El PP va exigir que el Consell de Ministres allargués les nuclears

Si hi havia alguna possibilitat, més o menys remota, que el Govern central i el PP haguessin arribat a un acord sobre el primer paquet de mesures de l’Executiu per recolzar les empreses afectades pels aranzels de Trump, aquesta va saltar pels aires el 30 d’abril. Aquell dia es van reunir al Ministeri d’Economia el ministre Carlos Cuerpo i el vicesecretari d’Economia del PP, Juan Bravo. Aquest va arribar amb un document de quatre pàgines en el qual, a canvi del suport del PP al decret antiaranzels del Govern, es posava com a condició –entre d’altres– que el Consell de Ministres aprovés en la reunió del 6 de maig "la pròrroga operativa de les centrals nuclears". A més, s’exigia al Govern central adoptar "en el termini de 30 dies naturals" una bateria de mesures fiscals i d’un altre tipus.

El document –al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO– incloïa un espai, al final, perquè tots dos –Cuerpo i Bravo– estampessin una firma que no va arribar a produir-se, ja que el ministre d’Economia ho va rebutjar. Fruit d’aquest desacord, dijous el PP va votar en contra del "reial decret llei de mesures urgents de resposta a l’amenaça aranzelària i de rellançament comercial", que sí que va obtenir el suport de la majoria del Congrés dels Diputats.

Notícies relacionades

El Govern negocia amb els Comuns per ajornar la pujada de la taxa turística

Junts aposta per prohibir als okupes l’empadronament

"¿Què tenen a veure?"

Un dia abans, dimecres, al ple del Congrés dels Diputats, el president Pedro Sánchez va criticar al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, haver plantejat al Govern com a primeres condicions per votar a favor del decret d’aranzels "prolongar la vida de les centrals nuclears" i "abaixar els impostos energètics als propietaris d’aquestes centrals nuclears". Sánchez va acabar etzibant al líder del PP: "Però aviam, ¿què tenen a veure la velocitat amb la cansalada, senyor Feijóo? ¿Quina relació té al cap que uneix les nuclears i els aranzels?".