oltra. Havia d’asseure’s al banc dels acusats sí o sí. El jutge Ríos va assumir el paper de Gui.