El Govern pacta amb els Comuns 850 milions anuals per a habitatge

Una setmana més tard del que inicialment estava previst a causa de l’apagada, el Govern i els Comuns van presentar ahir l’últim paquet del seu acord perquè la Generalitat pugui disposar d’una injecció de recursos de fins a 3.500 milions malgrat que la legislatura transiti amb els pressupostos prorrogats. Es tracta d’un pacte que inclou elevar a 850 milions la quantitat de recursos propis que l’Administració catalana destina a habitatge públic i crear una oficina antidesnonaments.

Tot, a canvi del sí del grup de Jéssica Albiach a les dues ampliacions de crèdit ja aprovades per valor de 3.400 milions i esperant que es pacti el destí dels 469 milions que el president Salvador Illa encara ha de pactar també amb ERC. El Govern ja admet que, per quadrar els comptes i malgrat aquests recursos addicionals, haurà de moure partides en cada conselleria. "Quan un negocia, de vegades ha de cedir i incorporar peticions en la seva planificació pressupostària", va deixar caure la consellera d’Economia, Alícia Romero, en la roda de premsa conjunta.

Els 850 milions de recursos propis de la Generalitat pactats per a habitatge es destinaran a construir més pisos protegits i de lloguer social i se sumaran als 600 milions aportats via crèdit per l’Institut Català de Finances. Això suma un import total de 1.450 milions, la inversió "més alta que hagi fet mai" l’Administració catalana, segons va presumir la líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach. L’oficina per prevenir i actuar en casos de desnonaments haurà d’estar dotada amb un mínim de 50 persones i el compromís és que estigui en marxa al setembre. S’avaluaran també, via l’Oficina de No Discriminació, les discriminacions que es produeixen en l’accés a l’habitatge.

Dentista públic i salut mental

En el pacte s’inclouen altres compromisos que ja formaven part de l’acord per a la investidura, com la creació del cos d’inspectors per aplicar el règim sancionador de la llei d’habitatge. Segons el que s’ha subscrit, abans del 30 de juny s’incorporaran 60 efectius, xifra que ha d’arribar al centenar abans que acabi l’any. També s’invertiran 13 milions per desplegar el dentista públic, 10 milions per a la salut mental i 20 milions per a l’energètica pública.

Demà es convalidarà al Parlament el primer suplement, de 2.100 milions per a despeses corrents, i està pendent de ser ratificat també el de 1.300 milions amarrat amb ERC la setmana passada per a salaris de funcionaris i compensacions als sectors afectats pels aranzels o, en el cas dels agricultors de Lleida, per la calamarsada de fa tres setmanes. No obstant, queden en suspens 469 milions que no estan encara compromesos i dels quals els socis miraran de definir el destí en una tercera negociació.

Notícies relacionades

La investigació es pot dilatar fins a sis mesos

L’oposició critica la gestió informativa del Govern davant el tall de llum

"Gir conservador"

D’altra banda, la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, va acusar ERC d’haver fet un "gir conservador" tant amb la taxa turística com amb el tancament de les nuclears. Els dos partits discrepen sobre com s’ha de regular la taxa als hotels i establiments de fora de Barcelona. "És decebedor, de Junts ens ho esperàvem, però no d’ERC", va etzibar. El dirigent d’ERC Isaac Albert va replicar als Comuns que les seves polítiques només estan pensades per a Barcelona i no per al conjunt de Catalunya: "N’hi ha alguns [en al·lusió als Comuns] que fan política només des de l’Eixample. Més enllà de Collserola també hi ha vida, i a més, és vida intel·ligent". També va defensar la posició d’ERC amb les nuclears: són partidaris de tancar-les, però només quan es "garanteixi el subministrament" a través de les energies renovables. No tot són diferències entre republicans i morats: tots dos estan d’acord, per exemple, que el 25% del que es recapti amb la nova taxa turística es dediqui a polítiques d’habitatge.