Junts valida l’aposta perquè els municipis no empadronin okupes

La formació proposa que la Generalitat assumeixi els serveis socials dels vulnerables

Junts / Nùria Martínez

La convenció municipalista de Junts va aprovar ahir un document que aposta per endurir les condicions del padró municipal. El text, que ja va ser avançat per EL PERIÓDICO i que ara passa a formar part de l’ideari del partit, proposa diverses modificacions legals per tal de prohibir la inscripció en immobles okupats i acabar amb la possibilitat d’empadronar-se en equipaments municipals o a l’espai públic. A més, el partit, que recull una demanda dels seus alcaldes, proposa que sigui la Generalitat –i no els ajuntaments– qui assumeixi la gestió dels serveis socials dels més vulnerables. El secretari general de Junts, Jordi Turull, va defensar la proposta perquè l’empadronament "no pot ser el premi" per a aquelles persones que "cometin un acte il·legal".

Més de 300 alcaldes, regidors i altres càrrecs municipals es van reunir a Vic (Osona) per reordenar l’estratègia de cara a les eleccions municipals del 2027, uns comicis clau perquè permetran calibrar l’abast real de l’extrema dreta d’Aliança Catalana, amb qui els postconvergents comparteixen una important frontera electoral. En la trobada d’ahir, a més del padró, també es van debatre altres documents sobre seguretat, vivenda, burocràcia o l’estat de la llengua catalana.

La convenció va servir perquè la formació reconegui com a exemple de bona praxi les polítiques portades a terme per alguns dels municipis governats pel partit, com Martorell i Figueres.

El cas de Martorell

Justament, el document aprovat a Vic proposa elaborar una "recopilació de bones pràctiques internes en la gestió del padró, inspirat en l’exemple de Martorell". El municipi del Baix Llobregat, governat per Xavier Fonollosa, es nega a empadronar okupes i exigeix títols habilitants per procedir a la inscripció, un cas que està en mans de la justícia després que s’admetés a tràmit una demanda contra el consistori.

Precisament, la proposta de Junts defensa que no es pugui inscriure cap ciutadà sense un "títol habilitant", l’equiparable a l’escriptura d’un immoble en què es consta com a propietari, un contracte de lloguer o un permís de l’amo de la finca. El partit considera que "d’un acte il·legal, com l’ocupació d’immobles, es pugui derivar la condició de ciutadania municipal a través del padró".

Notícies relacionades

A més, el text també proposa seguir el model de Figueres, la localitat que lidera Jordi Masquef, que ha intensificat els controls amb agents verificadors que es personen als domicilis per comprovar la veracitat de les residències. Al llarg del 2024, aquest municipi de l’Alt Empordà va donar de baixa 804 persones del padró al considerar que eren casos fraudulents.

Actualment, s’obliga els ajuntaments a empadronar tots els ciutadans, també els vulnerables sense domicili o en infrahabitatges. Els postconvergents proposen, entre altres mesures, que hi hagi un "padró social" o algun altre tipus de "registres alternatius amb valor administratiu", i que depengui de la Generalitat.

Temes:

Figueres Alcaldes

Inicia sessió 0 Comentaris

Europa prepara combatents d’intel·ligència artificial per a la guerra en el ciberespai amb un programa de l’espanyola Indra

El PP afirma que Sánchez "ja és passat" i reclama eleccions