Illa reivindica els grans consensos davant la "confrontació i l’odi"

Els consensos com a antídot a una "confrontació" i un "odi" que van "guanyant terreny". Actitud "proactiva", amb "arguments" i "empatia", davant la força que mira d’obrir-se pas. Aquest és el missatge que va vertebrar ahir el discurs del president de la Generalitat Salvador Illa, en l’entrega de les Creus de Sant Jordi al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Un al·legat davant el que va definir com una "nova era" amb vocació de posar en valor el capital humà de Catalunya en un món en què s’ha accelerat un canvi geopolític, tecnològic i mediambiental que posa en perill "el model democràtic europeu".

Illa va pronunciar aquestes paraules davant un auditori en què hi havia quatre expresidents de la Generalitat –Jordi Pujol, José Montilla, Artur Mas i Pere Aragonès- i just dos dies després d’haver posat el fermall al Pacte Nacional per la Llengua per donar un impuls al català. El president va reivindicar, de fet, el que és el seu primer gran consens de la legislatura, i del qual s’ha volgut desmarcar Junts, com el camí d’"unió" que encapçala per "enfortir" Catalunya. També va mencionar els 700 milions anunciats per combatre la pobresa infantil i amb la previsió de rellançar dilluns la llei de barris amb més de 800 milions d’inversió.

De Javier Moll a Carla Simón

El president va condecorar 21 personalitats i 10 entitats, una d’elles, el president de Prensa Ibérica, Javier Moll, per "el seu gran esperit emprenedor i la seva reconeguda trajectòria com un referent del món de la informació i la comunicació". Després de penjar-los la creu condecorativa, Illa va teixir el seu discurs de tal manera que va anar anomenant un a un a cada un d’ells com a testimonis de la "vitalitat" de Catalunya.

L’elenc de guardonats és variat i va de l’àmbit científic a l’artístic i cultural. Però també té importants picades d’ullet polítiques. Entre els reconeguts figuren l’exconseller del tripartit Joan Saura, antic dirigent del PSUC primer i d’ICV després. De fet, en l’anterior entrega de medalles va ser Josep-Lluís Carod-Rovira, exdirigent d’ERC així com també exmembre d’aquest govern de coalició, qui va rebre el guardó per part del Govern d’Illa.

Entre els premiats de l’àmbit artístic destaca l’actriu Loles León, de qui s’ha reconegut la seva "exitosa" trajectòria durant més de cinc dècades i la seva defensa pública del feminisme. La Generalitat ha buscat compensar que fa un parell de mesos els partits independentistes vetessin a l’ajuntament de Barcelona que se li atorgués la Medalla d’Or de la ciutat amb l’argument que ha sigut "bel·ligerant contra la normalització del català", de la mateixa manera que també va obtenir el rebuig de la dreta.

Notícies relacionades

L’Ajuntament de Vic, condemnat per exigir un nivell de català «massa alt»

Letizia reivindica la cooperació entre països davant el multilateralisme

Una altra de les que va desfilar per la passarel·la de condecorats va ser la cineasta Carla Simón, a qui la institució va definir com "una de les referències contemporànies més destacades" del cine català i de qui lloa la faceta "social" de les seves obres amb pel·lícules com Estiu 1993 i Alcarràs. Just ara, Simón s’obre pas en la competició del Festival de Cannes amb el seu tercer llargmetratge, Romería.

Destacat ha sigut també el reconeixement pòstum al gestor cultural i teclista i fundador del grup Mishima, Marc Lloret Isiegas, que va morir fa tres mesos víctima d’un càncer.